30
de Desembre
de
2016
Els preus del pisos nous i de segona mà a Catalunya s'han incrementat el quart trimestre el 7,2% en relació amb el tancament del 2015, segons l'índex Tinsa IMIE Mercats Locals. Aquesta pujada suposa que el mercat català es manté com una de les principals ''locomotores del mercat de l'habitatge'' a l'Estat. En el conjunt d'Espanya, l'augment ha estat del 0,8%. L'evolució dels preus a la demarcació de Barcelona, amb una pujada del 8,4%, la més alta de les províncies de l'Estat, i l'increment de l'11% a la ciutat de Barcelona, la tercera ciutat amb la pujada més alta, per darrere de Sant Sebastià ( 12,1%) i Bilbao (11,6%), expliquen el dinamisme dels preus a Catalunya que tot i això encara estan un 44,5% per sota dels preus màxims d'abans de la crisi.
L'informe Tinsa corresponent al quart trimestre indica que Catalunya ( 7,2%), Comunitat de Madrid ( 5,2%) i el País Basc ( 4,3%) es ''mantenen com locomotores del mercat de l'habitatge de l'estat espanyol'' seguides de les Illes Canàries i Andalusia, que augmenten els preus en un 2,8% i un 2%, respectivament en taxa interanual registrada el quart trimestre.
Per contra, els majors ajustos de preus es localitzen en les autonomies de Múrcia (-4,8%), Castellà i Lleó (-3,9%) i les Illes Balears (-3,1%). Altres autonomies també veuen com baixen els preus com són Cantàbria (-2,1%), Navarra (-1,9%), Astúries (-1,3%) i Aragó (-0,9%), sempre en relació amb el resultat del quart trimestre del 2015.
La ciutat de Barcelona i els seus 10 districtes és la tercera ciutat de l'Estat on s'incrementen més els preus, per darrere de Sant Sebastià, que és on pugen més els preus, fins al 12,1%, seguit de Bilbao, on la pujada ha estat aquest any de l'11,6%.
Demarcacions
En el conjunt de Catalunya els preus s'han disparat fins al 7,2% el quart trimestre, cosa que suposa l'increment més gran de totes les comunitats autònomes de l'Estat. Tot i això, el comportament dins del Principat ha estat molt desigual i es pot comprovar que essencialment els preus es disparen en el conjunt del país pel comportament a l'alça que registra la demarcació de Barcelona, amb un increment del 8,4%, el més alt de totes les províncies de l'Estat.
A la demarcació de Girona els preus es van incrementar el quart trimestre només el 0,1% en relació amb el mateix període del 2015, a Tarragona el 2,1% i a Lleida continua l'ajust a la baixa dels preus i en l'última part de l'any han caigut el 6,5%, cosa que suposa que en aquesta demarcació en el conjunt del 2016 el dos trimestres de la segona part de l'any han registrat taxes negatives (-2,3% el tercer trimestre i -6,5% el quart trimestre).
L'informe Tinsa també recull l'evolució dels preus dels pisos per ciutats catalanes. Així, la ciutat de Barcelona registra un increment de l'11% al tancament del 2016 i Girona un augment de l'1,2%. Les altres dues ciutats, Lleida i Tarragona, veuen com els preus dels pisos el quart trimestre han caigut el 2% i el 0,5%, respectivament.
Lluny encara dels preus màxims
Tot i aquest comportament dels preus dels pisos, si els preus es comparen amb el màxims que es van registrar ara fa nou anys, abans de l'esclat de la bombolla immobiliària, es pot observar que la recuperació de preus encara té molt recorregut a fer. Així, el conjunt de Catalunya té els preus un 44,5% per sota dels màxims, la demarcació de Barcelona el 44,1%, Girona el 46,5%, Lleida el 50,6% i finalment Tarragona el 52,%.
Si s'observen els preus de les principals ciutats catalanes, les capitals de demarcació, els preus del quart trimestre del 2016 encara estan molt lluny dels d'abans de la crisi. Així, els preus a la ciutat de Barcelona estan un 38,6% per sota dels d'abans de la crisi, la ciutat de Girona el 49,2% per sota, Lleida el 54,9% per sota i finalment Tarragona el 56,4%.
A l'estat espanyol, amb una pujada de preus del 0,8% de mitjana el quart trimestre del 2016, els cost de l'habitatge encara està un 40,7% per sota del que es registrava abans de la crisi.
Barcelona ciutat
A la ciutat de Barcelona tots els districtes han vist com s'incrementaven els preus amb l'excepció de Sants-Montjuïc on el cost de l'habitatge ha caigut el 0,7% el quart trimestre en relació amb el mateix període del 2015.
On més han pujat els preus, per sobre del 10%, han estat el districte de Gràcia (16,5%), Eixample (15,1%) i les Corts (el 13,1%). Les pujades per sota del 10% les han registrat els districtes de Ciutat Vella (9,3%), Horta-Guinardó (8,9%), Sarrià-Sant Gervasi (8,1%), Nou Barris (6,8%), Sant Martí (6,1% i Sant Andreu (1,2%).
4,4 mesos per vendre un pis a Barcelona
Tinsa assegura que els temps per vendre un pis als districtes de la ciutat de Barcelona és d'una mitjana de 4,4 mesos i l'esforç dels compradors per pagar la hipoteca el primer any suposa el 25,4% de la renda per unitat familiar.
Els preu mitjà a la ciutat de Barcelona se situa en 2.725 euros el metre quadrat, l'11% més elevat que fa un any. Destaca el preu per metre quadrat de Sarrià-sant Gervasi amb 3.901 euros l metre quadrat, seguit de les Corts (3.716 euros el metre quadrat), Eixample (3.290) i Gràcia (3.231).
L'informe Tinsa corresponent al quart trimestre indica que Catalunya ( 7,2%), Comunitat de Madrid ( 5,2%) i el País Basc ( 4,3%) es ''mantenen com locomotores del mercat de l'habitatge de l'estat espanyol'' seguides de les Illes Canàries i Andalusia, que augmenten els preus en un 2,8% i un 2%, respectivament en taxa interanual registrada el quart trimestre.
Per contra, els majors ajustos de preus es localitzen en les autonomies de Múrcia (-4,8%), Castellà i Lleó (-3,9%) i les Illes Balears (-3,1%). Altres autonomies també veuen com baixen els preus com són Cantàbria (-2,1%), Navarra (-1,9%), Astúries (-1,3%) i Aragó (-0,9%), sempre en relació amb el resultat del quart trimestre del 2015.
La ciutat de Barcelona i els seus 10 districtes és la tercera ciutat de l'Estat on s'incrementen més els preus, per darrere de Sant Sebastià, que és on pugen més els preus, fins al 12,1%, seguit de Bilbao, on la pujada ha estat aquest any de l'11,6%.
Demarcacions
En el conjunt de Catalunya els preus s'han disparat fins al 7,2% el quart trimestre, cosa que suposa l'increment més gran de totes les comunitats autònomes de l'Estat. Tot i això, el comportament dins del Principat ha estat molt desigual i es pot comprovar que essencialment els preus es disparen en el conjunt del país pel comportament a l'alça que registra la demarcació de Barcelona, amb un increment del 8,4%, el més alt de totes les províncies de l'Estat.
A la demarcació de Girona els preus es van incrementar el quart trimestre només el 0,1% en relació amb el mateix període del 2015, a Tarragona el 2,1% i a Lleida continua l'ajust a la baixa dels preus i en l'última part de l'any han caigut el 6,5%, cosa que suposa que en aquesta demarcació en el conjunt del 2016 el dos trimestres de la segona part de l'any han registrat taxes negatives (-2,3% el tercer trimestre i -6,5% el quart trimestre).
L'informe Tinsa també recull l'evolució dels preus dels pisos per ciutats catalanes. Així, la ciutat de Barcelona registra un increment de l'11% al tancament del 2016 i Girona un augment de l'1,2%. Les altres dues ciutats, Lleida i Tarragona, veuen com els preus dels pisos el quart trimestre han caigut el 2% i el 0,5%, respectivament.
Lluny encara dels preus màxims
Tot i aquest comportament dels preus dels pisos, si els preus es comparen amb el màxims que es van registrar ara fa nou anys, abans de l'esclat de la bombolla immobiliària, es pot observar que la recuperació de preus encara té molt recorregut a fer. Així, el conjunt de Catalunya té els preus un 44,5% per sota dels màxims, la demarcació de Barcelona el 44,1%, Girona el 46,5%, Lleida el 50,6% i finalment Tarragona el 52,%.
Si s'observen els preus de les principals ciutats catalanes, les capitals de demarcació, els preus del quart trimestre del 2016 encara estan molt lluny dels d'abans de la crisi. Així, els preus a la ciutat de Barcelona estan un 38,6% per sota dels d'abans de la crisi, la ciutat de Girona el 49,2% per sota, Lleida el 54,9% per sota i finalment Tarragona el 56,4%.
A l'estat espanyol, amb una pujada de preus del 0,8% de mitjana el quart trimestre del 2016, els cost de l'habitatge encara està un 40,7% per sota del que es registrava abans de la crisi.
Barcelona ciutat
A la ciutat de Barcelona tots els districtes han vist com s'incrementaven els preus amb l'excepció de Sants-Montjuïc on el cost de l'habitatge ha caigut el 0,7% el quart trimestre en relació amb el mateix període del 2015.
On més han pujat els preus, per sobre del 10%, han estat el districte de Gràcia (16,5%), Eixample (15,1%) i les Corts (el 13,1%). Les pujades per sota del 10% les han registrat els districtes de Ciutat Vella (9,3%), Horta-Guinardó (8,9%), Sarrià-Sant Gervasi (8,1%), Nou Barris (6,8%), Sant Martí (6,1% i Sant Andreu (1,2%).
4,4 mesos per vendre un pis a Barcelona
Tinsa assegura que els temps per vendre un pis als districtes de la ciutat de Barcelona és d'una mitjana de 4,4 mesos i l'esforç dels compradors per pagar la hipoteca el primer any suposa el 25,4% de la renda per unitat familiar.
Els preu mitjà a la ciutat de Barcelona se situa en 2.725 euros el metre quadrat, l'11% més elevat que fa un any. Destaca el preu per metre quadrat de Sarrià-sant Gervasi amb 3.901 euros l metre quadrat, seguit de les Corts (3.716 euros el metre quadrat), Eixample (3.290) i Gràcia (3.231).