Enmig d'un clima d'optimisme i sense oblidar el sentit de la responsabilitat, ha abaixat el teló la jornada Inversions de la Unió Europea en projectes estratègics: una visió des de Catalunya. La sala que ha albergat les ponències del Recinte Modernista de Sant Pau s'ha desfet en aplaudiments un cop les moderadores de les tres taules rodones han compartit una breu síntesi de les idees exposades en matèria de transformació verda i industrial, nova era digital i salut i ciències de les persones. Les intervencions de Maria Salamero, Laia Corbella i Izabel Alfany han compartit una paraula: talent. Les seves reflexions han combinat l'orgull de la feina "ben feta" a Catalunya amb el lament per "no saber-ho transmetre a la població".
"Europa veu més el talent que hi ha al país que nosaltres a casa nostra. Expliquem-ho a la societat catalana", ha convidat Salamero, que ha moderat la primera taula del dia sobre Transformació verda i industrial. Tot seguit, Corbella, conductora del panell Una nova era digital al servei de les persones, ha recollit el guant: “És molt important comunicar tot el que fem per generar consciència. Necessitem referents i saber els objectius que tenim. A Europa hi ha una premissa més human-centric; tenir una visió ètica de les noves tecnologies no és excloent amb la competitivitat", ha apuntat. Alfany, moderadora de la taula sobre Salut i ciències de la vida, ha coincidit en el diagnòstic i ha advertit que "cal millorar la retribució i els incentius per retenir el talent".
El consens, la clau que obre la porta de l'èxit
Un altre concepte que ha destacat ha sigut el del consens. La jornada ha reflectit la "unió i fortalesa" que hi ha a l'ecosistema científic i de salut català. "Estan col·laborant des del principi entre ells i això genera excel·lència", ha conclòs Alfany. Novament, aquesta sensació s'ha fet extensible a les altres dues taules del dia. "No tothom coneixia les iniciatives que s’han presentat aquí, però podem estar contents per les propostes punteres", ha subratllat Salamero, fent referència al discurs d'obertura de l'exprimer ministre italià Enrico Letta, on ha remarcat precisament la importància de tenir iniciativa.
Tot i això, Corbella ha assenyalat que encara hi ha marge de millora. "Per competir a escala global cal consens i lògica comunitària per generar projectes escalables", ha assegurat. En aquest sentit, ha concretat la urgència d'un "marc unificat" que potenciï tots els projectes. La moderadora ha rescatat frases destacables de la seva taula rodona, com ara el lema Who doesn't compute doesn't compete (qui no computa no competeix, en anglès) i ha fet èmfasi en la "frontera necessària" que hi ha d'haver en conceptes com el de From Tech to Market.
Corbella ha demanat "consens i lògica comunitària", a més d'un "marc unificat" per competir a escala global
Cal dir que les tres conductores de les taules rodones eren també expertes en les seves matèries. En el cas de Salamero és la presidenta de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (AEIC) i responsable de sostenibilitat del Grup Celsa, mentre que Corbella ocupa el càrrec de directora de comunicació i relacions institucionals de la fundació Mobile World Capital Barcelona i Alfany el de directora general d’EIT Health Spain. Amb elles ha estat Xavier Prats, president del Patronat de la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que ha moderat aquesta última sessió. El dirigent ha saludat les conclusions compartides i ha convidat a "explicar les coses que fem i ser més actius".
"Més comprensió" per a la Comissió Europea
Tot i això, el gruix de discurs de Prats ha girat al voltant de la Comissió Europea. "Quan parlo amb gent fora de la Comissió Europea és difícil que s'adonin que és un organisme fràgil i minúscul", ha explicat. Prats és una veu autoritzada per analitzar la institució: entre els anys 2014 i 2015 va ser el seu director general d'Educació i Cultura, i entre el 2015 i el 2018 va ocupar el càrrec homònim de Salut i Seguretat Alimentària. "És fràgil perquè no té cap legitimitat política, no hi ha una oposició ni una part legislativa com trobem al govern d'un país; i és minúscula perquè fem massa coses amb massa poca gent", ha explicat Prats.
Des del seu punt de vista, però, la Comissió Europea és "l'única institució que ha tingut el valor de regular el que necessita ser regulat" i ha qualificat de "ridículs" els recursos humans de què disposen. "No hi ha cap funcionari o comissari que perdi la seva feina perquè un projecte no tingui èxit, però sí que la pot perdre si falta una factura", ha comentat. En aquest sentit, Prats ha definit com a "extraordinàriament forta" la pressió que tenen els treballadors de la Comissió Europea, a qui s'ha dirigit com a "civil servants" en lloc de "funcionaris", ja que "tenim l'obligació de servir".
Prats ha lamentat el fet que "els científics no tenen fronteres, però els països sí; hi ha moltes idees i propostes, però no hi ha una visió nacional"
Amb tot, el conductor de la sessió ha demanat comprensió amb la Comissió Europea, de qui ha dit que "se sobreestima el que fa i se subestima el que vol fer". Tot i això, sí que ha entès que es faci pressió a l'organisme, això sí, "sabent les condicions que té i on fer-la". Finalment, també ha lamentat el fet que "els científics no tenen fronteres, però els països sí; hi ha moltes idees i propostes, però no hi ha una visió nacional".
Les paraules de Prats han acabat de coronar una jornada que ha servit per posar en comú els reptes de Catalunya a Europa, però també per recordar el potencial del territori. De fet, aquesta última sessió ha comptat amb una il·lustradora que ha dibuixat les cares dels quatre ponents juntament amb les idees més destacades de cada un. En concloure la sessió, ha quedat configurat el retrat. El dels oradors i el del futur de les diferents branques del teixit productiu català al vell continent.