L'economia catalana creixerà un 2,7% el 2025, tres dècimes més del previst en les projeccions anteriors. Els principals factors del creixement? El fort dinamisme de la inversió i el bon comportament del consum. “La nova política aranzelària americana podria afectar la inversió directa dels EUA a Catalunya, especialment intensa a indústria i alimentació”. Joan Ramon Rovira, cap del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha iniciat amb aquesta afirmació la taula rodona de la presentació de les conclusions més destacades de l'Informe trimestral de conjuntura econòmica catalana elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona que ha estat el tret de sortida de la jornada organitzada a l’Auditori del HUB cambraDigital, un escenari on s'han donat a conèixer una de les preocupacions que podrien influir negativament els trimestres vinents: una política comercial aranzelària dels EUA contra els productes de la UE, a més d’un focus sobre l’evolució dels sectors més intensius en coneixement i tecnologia i la qüestió de la productivitat.
Catalunya serà una de les economies europees que experimentarà un avenç més robust del PIB, a l'espera de l'impacte de la política aranzelària de Trump i l'evolució dels preus
En concret, la Cambra preveu que l'economia catalana creixerà un 3,4% el 2024 i un 2,7% el 2025, més del previst. Així, segons el cap del Gabinet d’Estudis Econòmics, Catalunya serà una de les economies europees que experimentarà un avenç més robust del PIB, a l'espera de l'impacte de la política aranzelària de Trump i l'evolució dels preus. En aquest sentit, assenyala que el ritme de creixement serà més del doble del que es preveu per a la zona euro, on les últimes previsions del BCE, del mes de desembre, estimen un creixement de la zona euro del 0,7% i de l’1,1% per al 2024 i el 2025, respectivament.
La taxa d'atur baixa i la inversió en equipament arriba als nivells prepandèmia
A més, Rovira ha destacat que es preveu que la mitjana anual de la taxa d’atur continuï reduint-se fins al 8,6% l’any 2025. El dinamisme de l’ocupació, amb un augment del 2,5% el 2024 i del 2,3% el 2025, juntament amb la recuperació de poder adquisitiu de les llars i el descens previst dels tipus d’interès, haurien de traduir-se en un increment del consum privat. “Hi ha hagut un cert avenç, moderat, però avenç en relació amb l’evolució de l’IPC, això és una novetat després de portar molts trimestres en els quals l’evolució salarial estava per sota i, per tant, es perdia poder adquisitiu, per tant, que és un factor d’impuls i suport a l’evolució del consum privat”, apunta Rovira.
D'altra banda, el document ressalta que la inversió en béns d’equipament ha superat els nivells prepandèmia i sembla accelerar-se els últims trimestres, la qual cosa es preveu un creixement més intensiu de la inversió el 2024, 2025 i 2026 gràcies al suport dels fons Next Generation EU i una política monetària més favorable. En aquest sentit, Rovira ha explicat que a finals del 2023 es va observar com la inversió havia tingut un comportament que feia "preocupar" després de recuperar-se amb força durant la sortida de la pandèmia. Tot i això, Rovira ha assenyalat que "les dades que tenim del 2024 són bones", sobretot en equipament i maquinària.
Rovira ha destacat que es preveu que la mitjana anual de la taxa d’atur continuï reduint-se fins al 8,6% l’any 2025
Un dels aspectes destacables plasmat a l'informe té a veure amb la moderació en la contribució del sector exterior a causa d’una tendència global proteccionista i la desacceleració de la despesa turística a mesura que convergeix amb els nivells prepandèmia. Tot i això, les exportacions de béns s’han mantingut força estables el darrer any, a diferència d’altres països europeus.
Dos grans reptes per a l'economia catalana: els aranzels dels EUA i la manca de talent a les TIC
En aquest sentit, tal com s'ha mencionat anteriorment, un dels riscos a la baixa per al creixement és la possible política aranzelària dels EUA contra els productes de la UE. Aquesta mesura afectaria tant de forma directa a les exportacions catalanes, especialment en els sectors d’alimentació i automoció, com també de forma indirecta, ja que part de les exportacions catalanes de béns intermedis a Europa acaben als EUA; i l’enquistament de la inflació dels serveis, que dificultarien la reducció de tipus d’interès i la millora de la inversió.
L'economia catalana creixerà un 3,4% el 2024 i un 2,7% el 2025, més del previst, a l'espera de l'impacte de la política aranzelària de Trump i l'evolució dels preus.
— Cambra de Comerç de Barcelona (@CambraBCN) February 4, 2025
📊 La #CambraBCN destaca la necessitat d'impulsar el creixement dels sectors més intensius en coneixement i… pic.twitter.com/Ldr8k9OcX8
En aquests moments, el sector que més contribueix a la productivitat de l'economia catalana és el sector Tecnologia Informació i Comunicacions (TIC). Per què és capdavanter? Segons Rovira, per convergir en productivitat cal impulsar el creixement dels sectors més intensius en coneixement i tecnologia. A tall d'exemple, el sector TIC genera fins a 2,5 vegades més valor per treballador que altres sectors com l'hostaleria. Però, l'evolució del sector TIC podria haver-se vist afectada per una manca de professionals qualificats, ja que Rovira ha lamentat "les limitacions" per a tenir el talent necessari, després de destacar que el 20 % de les noves contractacions en aquest àmbit són ja de professionals de l'exterior.
El sector TIC genera fins a 2,5 vegades més valor per treballador que altres sectors com l'hostaleria
En la mateixa línia, tal com va assenyalar l’economista Oriol Amat en l’article 78 milions de noves oportunitats laborals fins al 2030, el principal motiu de l’alt nivell de vacants TIC no cobertes a Catalunya és la falta de professionals qualificats. Així doncs, la Cambra proposa una sèrie de mesures per corregir la manca de professionals qualificats al sector TIC.
La gran assignatura pendent de Catalunya per al futur tecnològic
La primera té a veure amb la formació, com reforçar les competències en matemàtiques, augmentar la ràtio de professors per alumne i millorar la integració escolar dels alumnes nouvinguts. A més d’augmentar els professionals TIC a través de la formació professional dual (FP Dual), ja que com va comentar a VIA Empresa en el mateix article el director de Programació de Mobile World Capital Barcelona (MWCB), Jordi Arrufí, és una oportunitat clau per a les noies, ja que la presència femenina en el sector tecnològic és mínima, només el 13% de les estudiants d’FP en aquest àmbit són dones.
El segon àmbit d’actuació es focalitzaria en la innovació, en adaptar el marc d’incentius fiscals per a les inversions amb l’objectiu de promoure la innovació empresarial. El tercer àmbit d’actuació fa referència a les infraestructures. D’una banda, serà necessari ampliar l’Aeroport de Barcelona per facilitar l’atracció de talent internacional i de seus empresarials. Tanmateix, l’augment de treballadors al sector (tant nacionals com estrangers) incrementaria la demanda d’habitatge, per la qual cosa també serà necessari descongestionar la demanda en zones ja tensionades ampliant la xarxa ferroviària i potenciant les estacions intermodals. D’altra banda, serà necessari acomodar la creixent demanda de centres de dades.
L’augment de treballadors al sector (tant nacionals com estrangers) incrementaria la demanda d’habitatge
L’últim àmbit té a veure amb l’emprenedoria i el finançament, ja que segons Rovira cal coordinar la col·laboració publicoprivada en el finançament de projectes estratègics a escala europea en l’àmbit TIC. Finalment, assenyala que cal harmonitzar la regulació europea per reduir costos i millorar la seguretat jurídica de les empreses.