Catalunya té segell propi i això s'ha de potenciar des de la política. La Cambra de Comerç de Barcelona ha fet la seva pròpia llista de desitjos per al nou Govern espanyol i les prioritats són clares: "Cal treballar en un model econòmic que desenvolupi al màxim el potencial de Catalunya". I el potencial del territori català no és el mateix que l'estatal i això s'ha de tenir present a l'hora de legislar. És per això que la institució reclama treballar per un canvi de model econòmic, una proposta que té previst traslladar a la Unió Europea i que es basa en els trets diferencials de l'economia catalana.
El president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell, posa mirada llarga i assegura que "visualitzem una Catalunya amb un grau molt alt d'internacionalització de l'economia, una Catalunya sostenible i responsable socialment...", uns trets que ja són característics del territori català, però que demostren que les seves necessitats són "diferents de les que li calen a l'Estat espanyol". Però per potenciar-los encara més cal treballar-hi i, "mentre no siguem un Estat independent", sosté Canadell, "treballarem per desenvolupar aquest model econòmic dins l'Estat".
Canadell: "Visualitzem una Catalunya amb un grau molt alt d'internacionalització de l'economia, una Catalunya sostenible i responsable socialment"
Dos models, dues maneres de treballar diferents. Els exemples fan evident la proposta de la Cambra. El pes del PIB industrial "és molt més alt a Catalunya que a la resta d'Espanya, la la taxa d'ocupació és més alta, la d'atur més baixa, el pes del sector públic en l'economia a Catalunya és un 24% per sota de la de l'Estat"...
I no només això. "La nostra economia és molt més oberta que la de la resta de l'Estat", Catalunya exporta entorn el 25% del total d'Espanya, té un pes turístic superior a l'estatal i la despesa en R+D sobre el PIB és un 28% més que a la resta del territori estatal, tot i que, admet el president de la Cambra, "continua sent una xifra baixa".
Una acció estatal per Catalunya
Totes aquestes bones xifres, sumades a d'altres com que Catalunya té un 113% més d'estudiants d'FP que a la resta de l'Estat, un 19% més d'empreses innovadores o que, com recorda Canadell, "contribuïm més en impostos", "es produeix en un Estat que ha invertit de forma acumulada un 20% menys del que estava executat". L'estudi Impacte econòmic del dèficit d'inversió en infraestructures de l'Estat a Catalunya ja alertava que la distribució territorial de la inversió en infraestructures "perjudica clarament" Catalunya i feia saber que l'Estat ha deixat d'executar a Catalunya prop de 8.000 milions d'euros pressupostats en el període entre el 2001 i el 2018.
Un impacte econòmic que s'estima en el 3,3% del PIB i en la pèrdua de 111.500 llocs de feina. Per pal·liar el dèficit en infraestructures, la Cambra calcula que Catalunya necessitaria una inversió de 45.333 milions d'euros fins al 2030. Per tot això, Canadell reclama al nou Executiu estatal que s'arribi a un acord "immediat" amb tot allò relacionat amb les infraestructures perquè considera que "no és just ni explicable que el nivell d'infraestructures tingui un dèficit acumulat de l'ordre de 45.000 milions d'euros". "No podem esperar més enllà d'aquest pressupost", insisteix.
Unes negociacions que, a més, no poden deixar al marge la qüestió política i que, a parer del president de la Cambra, "no s'hauria de produir mantenint la repressió: el judici s'hauria de declarar nul, alliberar els presos polítics i que retornin els exiliats", reclama. "Exigim que això es produeixi pel bé de l'estabilitat política". I és que la idea que posa damunt la taula la Cambra, de desenvolupar un model econòmic propi per Catalunya, és una "solució win-win-win" perquè no només hi guanya el territori català, sinó també la resta d'Espanya i la Unió Europea.
Un referèndum contra la inestabilitat
Però mentre es va posant en marxa tot això, Canadell té clar que "si volem eliminar la inestabilitat, s'ha d'arribar a una solució el més ràpid possible que passa pel referèndum". Després d'aplaudir l'acord entre el PSOE i Unidas-Podemos, perquè "calia entrar en el diàleg i creiem que és bo que hi hagi aquest diàleg entre governs", el també president del Consell General de Cambres ha lamentat que "sembla que aquest acord no està ben tancat" perquè "no hi ha a l'horitzó a curt termini un referèndum, que és la solució definitiva al conflicte".
Canadell: "Si volem eliminar la inestabilitat, s'ha d'arribar a una solució el més ràpid possible que passa pel referèndum"
Precisament per això, Canadell s'ha mostrat preocupat per "la poca concreció" perquè, subratlla, "no hi ha un calendari final i, per tant, podrien estar tota la legislatura parlant i parlant, però sense arribar a cap acord".
Referèndums a banda, la Cambra valora positivament aspectes com la pujada del Salari Mínim Interprofessional, que està als eixos del projecte Catalunya 2030/40 o el pla nacional de l'emprenedoria. Però encara hi ha feina a fer i, justament per això, ha insistit en què "des de la Cambra estarem pendents d'aquests punts per ajudar en el que puguem".
La (re)evolució de les consultes
El sistema de consultes de la Cambra continua en marxa i va in crescendo. La vicepresidenta primera de la institució, Mònica Roca, ha anunciat que han tancat les consultes que estaven obertes per obrir una nova ronda de cinc preguntes. L'acord entre el PSOE i Unidas-Podemos és positiu per l'economia de Catalunya? Ho és que s'inclogui un referèndum d'autodeterminació? Estàs d'acord en què la Cambra demani la nul·litat del procés contra els presos polítics? L'estabilitat política i econòmica ha de passar per una solució basada en el concepte "dos models, dos estats"? Són algunes de les preguntes a les quals a partir d'ara podrà respondre l'empresariat.
Roca: "Què hi ha més social que les infraestructures de Rodalies?"
Segons Roca, tot i que el nivell de participació a les consultes encara no és representatiu perquè han arribat a un màxim de 2.300 participants, "és molt important comptar amb aquesta informació, som conscients que la representativitat no és completa, però ens dóna molta més informació que si no féssim aquestes consultes". I és que, per exemple, en les anteriors preguntes, el 92% dels empresaris que van respondre va considerar que caldria posar més condicions a les infraestructures.
Precisament les infraestructures han estat, de nou, un punt calent en el debat i més encara després de l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat. "Ens temem que probablement de tan socials que els hem volgut fer ens estem deixant la part de generar riquesa", lamenta Canadell, mentre que Roca afegeix que "què hi ha més social que les infraestructures de Rodalies?".
Dos models econòmics i un referèndum com a "solució definitiva al conflicte". Com diu el president de la Cambra, "no és que el model econòmic espanyol estigui renyit amb el català, és que si tu tens un pes a la indústria bastant més baix que el nostre, el que has de fer és industrialtizar el país i convertir la indústria en una indústria de més valor afegit". I, tot plegat, requereix de polítiques (i mirades) ben diferents. "Són dues visions diferents de la política".