Si parlem de reptes de futur, la productivitat és una de les grans prioritats de la Unió Europea (UE). Així ho demostra el darrer informe Draghi, el qual alerta que el Vell Continent està perdent pistonada any rere any respecte a grans potències com els Estats Units o la Xina. Ara bé, si mirem què està succeint a Catalunya, les dades són encara més preocupants: mentre que a la zona euro el PIB per càpita ha augmentat un 33% en els darrers 15 anys, a casa nostra aquest indicador només s'ha incrementat un 7%. I què vol dir això? Que si Europa s’està quedant enrere respecte als Estats Units i la Xina, nosaltres ens estem quedant enrere d’Europa.
Per aquest motiu, la productivitat ha estat la gran protagonista del nou episodi de L'empresa al dia, el pòdcast de VIA Empresa. L'empresari David Garrofé, exsecretari general de la patronal Cecot entre 1988 i 2021 i un dels fundadors del Fòrum d'Entitats per la Reforma de l'Administració (FERA), ha estat el gran convidat per analitzar aquesta problemàtica que tant inquieta l'empresariat català. Cal dir, però, que no només hi ha dades dolentes. Per exemple, el tercer trimestre d’enguany, la productivitat ha millorat un 2,5% interanual, segons dades de l’Institut Nacional d'Estadística (INE). És un repunt molt més destacat que el d'anys anteriors, en què la mitjana de creixement vorejava l'1%.
"Hem d'esperar dos o tres anys per veure si aquesta tendència es consolida", analitza Garrofé. L'empresari assenyala el sector públic com un dels grans esculls que frena la millora en productivitat. "Aquest país té un problema d'ineficiència perquè tot aquest col·lectiu té una taxa d'absentisme laboral d'entre el 20% i el 25%", agrega. L'altre obstacle és el gran pes que tenen el turisme i la construcció, dos àmbits de "poc valor afegit", segons l'expert: "Al nostre PIB tenim una composició molt centrada en empreses de serveis de baix valor afegit, i això no ajuda a millorar la productivitat", critica.
Quina és la clau, doncs, per millorar la nostra productivitat? Garrofé aposta per la innovació. "Els sectors més productius són aquells que són capaços d'incorporar més innovació als seus processos", remarca. En aquest sentit, l'empresari recorda que la tecnologia "s'ha d'integrar i no comprar", un fet que moltes companyies no tenen en compte i acaben adquirint programaris de gran cost que després no saben fer servir.
L'estat espanyol té un abandonament escolar del 14%, la taxa d'atur juvenil més alta d'Europa (26,7%) i un 50% de treballadors en actiu sense l'ESO
D'altra banda, Garrofé lamenta que la partida del pressupost que la Generalitat destina a l'empresa sigui el mateix que li dedica a la cultura. "Si volem que la cultura funcioni, hem de generar benefici i benestar per després dedicar-hi encara més, però d'entrada cal potenciar l'economia productiva", conclou.
No és l'única xifra que l'espanta: també l'abandonament escolar, que a l'Estat es troba al voltant del 14%, és una xifra que cal millorar: "Les empreses es queixen que no tenen mà d'obra qualificada, però hi ha un 14% de potencial que es perd pel camí". Tot plegat dona com a resultat un escenari "gravíssim": la taxa d'atur juvenil més elevada d'Europa (26,7%) i un 50% de treballadors en actiu que no disposa del títol de l'ESO.
La jornada laboral de quatre dies i el teletreball: dos reptes plagats de "populisme barat"
Paral·lelament a l'informe Draghi, una de les qüestions que es plantegen des d'Europa és la possibilitat de reduir a quatre dies la jornada laboral. Un debat que a Garrofé li sembla una "burrada" i "populisme barat", donat que no té en compte allò que recullen els convenis laborals: les hores anuals treballades. A Espanya, el sector privat treballa 1.750 hores cada any, una xifra que l'empresari no veu malament rebaixar sempre que es negociï col·lectivament. "S'hauria de parlar de reduir les hores anuals i després que cada empresa decideixi com vol aplicar aquesta reducció", afirma.
En aquesta línia, també destaca les 1.450 hores anuals que treballa el sector públic, és a dir, 300 menys que el món privat. No obstant això, hi ha més aspectes en què existeixen grans diferències entre els dos àmbits. Un altre és el teletreball. "Penso que s'ha incorporat d'una forma natural, a excepció de l'administració pública. Des de la covid, la meitat de funcionaris no ha tornat a l'oficina", critica. Amb tot, Garrofé lamenta que l'Estat, "el soci de cada empresa d'aquest país", sigui una pedra a la sabata per a la majoria de companyies. "En lloc d'ajudar, és l'especialista a fer entrebancar la seva pròpia empresa", assenyala.
Garrofé: "L'informe Draghi està bé, però hi ha d'haver una política d'estímuls: si no es destinen els diners on toca, no s'haurien de rebre"
Amb tot, l'informe Draghi és una proposta que agrada a l'empresari. Ara bé, posar en pràctica la teoria no és cap tràmit. Els fons Next Generation en són un exemple: els més de 140.000 milions d'euros que va rebre l'Estat no s'han administrat tal com es va demanar des de Brussel·les. "Hi ha d'haver una política d'estímuls: si no es destinen els diners on toca, no s'haurien de rebre. O ve algú de fora i ens para els peus o això no s'aguanta", etziba Garrofé.
Les seves paraules recullen el pensament d'una bona part de l'empresariat del país i són perfectament aplicables a altres qüestions, com ara els grans projectes nacionals que han engegat els diferents governs que han passat per la Moncloa. De fet, Garrofé apunta que ha participat en "cinc plans nacionals d'indústria diferents" que mai es van acabar d'aplicar. "Tancaria els polítics al Parlament i no els deixaria sortir fins que no arribin a consensos en quatre o cinc temes clau com la productivitat, la reforma de l'Administració o l'habitatge", sentencia.
Uns acords que, matisa, "no es podrien tocar en 10 anys" i que resoldrien problemes com la "inseguretat jurídica". L'enèsim llastre que frena la inversió a Catalunya i Espanya i que, de retruc, també condiciona la taxa de productivitat de casa nostra.