Pactar està de moda. Almenys, en economia. Del Pacte Nacional per a la Indústria arriba ara també el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement. "Volem que l’economia productiva i el sistema de recerca tinguin també la societat del coneixement", ha assegurat la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, coincidint amb l'aprovació d'un nou acord de Govern que agafa el relleu de l'antic pacte d'universitats. L'aliança vol ser transversal i tothom hi està convidat. Big Data, Blockchain, Impressió 3D... Es coneixerà tot.
Chacón: "Volem que l’economia productiva i el sistema de recerca tinguin també la societat del coneixement"
Més concretament, aquest nou pacte nacional inclou set eixos estratègics: missió i visió del sistema de coneixement, recursos humans, recursos econòmics, sistema de recerca, sistema de transferència, innovació i emprenedoria, infraestructures de suport a la recerca i interacció amb el territori i les ciutats.
El món està en constant transformació, des de la formació fins a la feina. El coneixement ja no només arriba de les universitats sinó també de centres d'investigació i recerca, supercomputadors, empreses o negoci, entre d'altres. L'objectiu és tenir "una economia catalana sostenible, innovadora, integradora i oberta" capaç de construir també "un país digitalment intel·ligent" amb "cohesió social i territorial".
En aquest sentit, la primera reunió del plenari que se celebrarà a principis de febrer estarà formada pels màxims representants de la Generalitat (presidència o conselleries d'Economia i Hisenda, Empresa i Coneixement o Salut) i de diferents municipis, rectors d'universitats i directors centres de recerca, presidents de patronals, membres sindicals, Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), Associació Catalana per a la Recerca i la Innovació, Eurecat o Acció, entre d'altres.
El full de ruta del coneixement
Es preveu que el full de ruta consti de nou mesos entre deliberació, constitució de grups de treball i conclusions. El traspàs de competències entre Catalunya i Espanya és tot un clàssic. Tant és així que més enllà del "miratge" de Rodalies a Catalunya, Chacón ha reclamat ja al ministre de Ciència, Innovació i Universitats, Pedro Duque, el traspàs de competències en gestió de beques universitàries pendent des de fa 17 anys i amb tres sentències favorables del Tribunal Constitucional (TC).
▶El #Govern aprova el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement per impulsar una estratègia compartida entre universitats, recerca i economia productiva amb l’objectiu de construir la Catalunya del futur pic.twitter.com/Ho7qDwxOe2
— Govern. Generalitat (@govern) 8 de enero de 2019
Però, la pel·lícula d'aquest nou pacte va fins i tot més enllà de compensar el dèficit d'universitats, preus o matrícules. La consellera d'Empresa i Coneixement ha anticipat que es vol reformular el sistema per impulsar les beques salaris, igualar el preu de beques dels estudis de grau i màster, potenciar el sistema català de recerca, plantejar estratègies per captar més finançament europeu, treballar la llei de la ciència o la llei d'empreses emergents tecnològiques i generar nous models de contractació. I tot plegat, s'ha de traslladar també als pressupostos.
Més enllà del plenari que es reunirà com a mínim dos cops al llarg d'aquests nou mesos, també hi haurà la taula permanent que farà el seguiment de tot el procés. A tall de recordatori, Chacón ha detallat que el Pacte Nacional per a la Indústria ha tingut un compliment del 77% malgrat l'aplicació del 155.
Grau: "No és veritat que Catalunya sigui un país petit"
Per la seva banda, el secretari d'Universitats i Recerca de la Generalitat, Francesc Xavier Grau, ha reivindicat que "no és veritat que Catalunya sigui un país petit. Es tracta d'un país mitjà dins el panorama europeu." Tant és així que per a implementar aquest nou pacte segueix molt d'aprop l'estratègia de països com Dinamarca, Suècia, Àustria o Holanda.
On és Catalunya?
"La innovació és aquesta variable que ha d’inspirar les polítiques d’expansió del coneixement i determina la competitivitat del nostre país", afegeix Chacón. De fet, Catalunya va ser la segona regió més innovadora del conjunt d'Espanya durant el 2017. Només superada pel País Basc.
Entre les seves fortaleses, destaquen: l'educació terciària, publicacions científiques internacionals i públic-privades, comercialització i disseny d'aplicacions, ocupació i exportacions en indústria d'alta tecnologia i serveis intensius de coneixement o productes innovadors.
Chacón: "Som la primera regió del sud d'Europa en captació de recursos per a pimes, però les nostres pimes no estan innovant prou"
La despesa pública en recerca i desenvolupament és similar a la mitjana europea, però encara hi ha deures pendents pel que fa a: aprenentatge al llarg de la vida, despesa privada en recerca i desenvolupament, nombre de patents, innovació en producte o procés, organització o màrqueting i innovació en pimes, entre d'altres. "Som la primera regió del sud d'Europa en captació de recursos per a pimes, però les nostres pimes no estan innovant prou", explica Chacón.
El coneixement més enllà de Barcelona també és un dels grans eixos estratègics d'aquest nou pacte. Segons el secretari d'Empresa i Competitivitat, Joaquim Ferrer, "la diversitat del país fa que sigui un potencial i no un desavantatge. Cada territori pot utilitzar aquest pacte per especialitzar-se".
Que què tenim?
Des de la Conselleria d'Empresa i Coneixement, s'ha recordat que a Catalunya hi ha 620.000 empreses, més de 8.600 establiments d'empreses internacionals o 15.077 empreses TIC que han registrat fins a 105 projectes d'inversió estrangera. Alhora, Barcelona es troba al top 5 de hubs emprenedors d'Europa amb més de 1.300 startups i 13.000 llocs de feina. Ja s'augura que faltaran fins a 3.500 graduats en noves tecnologies en els pròxims anys. Segons Ferrer, "necessitem generar talent, retenir talent i atraure talent de fora".
No hi falten tampoc congressos com el MWC, 4YFN o Smart City Expo, entre d'altres, i ara també l'Integrated Systems Europe (ISE) que preveu un impacte de 400 milions d'euros per any. Tot plegat, acompanyat també per estructures científiques com el sincrotró Alba o el supercomputador MareNostrum 4.
La dada és prou significativa: Catalunya representa el 0,1% de la població mundial alhora que produeix un 1,3%. Així doncs, el propòsit d'aquest nou gran pacte pel coneixement és aprofitar tot allò que Catalunya té per arribar a tenir tot allò que encara no té. "El destinatari final del pacte és el sistema productiu basat en el coneixement", ha conclòs Grau. És a dir, conèixer i donar-se a conèixer.