Catalunya llançarà el 20 de març el primer nanosatèl·lit a l'espai de la mà de l'startup catalana Sateliot, des de la base de Baikonur, al Kazakhstan. Així ho ha anunciat el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, en un acte al districte administratiu amb la presència dels membres de la indústria de l'espai catalana. Aquest no serà l'únic dispositiu que el Govern llançarà a l'espai, ja que Open Cosmos ha guanyat la licitació per llançar el segon dispositiu a finals del 2021 o principis del 2022. Aquest dimecres s'han signat els contractes entre l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) que licita els dos projectes en nom del Govern, i les dues empreses adjudicatàries.
El primer dels nanosatèl·lits serà de tres unitats, desenvolupat per Sateliot i fabricat per Open Cosmos i oferirà serveis de connectivitat global d'internet de les coses a tot el territori català, després d'un primer període de prova. L'objectiu d'aquest dispositiu serà permetre la comunicació i l'obtenció de dades de sensors ubicats arreu del territori, fins i tot en zones de difícil accés o que no tenen cobertura de les xarxes de telecomunicacions terrestres convencionals. En aquest sentit, el conseller delegat de Sateliot, Jaume Sampere, ha recordat que la cobertura actual només arriba al 10% de la superfície i ha parlat de la "revolució" que representarà "donar connexió de forma global".
Inicialment, aquest dispositiu, que es licita per 574.000 euros, donarà servei a la Generalitat i no s'obrirà a l'usuari final. Tot i això, la Conselleria explica que les dades seran explotades en un primer moment pels departaments de la Generalitat, amb la voluntat, a posteriori, d'obrir-les a universitats, centres de recerca, centres tecnològics i empreses. L'equip de la Conselleria de Polítiques Digitals ha iniciat el compte enrere dels 51 dies que falten pel llançament d'aquest nanosatèl·lit, que es farà a les tres de la matinada hora catalana.
Un segon nanosatèl·lit
El segon nanosatèl·lit no sortirà a l'espai fins a finals del 2021 o inicis del 2022. Amb un pressupost d'1,7 milions d'euros, es dedicarà a l'observació de la Terra i proporcionarà informació per prevenir catàstrofes i lluitar contra el canvi climàtic. En aquest cas, serà un dispositiu de sis unitats, que permetrà obtenir imatges des de l'espai en diferents bandes espectrals per a l'estudi del territori.
Tots dos estaran operats i controlats des de l'Observatori Astronòmic del Montsec, gestionat per l'IEEC i que passarà a ser la "base d'operacions", amb l'objectiu que Catalunya no només sigui un país consumidor sinó productor de dades que s'extreuen gràcies als nanosatèl·lits d'ara endavant i a més cobrirà "tota la cadena de valor, des de la fabricació fins a l'operació, la descàrrega de dades i la generació de productes", ha dit director de l'IEEC, Ignasi Ribas.
El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, i els responsables de Sateliot i Open Cosmos signen els contractes dels nanosatèl·lits | ACN
Els representants de la indústria han valorat que la signatura de contractes per llançar els nanosatèl·lits són un "pas endavant" per posicionar Catalunya en el nou mercat i han recordat que hi ha investigadors catalans que fa anys que treballen amb aquest tipus de dispositius. En aquest sentit, el conseller delegat de Sateliot ha animat l'Estat i la Unió Europea perquè "segueixin l'impuls" del Govern i apostin per aquesta indústria innovadora. En la mateixa línia, el conseller delegat d'Open Cosmos, Rafael Jordà, ha assegurat que estan "il·lusionats de seguir creixent i de créixer a casa" i de "fabricar satèl·lits orientats a generar dades per trobar solucions als majors problemes mundials".
Els dos llançaments s'inclouen dins l'estratègia New Espace, amb un pressupost de 18 milions en els tres anys vinents. Una quantitat "minsa" en comparació amb les inversions d'altres Estats, ha admès Puigneró, que ha dit que espera que encara que hi hagi canvi de govern aquesta iniciativa continuï. "No se m'acut cap Govern que no vulgui i desitgi impulsar aquests projectes", ha dit. A més, el conseller ha contestat les crítiques que ha rebut el programa per part d'alguns partits de l'oposició i ha defensat la importància de l'economia de l'espai, que preveu que creï 1.200 llocs de treball. "S'ha intentat batejar aquest projecte com la Nasa catalana, per a mi això és un elogi però no tenim cap pretensió d'enviar un astronauta a la Lluna o a l'espai exterior, sobretot perquè no hi cap ningú en un satèl·lit com aquest", ha ironitzat.