El turisme continua creixent a Catalunya. Els aeroports catalans van rebre 1.354.768 visitants internacionals per via aèria durant el febrer, un 20,3% més que el mateix mes de 2023, segons les dades publicades per Turespaña. Una estadística que confirma l'espectacular tendència observada a principis d'any a Catalunya. A l'Estat, només Madrid (1,7 milions) i Canàries (1,4 milions) van rebre més turistes internacionals durant el passat mes, però el repunt al conjunt va ser percentualment menor al català, amb un creixement del 18,1% interanual.
Com és habitual, Madrid i Catalunya continuen dominant el turisme estatal. Dels 6,3 milions de visitants internacionals, gairebé la meitat es van concentrar als aeroports Adolfo Suárez Madrid-Barajas (1.723.944) i Josep Tarradellas Barcelona-el Prat (1.342.087). A l'acumulat de l'any 2024, Catalunya suposa el 21,4% del total la xifra internacional, amb 2,6 milions de persones. Novament, només Madrid (3,4 milions) i Canàries (2,7 milions) estan per davant.
El Prat, líder en companyies de baix cost
En concret, Catalunya lidera en una categoria: la de viatges amb companyies en baix cost. Durant el mes de febrer, va concentrar el 25,5% del total de l'Estat, amb 51.488 visitants, un 19,4% més que al febrer de l'any anterior. L'aeroport del Prat va rebre 938.861 usuaris, un 18,7% més que el 2023. Pel que fa a aerolínies tradicionals, Catalunya va ser la tercera comunitat autònoma, amb 403.280 de passatgers, un 22,5% més que el febrer de l'any passat. Per davant es van situar, un altre cop, Madrid (1,3 milions) i Canàries (523.804).
L'aeroport Josep Tarradellas encapçala el rànquing d'aeroports amb més vols de baix cost i és el tercer amb més aerolínies tradicionals
L'augment de febrer dona continuïtat a les bones dades del gener, quan a l'Estat es van registrar 5,9 milions de passatgers aeris internacionals, uns 400.000 menys que els que hi va haver al febrer. Per tant, el creixement del balanç presentat per Turespaña també és intermensual. D'aquells gairebé 6 milions, 57,3% van provenir de dins de la Unió Europea, fet que va suposar un ascens del 13,1%, mentre que el flux procedent de la resta del món, que va representar el 42,7% restant, va créixer un 12,3%.