Les empreses catalanes han captat 71 milions d’euros de la darrera convocatòria dels Next Generation, destinada a projectes de col·laboració publicoprivada en l’àmbit de la recerca i el desenvolupament. Segons dades facilitades per ACCIÓ, Catalunya ha captat el 35,7% dels recursos totals que s’han assignat a tot l’Estat. Els principals beneficiaris (unes 226 empreses) són la salut, la indústria 4.0, la mobilitat sostenible i els materials avançats. Des de l’obertura de l’oficina Next Generation, a finals de l’any 2021, ACCIÓ ha ofert assessorament a més de 1.900 empreses. A més, durant aquest període l’agència també ha organitzat sessions informatives que han comptat amb la participació de 8.000 persones. Malgrat aquestes informacions de la Generalitat, recentment, un estudi de la Cambra de Barcelona i l’Idescat manifestava com un 38,6% empreses catalanes no coneix l'existència dels fons europeus Next Generation.
Tal com ha indicat l'entitat empresarial, aquesta xifra es manté estable en comparació amb l'any passat. Paral·lelament, el percentatge de negocis que han sol·licitat algun ajut creix lleugerament, passant del 17,1% el primer trimestre 2022 al 23,5% actual. Tot i això, la Cambra alerta que la xifra continua sent baixa i ho atribueix a la comunicació "poc clara" i a les "traves burocràtiques" existents. Tanmateix, alerta que una distribució insuficient dels recursos dificulta el compliment de la transformació sostenible i digital de l'economia. Entre els establiments empresarials que sí que coneixen els Fons Next Generation, el 46,3% afirma que l'activitat del seu negoci no és objecte dels fons i, per tant, no demanaran cap línia d'ajut. Per contra, el 23,5% ja n'han sol·licitat algun i el 13,3% preveuen fer-ho prompte. A més de millorar la comunicació, les empreses que opten a aquests fons assenyalen que les tres principals traves que impedeixen el seu accés fàcil són els obstacles burocràtics, la resposta a les sol·licituds presentades i la manca de claredat en la informació facilitada per l'administració.
Barcelona encapçala el rànquing de municipis que més diners han captat dels fons europeus de recuperació. La capital catalana concentra més de 742 milions d'euros (742.418.205), és a dir, més d'una tercera part del total. Entre els beneficiaris destaquen l'Ajuntament (74,9 milions), l'Àrea Metropolitana (40 milions, que es repartiran entre diferents municipis), l'empresa especialitzada en mobilitat elèctrica QEV Technologies (24M), el projecte de reindustrialització de Nissan Hub Tech Factory (18M) i la ferroviària Captrain (18M). En segona posició, a molta distància, hi ha Cerdanyola del Vallès. Tot i no estar entre les 20 ciutats més poblades de Catalunya, Cerdanyola s'ha col·locat com el segon municipi que més diners ha recollit dels Next Generation, amb gairebé 70 milions (69.649.710). El motiu principal és la gran quantitat de centres de recerca i laboratoris que es concentren al voltant de la Universitat Autònoma, ubicada a la localitat vallesana. En tercera posició hi ha Tarragona, amb 64.470.258 euros. En aquest cas, destaquen les empreses energètiques com les principals beneficiàries. En quart lloc es troba Martorell, que ha aconseguit més de 60 milions d'euros (60.776.600). L'explicació és la presència de Seat, que ha captat gairebé 38 milions dels diners arribats a Martorell. El rànquing el continuen Girona (53,9 milions), Lleida (48,4), Terrassa (43,5) i l'Hospitalet (34,6).