El sector ecològic català va tancar el 2017 amb una facturació de 585 milions d’euros. Una xifra que aïllada, no diu gaire, però que si es compara amb els 65,5 milions d’euros que va ingressar 10 anys enrere, gairebé nou vegades menys, demostra que l’àmbit es troba en plena eclosió. I és que l’Estat espanyol és l’horta d’Europa, i també ho és en el segment de l’alimentació biològica. Catalunya no té aquesta capacitat productora, però juga un altre rol clau: agrupa el 25% dels comercialitzadors ecològics i el 25% dels elaboradors de l’Estat espanyol, segons les estadístiques del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica.
El Principat comptava amb 3.859 operadors i 210.818 hectàrees dedicades al conreu de producte hortofrutícola orgànic, tal com apunten les xifres . Això suposa un increment de més del 300% en ambdós casos en els últims 10 anys, el que obre un filó per als pagesos i transformadors de producte fresc que busquen reinventar-se.
Un país comercialitzador
Barcelona concentra el major nombre d’operadors, mentre que Lleida aglutina el gruix principal d’espai de conreu: 108.353 hectàrees. Vinyes (41%), oliveres (20%) i cereals i lleguminoses (18%) son els principals cultius, mentre que l’àmbit ramader el 51% de les explotacions treballen amb carn de vaquí, seguida de l’oví amb un 12%.
Tot i que el sector vinícola és un dels que presenta major potencial, la seva facturació el 2018 es va situar en els 98,42 milions d’euros. Per darrere de la producció de fruita i horta i productes transformats, amb 100,61 milions d’euros. La font de riquesa principal de l’activitat ecològica es concentra en la comercialització i distribució, amb uns ingressos de 134,44 milions. De fet, l’agroindústria suposa el 86,38% de la facturació.
L’activitat comercial i de la distribució genera 134,44 milions d’euros, el gruix principal del sector
Tal com apunten les estadístiques del CCPAE, tot i que els productors de vegetals representin el 47% del mercat, siguin els comercialitzadors els que més han crescut en l’última dècada. Des del 2008, aquesta activitat s’ha incrementat un 21,8%.
Cistella bio i de km 0
Gran part de la fruita i verdura que es ven arreu del continent prové del territori espanyol, una realitat que també es dona en el cas dels productes orgànics. Pedro Burruezo és assessor de BioCultura, que aquesta setmana celebra a Barcelona la seva fira anual, i director de la publicació The Ecologist xifra entre un 70% i un 75% l’exportació de producte fresc nacional que es ven a fora, “especialment fruita i verdura del sud del país, on la climatologia permet que la producció sigui més elevada”, detalla.
Tot i que la dada és elevada, assegura que amb el que es queda aquí es pot abastir la demanda que tenen els consumidors espanyols. De fet, recorda que els millennial han fet que la característica de producte local torni a ser una prioritat en el cistell de la compra, de manera que albira un bon futur per als pagesos. “Ara el comprador vol que, com a mínim, el producte sigui d’origen nacional”, afirma.
A Catalunya la situació es diferencia de la d’Andalusia i Múrcia, amb grans hectàrees de conreu. Només el 26% de les vendes de productes orgànics catalans tenen com a destinació la Unió Europea, mentre que l’11% prové de fora de la UE. Així, el 43% es registra al Principat, on el 2017 es van generar 217 milions d’euros d’ingressos al sector. Les vendes l’Estat espanyol suposen el 20%. “A Catalunya hi ha moltes més empreses transformadores i comercialitzadores, per això el seu pes en l’exportació de matèria primera no és tan important”, ratifica Burruezo.
Burruezo: “Abans es comprava aquí molta matèria primera, s’exportava per convertir-la en un producte transformat, i llavors tornava. Ara ja no és necessari”
L’augment d’empreses dedicades al sector també ha fet que s’ampliï la gamma de marques nacionals als lineals dels supermercats. Si fa uns anys el més habitual era trobar-hi producte provinent del nord d’Europa, ara cada cop és més fàcil fer una compra biològica i de km 0. Una nova tendència que, apunta l’expert, ha fet virar el mercat: “Abans es comprava aquí molta matèria primera, s’exportava per convertir-la en un producte transformat, i llavors tornava. Ara ja no és necessari, tenim un teixit empresarial que cada dia creix més i un nombre de distribuïdors que va a l’alça”.
Una realitat que han pogut comprovar Obbio. La botiga de productes orgànics va obrir les seves portes a Barcelona el 2013 i ha vist de ben a prop l’eclosió del sector en els últims anys. Tal com explica la seva directora comercial, Elena Sandoval, la fruita i la verdura continuen sent els productes estrella. “Però l’hummus que fem nosaltres, els productes preparats en general, i els lactis i derivats també s’estan consolidant”, afegeix.
Sandoval: “No sempre és possible trobar el valor afegit que voler oferir al client i ens veiem obligats a anar al Regne Unit, Alemanya o França”
L’objectiu de la superfície comercial sempre ha estat oferir un producte ecològic de proximitat, dues característiques que no sempre són fàcils d’unir. “El primer que busquem són proveïdors d’aquí, però no sempre és possible trobar el valor afegit que voler oferir al client i ens veiem obligats a anar al Regne Unit, Alemanya o França”, apunta. I ho veuen molt en el cas dels iogurts, un producte amb molta demanda: “Aquí a Catalunya ni a l'Estat espanyol no hem trobat una empresa que en faci en got de vidre i que tingui una gamma àmplia. Aquí trobem productes menys personalitzats, no tenen aquest valor afegit”.
Malgrat que encara sigui difícil parlar d’una cistella 100% ecològica i de proximitat, Sandoval coincideix amb Burruezo a afirmar que cada cop és més viable fer un consum de km 0: “Hi ha més productors, proveïdors i comercialitzadors. El sector ha crescut en poc temps i continuarà fent-ho, això és molt clar”.
Un curt termini esperançador
Cada cop són més els consumidors que s’informen sobre l’alimentació orgànica, però l’arribada de nous consumidors al segment no creix tan ràpidament com ho fa el tiquet mitjà dels comerços especialitzats. “Hi ha clients que van fer el pas amb nosaltres i ara ja estan fidelitzats, han passat a fer tota la seva compra a Obbio”, explica Sandoval, “el que ens costa més és captar nous clients, l’increment és més lent”.
L’assessor de la fira BioCultura també reconeix que el canvi és lent, però s’atreveix a preveure “una gran revolució” a dos anys vista. “M’han arribat a dir en algunes botigues que abans rebien amb els braços oberts els representants de marques ecològiques que arribaven perquè necessitaven novetats per atraure nous compradors. Ara diuen que s’amaguen per l’allau de visites que arriben a rebre amb l’augment de marques que hi ha hagut al mercat”, relata per argumentar la seva predicció.
Burruezo: “Els supermercats saben que hi ha un nínxol i no el volen deixar escapar”
A això hi suma que ja són diverses les cadenes de supermercats que han estirat el fil de les marques blanques per entrar en el segment ecològic. “Saben que hi ha un nínxol i no el volen deixar escapar”, apunta el també director de The Ecologist, “busquen marques consolidades i els ofereixen produir per a ells, el que acaba beneficiant les dues bandes”. Una estratègia que no pot fer més que ajudar a impulsar la consolidació d’una tendència alimentària ja establerta al nord d’Europa.