Amb l’arribada del bon temps, el juny destaca per ser un mes que recorda les necessitats del planeta: el 5 de juny hi té lloc el Dia Mundial del Medi Ambient, i, 10 dies més tard, el 15, el Dia Mundial del Vent, una jornada que molts agents del sector energètic aprofiten per celebrar aquest recurs crucial a l’hora d’encarar la transició energètica. Un exemple? La Festa del Vent que organitza EolicCat en el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, que enguany, en la seva catorzena edició i amb motiu del 40è aniversari d’Ecotècnia, ha celebrat la taula rodona D'Ecotècnia a eòlica marina, oportunitats per a una indústria eòlica a Catalunya.
“L’eòlica té molt a dir”
“Hem de fer un consens amb la transició energètica i enfocar la Catalunya del 2050”, ha assegurat Carles Conill, president de la Comissió d’Aigua, Energia i Medi Ambient del Col·legi d’Enginyers de Camins Canals i Ports de Catalunya just abans de la intervenció de Victor Cusí, president d’EolicCat, qui ha afegit que “l’eòlica té molt a dir”. I és que, qui precisament també té molt a dir quant a la Catalunya del 2050 és el talent, motiu pel qual la trobada ha previst la primera edició dels Premis d'EolicCat al millor Treball de Recerca sobre Energies Renovables.
| Donem el tret de sortida a la 14ena #FestadelVent a @caminscat amb la celebració del 40è aniversari d'#Ecotecnia
— EolicCat (@EolicCat) June 18, 2024
🌬Debatrem amb experts a la taula rodona "D'ecotècnia a eòlica marina, oportunitats per a una indústria eòlica a Catalunya"
Han estat 25 projectes els participants en la convocatòria, i ha sigut el jove Oriol Remollo, de l’escola l’Avet Roig de Sant Celoni qui ha estat guardonat per la seva recerca Energia eòlica a partir de vibracions induïdes per vòrtexs, un projecte que es presenta com una alternativa als molins de vent amb un nou prototip que “a petita escala” podria plantar cara a les infraestructures tradicionals, segons ha assegurat l’estudiant.
De programari a plataformes flotants: l'aposta de Catalunya per l'eòlica marina
Tot seguit ha tingut lloc la taula, moderada per la directora de VIA Empresa, Elena Busquets, que ha suposat un espai de reflexió on s’ha abordat el potencial de Catalunya per esdevenir un pol industrial en el sector eòlic. Hi ha participat José Ignacio Hormaeche, director gerent del Clúster de Energía del País Basc; Miquel Cabré, cofundador d'Ecotècnia; José Luis Domínguez, cap de Power Systems i responsable d'eòlica a l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC); Anna Rivera, cofundadora de Youwind Renewables, Carlos Casanovas, cofundador d'X1 Wind i Albert Monclús, director tècnic a HiveWind.
I és que, precisament, aquests tres darrers ponents són els representants de tres startups catalanes que han nascut per refermar la connexió entre mar i vent a Catalunya mitjançant projectes d’energia eòlica marina. El territori suposa, juntament amb les Canàries, un dels principals laboratoris on explotar aquest tipus d’energia a l’Estat, i iniciatives com X1 Wind en són conscients, motiu pel qual ha desenvolupat un sistema eòlic flotant que es col·loca automàticament a favor del vent.
Des del 2017, passant per 2022, i fins a l’actualitat, l’equip ha evolucionat als 50 treballadors i el projecte que va impulsar a les Illes Canàries “ja està desmantellat”, tal com ha afirmat Casanovas, qui des de X1 Wind col·labora amb Plemcat, la plataforma d’R+D en energies marines de Catalunya.
Plemcat: una oportunitat a la "privilegiada" zona del Mediterrani
La iniciativa, liderada per l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, es preveu que estigui operativa el 2026, tal com ha avançat Domínguez, esdevenint “un lloc on assegurem que els projectes pioners relacionats amb l’energia eòlica flotant a la mar Mediterrània es duen a terme amb cura i calma”, segons el cofundador d’X1 Wind, qui ha destacat les zones privilegiades de la mar Mediterrània, com ara el Golf de Lió, “la zona amb més recurs eòlic del Mediterrani”. Cal detallar que es tracta d’un projecte que pel moment només preveu treballar l’àmbit de l’eòlica flotant, i no la fixa, que es tracta, segons Domínguez, “d'un tipus de tecnologia que està en fase de maduració i encara no està al mercat, però arribarà”.
Cusí: “Hem de fer un canvi de ritme important, i en aquest canvi de ritme ha d’entrar sens dubte l’eòlica marina”
“Hem de fer un canvi de ritme important, i en aquest canvi de ritme ha d’entrar sens dubte l’eòlica marina”, ha apuntat Cusí. A la trobada, que s’ha fet èmfasi en els avantatges de les infraestructures derivades de l’eòlica marina respecte a les de terra ferma, com ara disposar una força del vent superior i més regular, fet que afavoreix una major generació elèctrica per part d'aerogeneradors de les mateixes dimensions, s’han donat a conèixer altres exemples catalans. Un exemple és la base d’acer flotant semisubmergible d’HiveWind, que es caracteritza per la facilitat de fabricació i un elevat grau d'estandardització dels elements constructius, que permet estalviar temps i costos de fabricació, o Youwind, que ofereix una solució que combina dades i enginyeria per optimitzar el desenvolupament d’aquest tipus de projectes en les seves fases inicials.
40 anys de l'Ecotècnia 12/15
La Festa del Vent ha celebrat, a més, la inauguració de l’Ecotècnia 12/15, el primer aerogenerador modern connectat a la xarxa a Catalunya, fa 40 anys, dissenyat i construït per l’aleshores naixent Ecotècnia. Aquesta fita va tenir lloc un 10 de març de 1984 a la localitat de Valldevià (Baix Empordà) i, 23 anys després, l’any 2007, Alstom va adquirir Ecotècnia, “una de les moltes fites” que el seu cofundador, Miquel Cabré, ha apuntat durant l’esdeveniment. I ha estat precisament arran del repàs d’aquests 40 anys d’una empresa catalana pionera quan els convidats han compartit la reflexió de Cusí: “És possible crear una indústria de l’energia eòlica, de fet, altres comunitats autònomes han espavilat i ho han assolit, i nosaltres hauríem de trobar la mena de fer-ho per tal que no se’ns passi aquest carro, que se’ns ha passat ja unes quantes vegades”.
Com a representant d’un territori al qual “no se li va passar aquest carro”, Hormaeche ha posat d’exemple el País Basc: “Tenim l’ecosistema que tenim perquè vam aprofitar el potencial de Navarra, l’autèntica pionera a l’Estat i qui de veritat va creure en l’eòlica els anys noranta”, ha apuntat, admirant el potencial català: “Catalunya és un pol d’enginyeria gràcies al seu talent i al seu teixit empresarial, i ara té l’oportunitat de tenir a prop els primers parcs eòlics marins de l’estat espanyol”.
Les claus per a un ecosistema sòlid
En aquest sentit, els diferents ponents han aportat la seva visió quant a la possibilitat de crear un sòlid ecosistema fonamentat en la tecnologia i la innovació: “Tenim el més difícil d’aconseguir, el coneixement, i això no es crea d’un dia a l’altre. Per tant, hem de ser capaços d’organitzar-nos”, ha subratllat en el seu torn Rivera, la cofundadora de Youwind Renewables, a qui s’hi ha afegit Domínguez: “Ens ho hem de creure, i si les empreses no es veuen capaces es tornarà a escapar aquesta oportunitat que hauríem d’haver aprofitat abans”.
Davant la “capacitat d’organització” comentada per Rivera, Busquets ha posat sobre la taula la necessitat de crear un aglutinador, en forma de hub o de clúster, tenint en compte el cas d’èxit que representa Hormaeche com a director gerent del Clúster de Energía del País Basc. Si bé la representació catalana ha assumit que es tracta d’un repte, s’ha mostrat optimista: “Hem de començar a fitxar jugadors i tenir un equip complet per dur a terme un clúster de l’eòlica marina. Tenim l’equip i la pilota, i juguem sense contrincants”, ha comentat Cabré, a qui Monclús i Rivera han afegit, respectivament, la necessitat d’un “pla més clar de tot el que volem fer per plasmar-ho a les empreses” i “molta comunicació i un equip agnòstic que vagi tot a la una”.