El 85% de l’energia elèctrica que es produeix a Catalunya prové de fonts no renovables. Concretament, un 59% de la demanda és energia nuclear i només un 15% de la mateixa arriba per vies renovables. Aquestes xifres queden lluny dels objectius del Govern de cobrir el 50% de la demanda energètica amb aquesta tipologia de fonts l’any 2030. Al conjunt de l'Estat l'any passat es va arribar per primera vegada a aquest llindar, amb aportacions de l'eòlica (24%) i solar fotovoltaica (14%) molt superiors a les que hi ha a Catalunya, on l’eòlica se situa en el 7,4% seguida de la hidràulica (5,6%), que ha retrocedit per efecte de la sequera. La solar fotovoltaica representa un 1,1% de tota l'energia elèctrica que es genera al territori.
Aquest darrer any l'eòlica ha sigut la primera de les renovables en pes (7,4%), en part per la davallada de la hidràulica a causa de la sequera: del 12% el 2020 al 5,6% actual. La solar fotovoltaica l'any passat va representar tot just l'1,1% de la generació elèctrica. A principis del 2023, l’Agència Internacional de l’Energia va preveure que a causa de l’expansió de les energies renovables, Europa es trobava en condicions de reduir el consum de gas prop d’un 5%. Sense deixar l’univers energètic, a finals de desembre, el Parlament Europeu i els estats membres van arribar a un acord per impulsar la reforma del mercat elèctric i, a la vegada, evitar la volatilitat dels preus de l’energia.
El paquet de mesures inclou accions com impulsar les compres conjuntes entre països, una major protecció dels consumidors vulnerables i el foment dels contractes per deferència, uns contractes a llarg termini que garanteixen preus més estables i que, en paral·lel, han d'incentivar el desplegament de renovables.
L'acord final inclou l'energia nuclear en aquests contractes, una proposta de vital importància per França i que va despertar fortes crítiques per part d'Alemanya. L'acord assolit no suposa la fi del sistema marginalista actual, el qual estableix que la tecnologia més cara que entra al pool energètic -normalment el gas- sigui la que marqui els preus. No obstant això, la reforma pretén reduir-lo al mínim i apostar per sistemes alternatius de fixació de preus. El punt més rellevant són els contractes per deferència, uns contractes a llarg termini en què productors i comptadors d'electricitat pacten un preu. Si el preu final ha sigut més alt o més baix del que s'havia acordat per situacions del mercat, el mateix contracte estableix que es retorni la diferència.
Aquesta mena de contractes, tal com va detallar el Consell, s'aplicaran a l'energia eòlica, solar, geotèrmica, hidràulica -sense emmagatzematge- i nuclear. A banda d'aquest punt, la reforma busca fomentar les compres energètiques conjuntes, protegir els consumidors vulnerables, contempla la introducció de nous límits a les emissions de diòxid de carboni i dona poders al Consell -d'acord amb una proposta de la Comissió- de declarar una situació de crisi si es produeix un augment descontrolat dels preus energètics.