La crisi del coronavirus ha accelerat la digitalització del món i de les economies. La tecnificació ara és imprescindible per trobar una nova posició en un escenari mundial que encara estarà més dominat per la Xina i els Estats Units i en què el vell continent corre el perill de ser insignificant. Cal reaccionar i els fons de recuperació de la Unió Europea per superar la pandèmia poden ser l'últim tren. És l'advertència que Xavier Ferràs, doctor en Economia i Empresa i col·laborador de VIA Empresa, va fer durant una trobada organitzada per Pimec Vallès Oriental.
"En l'àmbit de tecnologia, la foto del món no ens agrada. Estem molt malament en els rànquings internacionals", va expressar Ferràs en referència a Catalunya. Mentrestant, altres països avancen a velocitats de vertigen. Països com Corea del Sud o Taiwan, que fa cinquanta anys vivien en la pobresa, són avui capdavanters. "Ho han fet molt bé i molt ràpid. No tenien absolutament res i s'han situat al capdavant", apunta.
Xavier Ferràs: "Al món que ve, Europa no hi és"
Un exemple molt representatiu és que la majoria de xips dels aparells que utilitzem a Europa són de fabricació nord-americana o xinesa. "Si ara diuen que no ens venen més xips, tornem al paleolític", adverteix. I la sentència és clara: "Al món que ve, Europa no hi és. No ens n'adonem, però som una península oblidada que s'està descomponent".
Però hi ha esperança: els fons de recuperació posats per la Unió Europea són l'últim tren per digitalitzar l'economia i ressituar-se en el nou ordre mundial. Si no se'n treu profit, potser serà massa tard.
I Catalunya?
I si Europa es troba en una situació molt delicada, Catalunya encara pitjor. Segons dades facilitades per Xavier Ferràs, a Catalunya es destina l'1,5% del PIB a la investigació i al desenvolupament. Per sota de la mitjana europea (2%) i molt per darrere d'altres economies com la de Corea del Sud (4,5%) o Alemanya (3%). "Estem igual que al 2008", lamenta.
I tot i que Ferràs considera que la crisi del coronavirus se superarà, adverteix que se n'hauran d'extreure lliçons que no vam aprendre a la crisi del 2008. "No vam aprendre res. No vam invertir més en innovació o en educació", sentencia.
Merkel i un nou model a Catalunya
I és per això que fa una crida, gairebé desesperada, a canviar el sistema i com s'entén la innovació a Catalunya. Mentre en els països pioners totes les institucions (administració, universitat, centres de recerca i empreses) remen juntes en un mateix objectiu, aquí cadascú va per lliure i no hi ha lideratge. La recerca científica de la universitat no arriba a les empreses i la conseqüència és que no serveix per crear empreses innovadores que acabin generant ocupació i projectes de qualitat.
"És impossible que les empreses competeixin soles, ha de ser el sistema integrat", reclama. I la causa, apunta Ferràs, potser es troba en una "crisi monumental de lideratges". Així, explica com en països com Alemanya les grans apostes innovadores, com la del cotxe elèctric, van sortir precisament dels despatxos d'Angela Merkel. Tot el sistema d'empreses, recerca i administració ha de cooperar perquè si no és impossible competir.
Xavier Ferràs: "Aquí encara estem enlluernats amb Silicon Valley i els Estats Units"
I justament Alemanya és un bon model, especialment per el vessant més social i per la col·laboració entre tots els agents implicats. "Un bon sistema d'innovació és l'alemany, aquí encara estem enlluernats amb Silicon Valley i els Estats Units", lamenta Ferràs, que ho explica amb una vivència personal: "El primer cop que vaig arribar a Silicon Valley pensava que m'havia equivocat d'avió. A Sant Francisco hi ha milers de pobres, una desigualtat extrema, i al costat les grans empreses com Apple".
Un sistema que crea monstres però que són molt poc distributives. Ferràs afirma que les cinc grans empreses alemanyes creen 20 llocs més de treball per cada euro invertit que les cinc grans companyies nord-americanes.
Si Corea va poder, Catalunya també
Però si Corea del Sud o Taiwan s'han convertit en referents tecnològics mundials en poques dècades, Catalunya també pot i no valen les excuses. A més, el professor d'Esade destaca que hi ha les bases necessàries per aconseguir-ho: "Tenim tots els ingredients. Tenim tradicio industrial, talent, bones universitats, recerca... Per què no fem el pas?".
Per Ferràs, el que fa falta és sumar-ho tot i enfocar-ho en una mateixa direcció. "Seria optimista, estem a l'última milla. Però fa deu anys que estem congelats, des de l'última crisi. I el món ha avançat molt". Al contrari de la dita, o ens movem o no sortirem a la foto. I el resultat serà una economia més empobrida i menys oportunitats pels joves.
Xavier Ferràs: "Ens mereixem un país digne"
I en tot aquest context, un missatge clar als empresaris: "Heu de ser més bel·ligerants: ens mereixem un país digne". I és que, per exemple, per arribar al 3% del PIB d'inversió en I+D, Catalunya hauria d'injectar 3.000 milions d'euros. "És una qüestió de voluntat política", recalca el doctor en Economia.
I cal que siguin bel·ligerants especialment en la gestió dels 140.000 milions d'euros del fons de recuperació que arribarà de la Unió Europea. "Europa ens està dient que o competim i estem a l'altura d'Estats Units i Xina o no som res. Potser és l'últim esforç a gran escala i aquests fons han d'anar a projectes que creïn ocupació en sectors d'alta qualitat".
Projectes que transformin el país
Per Xavier Ferràs, cal crear sinergies i consorcis entre empreses, administracions, universitats i centres de recerca per presentar projectes molt rellevants i transformadors que puguin rebre part d'aquests diners. És millor invertir en 140 projectes de 1.000 milions d'euros que en 140.000 projectes d'un milió, apunta. Grans projectes de país que facin de tractor de tot un territori.
I cal que els empresaris es posicionin clarament i lluitin per això. Per exemple, en un projecte de 1.000 milions d'euros per transformar la indústria catalana en indústria 4.0.
Potser no som conscients, però l'últim tren per no convertir-nos en un territori residual en el nou món digital està passant i cal que la societat es mobilitzi.