L'arribada de Donald Trump a la presidència dels Estats Units sacsejarà el comerç internacional. Aquesta ha estat la premissa principal de la primera edició de Beyond Catalonia, una jornada organitzada per l'Agència per la Competitivitat de l'Empresa (Acció) al World Trade Center de Barcelona que ha pres el relleu a l'antiga Setmana de la Internacionalització. Durant la benvinguda institucional, el secretari d’Empresa i Competitivitat i conseller delegat d'Acció, Jaume Baró, ha anunciat que 46 empreses catalanes han obert filials a l’estranger el 2024 amb el suport del Govern, un 44% més que l’any anterior. A més, ha detallat que la política proteccionista de Trump "podria reduir un 0,2% el PIB català", a causa de les "més de 3.600 empreses que exporten als EUA a raó de més de 3.500 milions d'euros".
La jornada s'ha celebrat exactament dues setmanes després de la victòria del candidat republicà als comicis nord-americans. L'elecció de la data no ha estat casual: els Estats Units són la primera destinació de les exportacions catalanes fora del continent europeu. En el període gener-agost de 2024, les vendes de Catalunya al mercat estatunidenc han continuat creixent, amb un increment del 17,8% en comparació amb el mateix període de l’any anterior. A més, els Estats Units també és el primer país amb més presència de filials establertes a Catalunya (1.453) i el principal país d’origen dels projectes d’inversió estrangera captats pel Govern, segons dades d'Acció.
Acció aposta per la multilocalització: ha obert filials principalment a Mèxic (set), Estats Units (sis), Colòmbia, Itàlia i el Regne Unit (quatre cadascun)
"Una de cada quatre empreses que exporten a l'Estat surt de Catalunya", ha apuntat Baró. En un any en què les exportacions han batut rècords a casa nostra, la política proteccionista que ha promès instaurar Trump és especialment rellevant per a Catalunya. Per això, Baró ha remarcat la importància de la multilocalització, el gran repte de l'agència. En concret, s'han obert filials principalment a Mèxic (set), Estats Units (sis), Colòmbia, Itàlia i el Regne Unit (quatre cadascun).
"La globalització, tal com la coneixíem, ha mort"
D'altra banda, Acció ha organitzat dos actes per valorar el possible impacte del president electe. El primer, una ponència de Cecilia Malmström, excomissària europea de comerç, qui ha anunciat l'arribada d'una "reglobalització". "La globalització, tal com la coneixíem, ha mort", ha exposat. En aquest sentit, ha explicat que el comerç mundial s'està unificant en blocs, així com demostra la victòria de Trump. El president electe aposta no només per uns aranzels "del 60%" a la Xina i "d'entre el 10% i el 30%" a Europa, sinó que també controlarà territoris estratègics com Mèxic o el Vietnam, dos països que els rivals comercials dels EUA normalment aprofiten per reduir l'impacte dels repunts aranzelaris nord-americans.
Per aquest motiu, Malmström ha instat les empreses catalanes a fer-se fortes davant l'augment de les taxes. "Hi ha llaços que ens uneixen amb els Estats Units més enllà de Trump. Explotem-los". Les dades així ho plasmen: el comerç entre Europa i els EUA genera 3.600 milions d'euros diàriament i hi ha 60 milions de llocs de treball interrelacionats, segons l'excomissària. El que proposa és no afeblir-se malgrat tenir una posició inferior en molts aspectes. "Cal estar preparats pel pitjor i pel millor", ha insistit.
Malström: "Hem de fer saber a Trump que estem preparats per contraatacar"
En aquesta línia, també ha demanat a la nova Comissió Europea (CE) que prioritzi la unió dels estats membres i que qualsevol postura es coordini, igual que es va fer amb la pandèmia o la crisi migratòria. "Trump voldrà arribar a acords. I si ens demana comprar més gas natural als EUA? O deixar d'enviar armes a Ucraïna? I si al seu amic Elon Musk no li agrada la Llei de Serveis Digitals europea? Hem de fer-li saber que estem preparats per contraatacar", ha culminat.
La Xina, l'altra peça del trencaclosques
És impossible parlar de comerç internacional sense mencionar a la Xina. Primer, perquè és l'altre bàndol de la guerra comercial i tecnològica actual. I segon, perquè determinarà gran part de les decisions que prengui el republicà. "Hi haurà àrees en què haurem de col·laborar amb Trump", ha admès Malmström. Tot i això, ha recordat que els forts aranzels que a priori implantarà la futura administració nord-americana poden obligar la Xina a buscar nous mercats. I això, en teoria, jugaria a favor d'Europa: "Cal ser equilibrats amb ells, però sempre ens hem de fer respectar".
Però la gran veu autoritzada per parlar de la superpotència asiàtica ha estat Alicia García-Herrero, directora en cap d'Àsia Pacífic a Natixis, que ha recordat el pacte que Trump i Xi Jinping, president de la Xina, van tancar a finals del 2019 i que mai va arribar a executar-se a causa de la pandèmia. "Si es reedita l'acord, Europa perdria. En aquell moment, la Xina es va comprometre a gastar 600.000 milions en productes nord-americans. Avui, la xifra podria arribar al bilió", ha anunciat. Ara bé, García-Herrero ha descartat que aquesta aliança es produeixi als primers compassos del segon mandat de Trump.
De moment, espera que Europa es mantingui com el principal mercat de la Xina. "Continuaran abaixant els preus dels productes per poder exportar, qualsevol producte xinès serà baratíssim a Europa". Per aquest motiu, ha demanat pujar els aranzels per guanyar temps en sectors com el de l'energia eòlica o semiconductors, entre altres, i aprofitar aquest període per ser "més competitius i productius".
García-Herrero: "Tots els empresaris catalans que van haver d'obrir mercat a la Xina, hauran de fer el mateix un altre cop a l'Índia. I no ho hem de témer, sinó que hem d'arribar abans que la resta"
Inevitablement, parlar d'aranzels europeus a la Xina ha portat la ponència a la indústria de l'automoció. "Alemanya ha d'entendre que el mercat xinès se li ha tancat i no té res a veure amb Trump. Les importacions a la Xina han caigut un 2,5% i les exportacions han pujat un 12,5%", ha subratllat. Una realitat que els alemanys ja tenen present, i per aquest motiu estan buscant nous socis. Un d'ells, l'Índia. Segons García-Herrero, un país que està "superinteressat" a qualsevol inversió que creï ocupació al sector manufacturer.
Però, cal esperar també un desplaçament de la indústria catalana cap a l'Índia? "Si Alemanya comença a produir cotxes allà, tota la indústria europea també marxarà", ha pronosticat l'experta. "Tots els empresaris catalans que van haver d'obrir mercat a la Xina, hauran de fer el mateix un altre cop a l'Índia. I no ho hem de témer, sinó que hem d'arribar abans que la resta", ha sentenciat.
Com guanyar-se la simpatia de Trump?
La intervenció de García-Herrero, que no ha pogut ser present físicament a la jornada, ha deixat pas a l'última ponència del Beyond Catalonia. En aquest cas, una taula rodona amb Pol Morillas, director del Cidob, i Judith Arnal, investigadora del Real Instituto Elcano. Tots dos han apostat per mantenir una bona relació amb els Estats Units. "No hi ha una altra alternativa", ha destacat Morillas, qui també ha demanat a la Unió Europea (UE) que sigui "més resolutiva" des del punt de vista geopolític. "Trump farà d'Europa un tractat bilateral: estarà en contra de la política comercial europea, però en matèria de defensa tindrà un avantatge perquè no hi ha una política en comú", ha afegit.
Arnal: "Els EUA castigaran més en mercaderies i no tant en serveis, i això pot beneficiar Catalunya i Espanya"
D'altra banda, Arnal ha advertit que les polítiques de Trump (aranzels, deportació massiva d'immigrants...) generarà inflació i tot plegat podria obligar el Banc Central Europeu (BCE) a apujar els tipus d'interès amb la idea de no depreciar l'euro. "Hi ha moltes matèries primeres que es comptabilitzen en dòlars", ha assenyalat. Ara bé, sí que s'ha mostrat optimista pel que fa a l'impacte de la nova administració nord-americana en qüestions com els serveis no turístics, un dels factors de creixement de l'economia catalana i espanyola. "Els EUA castigaran més en mercaderies i no tant en serveis, i això pot beneficiar Catalunya i Espanya", ha reflexionat.
Finalment, Arnal també ha coincidit en la importància de buscar nous socis comercials davant d'un panorama comercial tan difícil. "Els països del Golf han mostrat interès a invertir aquí. Aquestes relacions bilaterals, sempre que siguin estrictament de rendibilitat financera, tenen tot el sentit", ha explicat. A més, també ha indicat que establir filials en alguns països "pot ser una bona opció".
Beyond Catalonia ha conclòs la seva primera edició amb una segona part pràctica. En aquest cas, s'ha proposat als assistents tallers per internacionalitzar les seves empreses i entrevistes amb els directors d'oficines exteriors d'Acció i els seus agents de suport a la internacionalització. La trobada ha servit per establir un full de ruta en un context en què, de moment, regna la incertesa abans que l'esperit comercial.