01
de Març
de
2016
Act.
02
de Març
de
2016
Les relacions econòmiques entre Catalunya i les Balears vénen de lluny. Durant la guerra de Sucessió, Mallorca era el rebost de Barcelona; 300 anys més tard el Principat i el País Valencià són el principal client de les Illes -que aquest 1 de març celebren la seva diada-, i, alhora, aquesta és la destinació turística de molts catalans i valencians.
Per Bartomeu Rosselló, president del Cercle Mallorquí de Negocis (CMN), les coincidències històriques, lingüístiques i socials fan que la mentalitat empresarial de Catalunya i les Illes sigui molt similar i a més fa que "compartim un mercat natural, de 400 milions d'euros de productes que s'exporten des de les Illes a la resta de l'Estat, 350 se'n van a Catalunya i País Valencià".
Amb el canvi de Govern a Palma, sembla que les relacions entre les Balears i Catalunya es descongelen i cauen "barreres artificials que s'havien creat", diu Jaume Garau, economista de la Universitat de les Illes Balears. De fet les Illes tornen a formar part de l'Institut Ramon Llull, però la cultural no ha de ser l'única connexió entre Catalunya i les Illes: "L'única relació possible és la cooperació, no té cap sentit que Palma competeixi amb Barcelona per atraure congressos, es podria col·laborar en infinitat d'àrees començant per la indústria nàutica, exportacions i acabant pel turisme".
Monocultiu turístic
Precisament Balears es relaciona, directament, amb turisme. L'any passat 582.118 catalans van visitar les Illes i Catalunya és la comunitat que més turistes envia a Balears.
Des de fa dècades les Illes Balears formen part de la lliga de campions de la indústria turística i en aquesta regió s'han forjat multinacionals capdavanteres del negoci turístic com Meliá, Barceló o Iberostar, entre d'altres.
El monocultiu del turisme és la primera debilitat de l'economia de les Illes Balears per Garau. "És curiós com la crisi econòmica ha impulsat el turisme i ha fet que l'economia balear s'especialitzi més en aquest sector", lamenta l'expert i apunta que des del 2008, en comptes de fer un replantejament s'ha accentuat i ha repuntat el turisme.
Però per què el turisme és un problema? Segons Garau per dos motius: quan es viu d'un recurs natural, la població tendeix a no formar-se: "Quan es viu del sol i la platja, és fàcil viure com a cambrer o netejador". De fet, de cada set llocs de treball a les Illes, només un requereix estudis de nivell secundari. Aquest apalancament, per tant, no incentiva la innovació ni "l'economia del coneixement", diu Garau.
Xifres de rècord, pressió ambiental
El segon aspecte negatiu és la pressió ambiental que comporta el turisme. Per a l'expert, "aquest tipus d'economia és equiparable a qui viu del petroli".
Les Illes concentren el 25% dels turistes que visiten l'Estat i aquesta xifra ha crescut amb els anys de la crisi. Això representa que una illa com Eivissa amb una superfície de 572 quilòmetres quadrats i 140.000 habitants fixos, l'any passat va acollir 2,6 milions de turistes de juny a setembre. Aquesta aglomeració implica l'agreujament dels problemes d'abastiment d'aigua, saturació automobilística, massificació de platges i, al seu torn, de desaparició accelerada d'espais naturals.
Al tancament de la temporada alta de l'any passat, el turisme de les Illes va facturar 9.588 milions d'euros, una xifra rècord. En sis mesos les Illes fan el 90% de la caixa de l'any –per això la desestacionalització està en boca de tots els illencs-. En plena crisi econòmica i destrucció de llocs de feina, els beneficis turístics no han fet més que créixer: concretament un 30% de 2009 a 2015.
Dèficit fiscal
L'altra gran feblesa de l'economia Balear és el mal finançament públic: "Tenim el pitjor finançament de tot el món, no hi ha cap altre país que estigui tan mal finançat. Tenim un dèficit fiscal que s'apropa al 15% segons dades del Ministeri". Per a Garau, aquesta manca de finançament impedeix invertir en investigació, educació o diversificació econòmica. Precisament aquest darrer punt és un dels talons d'Aquil·les de la regió: "No hi ha possibilitat de redefinir el model".
Rosselló, per la seva banda, reivindica que "fins que no tinguem el control de què es recapta aquí, no podrem anar a millor".
Economia oberta
D'altra banda, al tractar-se d'un mercat local petit, les empreses de les Balears estan obligades a exportar a fora i per tant són una economia molt oberta al món.
De fet, el valor dels productes venuts des de les Illes a altres països va assolir els 1.112 milions d'euros el 2015 amb un repunt del 20% respecte de l'any anterior. El principal client de les Illes és l'eurozona (Països Baixos, França, Itàlia i Alemanya sobretot) i els productes estrella són calçat, olis essencials i resines, goma de garrofí, vins i licors, articles d'aixeteria, mobles i manufactura de cuir.
Així mateix, el producte turístic balear és "molt digne, té molt bona marca", apunta Garau, "tant en varietat com en qualitat".
Vent de cua i economia a tota vela
Tots els indicadors econòmics apunten que l'economia balear es troba en un cicle expansiu: el 2015 les Balears van encapçalar el rànquing de confiança empresarial, creació de societats, és el tercer a escala nacional en termes de capital subscrit, recupera treballadors afiliats i per tant cotitzants, la contractació es troba en màxims històrics, etc.
I els empresaris ho saben. I també saben que tots aquests indicadors tenen causes exògenes i transitòries: el baix preu del petroli, tipus d'interès baixos i un dòlar devaluat. A més que "els conflictes al nord d'Àfrica han beneficiat les Balears", apunta Antoni Riera, director de la Fundació Impulsa Balears, creada per la Confederació d'Associacions Empresarials de les Balears (CAEB).
La preocupació de l'empresariat, segons la CAEB, és com canalitzar la inversió per garantir que la recuperació serà sostenible al llarg del temps.
Reivindicacions
"No tenim cap tipus de reconeixement de la insularitat, quan Ceuta i Melilla si que el tenen, i no són illes!" exclama Garau. Sembla, però, que la política ara comença a despertar en aquest sentit: Palma demana a Madrid un Règim Especial de Balears amb subvencions directes per compensar el cost d'insularitat (descompte per resident en vols, per exemple), mesures fiscals (com un IVA reduït, que impulsaria les exportacions i importacions) i un fons específic per compensar els costos citats.
La insularitat té avantatges i inconvenients, és clar. Però també s'ha de remarcar que les quatre illes van a una velocitat diferent. Mallorca i Eivissa tenen una massa crítica de població que dóna moltes més oportunitats –consum intern o viatgers-. Per la seva banda, Menorca té la meitat de població que Eivissa, però conserva una certa activitat industrial, tot i que s'ha reduït força.
Pons Quintana, Jaume Mascaró, Castell o Coinga són empreses consolidades a l'illa. Maria Garcia, secretaria general de la Federació de la petita i mitjana empresa de Menorca, desgrana alguns dels inconvenients del fet insular: "El nombre de connexions durant la temporada baixa és ínfim a les Pitiüses i a Menorca", cosa que dificulta l'arribada de visitants fora de temporada, però també dificulta la sortida de persones o mercaderies.
Les illes menors gaudeixen d'uns beneficis per importar i exportar que "compensen el 50% de les despeses, però que és molt millorable". Incrementar el transport aeri –no només des del punt de vista ciutadà- des del punt de vista de l'interès general de les illes, també és una reivindicació de l'organització empresarial.
Des de Pime Menorca creuen que per donar un cop de mà a les petites i microempreses "s'ha de compensar el sobrecost de la insularitat fiscalment". La portaveu posa com a exemple la importació de "matèries primeres bàsiques per a l'activitat econòmica com ara l'energia elèctrica, gas o combustibles: a Menorca paguem el dièsel més car de l'Estat inclús quan el fuel es troba a preus mínims", denuncia.
De les grans cadenes hoteleres que hi ha al món, tres són mallorquines. Podria semblar, per tant, que les seves reivindicacions com a grans empresaris serien escoltades. No obstant això, aquests hotelers no fan el gruix del negoci a les Balears, i per tant "ignoren les necessitats de les empreses de les Illes", opina Garau.
"Patim Mallorca"
A més de la insularitat, Menorca, Eivissa i Formentera pateixen una "doble insularitat" a causa de la capitalitat de Palma i la grandària de Mallorca, tan poblacional com territorial.
Cada illa disposa d'un Consell Insular i les illes menors tenen més competències assumides que el Consell Insular de Mallorca. "Moltes mesures que es prenen a Mallorca que les hauria de prendre el Consell Insular les pren el Govern Balear i en molts aspectes tenen una visió molt mallorquina" que va en contra dels interessos de la resta d'illes, lamenta Garcia.
Com convertir el creixement en benestar?
El PIB per càpita de les Balears s'ha reduït un 18,3% en els darrers 15 anys –quan Espanya ha crescut un 3% i Europa ha crescut un 13,4%-, i això és degut, sobretot a "una caiguda de la productivitat i en la manca d'aprofitament dels recursos produïts", explica Riera.
L'estratègia de futur de les Illes per compensar aquestes xifres, segons el parer de Garau, s'ha de fonamentar en tres pilars: descongestionar el turisme, reforçar la indústria exportadora –potenciant la manufactura lleugera tradicional de sabata, bijuteria, agricultura, etc.- i, finalment, l'economia del coneixement. La Fundació Impulsa és del mateix parer. Riera coincideix amb Garau quan opina que "s'ha d'apostar per sectors intensius en coneixement dins dels serveis en connexió amb la indústria i l'agricultura".
"Balears necessita una estratègia de competitivitat global per millorar-ne la productivitat", diu Riera i afegeix: "Necessitem millor educació superior, sofisticació empresarial i clusterització". Per això Garau avisa: "Si es vol anar en aquest sentit, s'ha de fer una aposta molt més forta des del sector públic".
Per Bartomeu Rosselló, president del Cercle Mallorquí de Negocis (CMN), les coincidències històriques, lingüístiques i socials fan que la mentalitat empresarial de Catalunya i les Illes sigui molt similar i a més fa que "compartim un mercat natural, de 400 milions d'euros de productes que s'exporten des de les Illes a la resta de l'Estat, 350 se'n van a Catalunya i País Valencià".
Amb el canvi de Govern a Palma, sembla que les relacions entre les Balears i Catalunya es descongelen i cauen "barreres artificials que s'havien creat", diu Jaume Garau, economista de la Universitat de les Illes Balears. De fet les Illes tornen a formar part de l'Institut Ramon Llull, però la cultural no ha de ser l'única connexió entre Catalunya i les Illes: "L'única relació possible és la cooperació, no té cap sentit que Palma competeixi amb Barcelona per atraure congressos, es podria col·laborar en infinitat d'àrees començant per la indústria nàutica, exportacions i acabant pel turisme".
Monocultiu turístic
Precisament Balears es relaciona, directament, amb turisme. L'any passat 582.118 catalans van visitar les Illes i Catalunya és la comunitat que més turistes envia a Balears.
Des de fa dècades les Illes Balears formen part de la lliga de campions de la indústria turística i en aquesta regió s'han forjat multinacionals capdavanteres del negoci turístic com Meliá, Barceló o Iberostar, entre d'altres.
El monocultiu del turisme és la primera debilitat de l'economia de les Illes Balears per Garau. "És curiós com la crisi econòmica ha impulsat el turisme i ha fet que l'economia balear s'especialitzi més en aquest sector", lamenta l'expert i apunta que des del 2008, en comptes de fer un replantejament s'ha accentuat i ha repuntat el turisme.
Però per què el turisme és un problema? Segons Garau per dos motius: quan es viu d'un recurs natural, la població tendeix a no formar-se: "Quan es viu del sol i la platja, és fàcil viure com a cambrer o netejador". De fet, de cada set llocs de treball a les Illes, només un requereix estudis de nivell secundari. Aquest apalancament, per tant, no incentiva la innovació ni "l'economia del coneixement", diu Garau.
Xifres de rècord, pressió ambiental
El segon aspecte negatiu és la pressió ambiental que comporta el turisme. Per a l'expert, "aquest tipus d'economia és equiparable a qui viu del petroli".
Les Illes concentren el 25% dels turistes que visiten l'Estat i aquesta xifra ha crescut amb els anys de la crisi. Això representa que una illa com Eivissa amb una superfície de 572 quilòmetres quadrats i 140.000 habitants fixos, l'any passat va acollir 2,6 milions de turistes de juny a setembre. Aquesta aglomeració implica l'agreujament dels problemes d'abastiment d'aigua, saturació automobilística, massificació de platges i, al seu torn, de desaparició accelerada d'espais naturals.
Al tancament de la temporada alta de l'any passat, el turisme de les Illes va facturar 9.588 milions d'euros, una xifra rècord. En sis mesos les Illes fan el 90% de la caixa de l'any –per això la desestacionalització està en boca de tots els illencs-. En plena crisi econòmica i destrucció de llocs de feina, els beneficis turístics no han fet més que créixer: concretament un 30% de 2009 a 2015.
Dèficit fiscal
L'altra gran feblesa de l'economia Balear és el mal finançament públic: "Tenim el pitjor finançament de tot el món, no hi ha cap altre país que estigui tan mal finançat. Tenim un dèficit fiscal que s'apropa al 15% segons dades del Ministeri". Per a Garau, aquesta manca de finançament impedeix invertir en investigació, educació o diversificació econòmica. Precisament aquest darrer punt és un dels talons d'Aquil·les de la regió: "No hi ha possibilitat de redefinir el model".
Rosselló, per la seva banda, reivindica que "fins que no tinguem el control de què es recapta aquí, no podrem anar a millor".
Economia oberta
D'altra banda, al tractar-se d'un mercat local petit, les empreses de les Balears estan obligades a exportar a fora i per tant són una economia molt oberta al món.
De fet, el valor dels productes venuts des de les Illes a altres països va assolir els 1.112 milions d'euros el 2015 amb un repunt del 20% respecte de l'any anterior. El principal client de les Illes és l'eurozona (Països Baixos, França, Itàlia i Alemanya sobretot) i els productes estrella són calçat, olis essencials i resines, goma de garrofí, vins i licors, articles d'aixeteria, mobles i manufactura de cuir.
Així mateix, el producte turístic balear és "molt digne, té molt bona marca", apunta Garau, "tant en varietat com en qualitat".
Vent de cua i economia a tota vela
Tots els indicadors econòmics apunten que l'economia balear es troba en un cicle expansiu: el 2015 les Balears van encapçalar el rànquing de confiança empresarial, creació de societats, és el tercer a escala nacional en termes de capital subscrit, recupera treballadors afiliats i per tant cotitzants, la contractació es troba en màxims històrics, etc.
I els empresaris ho saben. I també saben que tots aquests indicadors tenen causes exògenes i transitòries: el baix preu del petroli, tipus d'interès baixos i un dòlar devaluat. A més que "els conflictes al nord d'Àfrica han beneficiat les Balears", apunta Antoni Riera, director de la Fundació Impulsa Balears, creada per la Confederació d'Associacions Empresarials de les Balears (CAEB).
La preocupació de l'empresariat, segons la CAEB, és com canalitzar la inversió per garantir que la recuperació serà sostenible al llarg del temps.
Reivindicacions
"No tenim cap tipus de reconeixement de la insularitat, quan Ceuta i Melilla si que el tenen, i no són illes!" exclama Garau. Sembla, però, que la política ara comença a despertar en aquest sentit: Palma demana a Madrid un Règim Especial de Balears amb subvencions directes per compensar el cost d'insularitat (descompte per resident en vols, per exemple), mesures fiscals (com un IVA reduït, que impulsaria les exportacions i importacions) i un fons específic per compensar els costos citats.
La insularitat té avantatges i inconvenients, és clar. Però també s'ha de remarcar que les quatre illes van a una velocitat diferent. Mallorca i Eivissa tenen una massa crítica de població que dóna moltes més oportunitats –consum intern o viatgers-. Per la seva banda, Menorca té la meitat de població que Eivissa, però conserva una certa activitat industrial, tot i que s'ha reduït força.
Pons Quintana, Jaume Mascaró, Castell o Coinga són empreses consolidades a l'illa. Maria Garcia, secretaria general de la Federació de la petita i mitjana empresa de Menorca, desgrana alguns dels inconvenients del fet insular: "El nombre de connexions durant la temporada baixa és ínfim a les Pitiüses i a Menorca", cosa que dificulta l'arribada de visitants fora de temporada, però també dificulta la sortida de persones o mercaderies.
Les illes menors gaudeixen d'uns beneficis per importar i exportar que "compensen el 50% de les despeses, però que és molt millorable". Incrementar el transport aeri –no només des del punt de vista ciutadà- des del punt de vista de l'interès general de les illes, també és una reivindicació de l'organització empresarial.
Des de Pime Menorca creuen que per donar un cop de mà a les petites i microempreses "s'ha de compensar el sobrecost de la insularitat fiscalment". La portaveu posa com a exemple la importació de "matèries primeres bàsiques per a l'activitat econòmica com ara l'energia elèctrica, gas o combustibles: a Menorca paguem el dièsel més car de l'Estat inclús quan el fuel es troba a preus mínims", denuncia.
De les grans cadenes hoteleres que hi ha al món, tres són mallorquines. Podria semblar, per tant, que les seves reivindicacions com a grans empresaris serien escoltades. No obstant això, aquests hotelers no fan el gruix del negoci a les Balears, i per tant "ignoren les necessitats de les empreses de les Illes", opina Garau.
"Patim Mallorca"
A més de la insularitat, Menorca, Eivissa i Formentera pateixen una "doble insularitat" a causa de la capitalitat de Palma i la grandària de Mallorca, tan poblacional com territorial.
Cada illa disposa d'un Consell Insular i les illes menors tenen més competències assumides que el Consell Insular de Mallorca. "Moltes mesures que es prenen a Mallorca que les hauria de prendre el Consell Insular les pren el Govern Balear i en molts aspectes tenen una visió molt mallorquina" que va en contra dels interessos de la resta d'illes, lamenta Garcia.
Com convertir el creixement en benestar?
El PIB per càpita de les Balears s'ha reduït un 18,3% en els darrers 15 anys –quan Espanya ha crescut un 3% i Europa ha crescut un 13,4%-, i això és degut, sobretot a "una caiguda de la productivitat i en la manca d'aprofitament dels recursos produïts", explica Riera.
L'estratègia de futur de les Illes per compensar aquestes xifres, segons el parer de Garau, s'ha de fonamentar en tres pilars: descongestionar el turisme, reforçar la indústria exportadora –potenciant la manufactura lleugera tradicional de sabata, bijuteria, agricultura, etc.- i, finalment, l'economia del coneixement. La Fundació Impulsa és del mateix parer. Riera coincideix amb Garau quan opina que "s'ha d'apostar per sectors intensius en coneixement dins dels serveis en connexió amb la indústria i l'agricultura".
"Balears necessita una estratègia de competitivitat global per millorar-ne la productivitat", diu Riera i afegeix: "Necessitem millor educació superior, sofisticació empresarial i clusterització". Per això Garau avisa: "Si es vol anar en aquest sentit, s'ha de fer una aposta molt més forta des del sector públic".