Catalunya té un problema amb l'energia. En la lluita global contra el canvi climàtic i la necessària aposta per les energies renovables en detriment dels combustibles fòssils, el país no ha fet els deures i queda un llarg camí per recórrer. Segons dades de l'Institut Català d'Energia del 2017, el 46% del total d'energia consumida a Catalunya prové del petroli i el 22% del gas natural. "El que ens ha de preocupar és que de tota l'energia que necessitem, gairebé el 80% és d'origen fòssil", exposa el doctor Joan Ramon Morante, de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya.
Un 25% de l'energia consumida prové de les nuclears. I només un 5% són fonts renovables. "La situació és molt pobra", reconeix Morante. A més, cal tenir en compte que la Comissió Europea ha establert que l'any 2030, el 30% del total de l'energia haurà de ser renovable i el 2050 s'hauran hagut d'eliminar les emissions de CO2.
Una problemàtica que, a banda de l'impacte ambiental, també pateixen les empreses catalanes, que tenen un dèficit energètic de 300 milions d'euros anuals. L'aposta per l'energia sostenible és també imprescindible pel garantir el futur de la indústria de Catalunya.
Morante: "Catalunya és dels territoris de l'Estat espanyol amb l'assignatura de les renovables més pendent"
"Catalunya és dels territoris de l'Estat espanyol amb l'assignatura de les renovables més pendent i haurà de fer un esforç", afegeix el doctor. I en aquest escenari, complir els objectius de la Unió Europea es fa pràcticament impossible: "No és factible, i menys a Catalunya. El ritme de construcció de plantes eòliques i fotovoltaiques, i un volum inversor tan forts fan que ningú cregui que és possible".
Un país dependent energèticament
Un altre dels problemes que afronta Catalunya és la dependència energètica de l'exterior. I és que malgrat les nuclears, que aporten un quart del total de l'energia consumida, se n'ha d'importar molta. Segons l'Institut Català d'Energia, Catalunya generava una factura directa en la importació de recursos energètics al voltant dels 10.000 milions d'euros per any per al conjunt del país.
"Aquesta energia l'estem pagant fora i genera riquesa al país al qual marxa", apunta Morante. En resum, que paguem milers de milions d'euros per una energia que genera riquesa a l'exterior però contamina a casa nostra.
"L'energia, si no la generes, per exemple et ve d'Aragó o Galícia i són dependències que tenen un cost. Si volem ser autosuficients, hem d'invertir en la generació d'energia", reclama el president de la Cambra de Terrassa, Ramon Talamàs.
Per què no hi ha renovables a Catalunya?
La pregunta és per què Catalunya està tan endarrerida en energia renovable, tenint en compte que és una terra de sol i també amb vent, on les energies eòlica i fotovoltaica podrien ser molt més importants. A regions com Castella o Aragó, per exemple, s'han creat moltes més granges solars o eòliques.
Una central eòlica ubicada al municipi de la Granadella | ACN
Una de les raons, segons Joan Ramon Morante, és que el turisme és la principal indústria a Catalunya i compaginar aquest fet amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques o parcs eòlics pot ser complicat. "Caldria preguntar-nos si quan vas a un poble per construir una granja la gent ho accepta o no. Moltes vegades hi ha una reacció contrària a posar un molí de vent per l'impacte en el paisatge i en el turisme".
Morante: "A Catalunya la producció pròpia energètica està coberta amb dues nuclears..."
Un altre argument és l'existència de centrals nuclears, tal com detalla el doctor: "A Catalunya la producció pròpia energètica està coberta amb dues nuclears, centrals tèrmiques, hidràuliques... Si fossis un grup inversor, no et faries la competència a tu mateix invertint en energia renovable. Potser prefereixen invertir a una altra zona".
Els tràmits burocràtics tampoc han ajudat i, segons Morante, en altres comunitats hi ha més facilitats per tirar endavant aquests projectes.
L'energia nuclear, molt important a Catalunya
"La situació a Catalunya energèticament és molt similar a Espanya, amb algun element diferenciador, com que el 80% de l'electricitat havia arribat a ser d'origen nuclear", explica Joan Ramon Morante. I és que les nuclears, amb les plantes a Vandellós i Ascó, són una de les fonts principals de l'energia consumida. De fet, hi ha veus que apunten a les nuclears com a solució, ja que no emeten CO2 i tenen una gran capacitat. Però fins i tot així, a les Terres de l'Ebre i la zona de Tarragona és dels punts on paguen l'energia més cara.
"Formalment, l'energia nuclear no te la compten com a no renovable o fòssil. Però hi ha un problema sobre la taula que s'hauria de pronunciar abans de dir sí o no a l'energia nuclear", reflexiona. Aquest és qui es fa càrrec dels residus nuclears, que sí que són contaminants. "La situació és preocupant perquè la gestió dels residus l'acaba pagant tothom. Les nuclears paguen una quota, però a diferència d'altres negocis, no el total".
Morante: "La reflexió és per què complicar-se la vida i no apostar per una font renovable que no té cap risc"
Un altre assumpte és la seguretat, tot i que el responsable de l'IREC reconeix que "la seguretat en els nous reactors s'ha incrementat molt, el risc nuclear hi és; la reflexió és per què complicar-se la vida i no apostar per una font renovable que no té cap risc".
Les nuclears com a única alternativa
Amb aquest panorama, és imprescindible fer una aposta clara per l'energia renovable, un treball que no s'ha realitzat en els últims anys. De fet, la renovable representava el 3% del total de l'energia el 1990 i, en 30 anys, només s'ha incrementat dos punts. El percentatge màxim es va aconseguir el 2013, amb el 5,8% del total. Però des de llavors ha caigut, al mateix temps que el petroli ha augmentat d'un 42% a un 46% del total.
"La reflexió és quantes plantes de renovables hem de fer cada any", apunta Morante, que afegeix que per aconseguir els objectius europeus de reducció d'emissions de CO2 caldrien unes inversions molt grans i continuades, fet difícil de complir. Aquesta realitat pot portar el país a la necessitat de mantenir l'energia nuclear, ja que Catalunya no es pot quedar sense energia. "El pla B pot ser mantenir les nuclears, potser una".
Tot i això, l'energia sostenible pot ser també un motor de l'economia, especialment per zones actualment més despoblades i on es podrien impulsar projectes importants.