Cinc anys després de la covid-19, el mercat de les oficines comença a repuntar amb força a Catalunya. Tal com mostra l'Informe del Mercat Immobiliari, Actualitat i Perspectives 2024, elaborat per Forcadell i la Universitat de Barcelona (UB), la disponibilitat d'aquests espais es troba al 13,9% al territori, després de baixar durant els últims dos trimestres. De fet, a Barcelona s'han anotat per primera vegada rendes de 40 euros/m². Un fet que projecta una absorció neta "substancialment superior" de cara al 2025, en comparació amb els últims dos anys.
Segons l'informe, aquesta tendència es deu a la bona evolució de l'economia espanyola. En concret, el document assenyala com a principals factors "la millora del finançament de les startups existents, la creació d'un nombre més gran d'empreses emergents, el retorn d'algunes companyies a la feina presencial de forma gairebé completa i l'expansió de les activitats d'altres companyies".
"L'absorció neta va bé", ha assegurat Manel de Bes, director del departament d'oficines de Forcadell. Com a exemple, ha citat l'aposta d'algunes grans firmes com Astrazeneca (25.000 m²), Qiagen (7800 m²) o Scoopely (7.500 m²), operacions que han contribuït a apujar el volum de contractació final que, segons preveuen des de Forcadell, podria assolir els 300.000 m², molt en línia amb la contractació mitjana dels darrers 10 anys. Malgrat la recuperació dels volums de contractació, però, la disponibilitat continua sent elevada, entre 800.000 i 900.000 m², el que resulta en una taxa lleugerament per sota del 14% respecte a l'estoc total del mercat.
En aquest sentit, de Bes també ha recordat que la pandèmia va impactar clarament en la taxa de presencialitat a la feina. "Inicialment, després de la covid-19, moltes persones es van adonar que estaven teletreballant a l'oficina", ha apuntat. Un fet que va obligar a reinventar el concepte de les oficines: "Ara són més col·laboratives i les empreses busquen que passin coses perquè els treballadors hi vulguin anar".
Bernardos: "A Catalunya hi ha oficines 'cutres' i espais desaprofitats com el districte 22@"
Avui, el repte en aquest àmbit es troba en aprofitar al màxim grans zones d'oficines i facilitar l'equilibri d'usos. "A Catalunya hi ha oficines cutres i espais desaprofitats com el districte 22@", ha criticat el doctor Gonzalo Bernardos, responsable de l'estudi. Malgrat mostrar diferències amb l'economista en altres temes, com ara la rendibilitat del sector d'oficines, de Bes ha coincidit en aquest diagnòstic. "No es pot fer un barri únicament d'oficines", ha assenyalat.
Per pal·liar aquesta qüestió, Bernardos ha proposat la creació d'una norma que "faciliti el canvi d'usos per transformar les oficines en habitatges" i que alhora "atorgui llicències ràpidament". "S'han de fer polítiques serioses per atreure inversió estrangera, s'ha atret una part significativa, però l'Ajuntament de Barcelona s'ha d'espavilar perquè tenim totes les qualitats per ser una ciutat de multinacionals", ha agregat.
Una ciutat de la logística, l'altra proposta de Bernardos
A més de les oficines, l'informe de Forcadell i la UB menciona una bretxa de preus entre les naus logístiques de Barcelona i Madrid. Mentre que a la ciutat comtal el metre quadrat està al voltant dels 7,5 euros, a la capital de l'Estat la quantitat baixa als 3,5 euros. Per situar-nos, és el mateix que el de territoris com Vilafranca del Penedès, segons Bernardos. Aquest fet es deu a l'escassetat de productes i d'espai que presenta la ciutat catalana, a diferència de Madrid.
Bernardos ha proposat la creació d'una ciutat de la logística a Catalunya "en alguna part de l'A-7"
Tot i això, el doctor veu una oportunitat en el descens dels tipus d'interès, que a priori provocarà un augment dels preus de les naus. "Proposo que s'instal·li la copropietat, perquè la rendibilitat al mercat logístic arriba al 7%, l'inquilí no dona cap feina i té similituds amb el bo del tresor, però amb una gran rendibilitat", ha exposat. En aquest sentit, Bernardos ha subratllat l'escassetat de naus a Catalunya com a punt a favor, encara que ha suggerit la creació d'una ciutat de la logística a Catalunya "en alguna part de l'A-7", que tingui capacitat d'arribar al milió de metres quadrats. Des del seu punt de vista, "la logística atrau la indústria cada cop més", i el Govern es podria aprofitar d'aquest fet ara que es revaloritzaran les naus.
Finalment, el doctor també ha repassat la salut dels locals comercials. L'informe de Forcadell preveu que, a partir del 2025, tots aquells que estiguin al centre de Barcelona i pròxims a ubicacions turístiques "tornaran a ser un actiu segur i refugi". Aquest fet està íntimament relacionat amb les xifres rècord de turisme que s'han produït en els últims dos anys i contrasta amb la manca de demanda dels locals que estan situats fora de les zones prime, els quals poden estar "fins a 10 anys buits", segons Bernardos.