La ramaderia i els seus productes derivats (carn, llet, ous) han estat identificats, des de l’ideologisme i, des de posicions interessades, per part dels promotors de la proteïna alternativa, com l’enemic a combatre des de diferents punts de vista amb una pluralitat d’arguments de signe mediambientalista. Amb el suport de poderosos mitjans de comunicació s’està consolidant una cultura de rebuig a la proteïna animal. En contrapartida es promou, legítimament, substituir la proteïna animal per aliments basats en plantes (plant based), aliments derivats de fermentació i, en el futur, carn cultivada, com a opció estalviadora d’emissions de gasos efecte hivernacle (GEH).
Tanmateix, sovint aquestes opinions es defensen amb dades que no responen a la realitat o que no consideren objectivament els diferents impactes, un fet que distorsiona el diàleg i allunya les solucions. A vegades es focalitza la necessària reducció d’emissions en reduir la proteïna animal oblidant que la mesura clau és l’imprescindible i urgent abandonament de la combustió de combustibles fòssils, la principal causa del canvi climàtic. En alguns casos sembla que abordant la substitució de la proteïna animal en realitat es desitgi guanyar temps per continuar cremant petroli amb la consciència tranquil·la. Entre els axiomes o “veritats evidents” preferits per aquests fòrums antiramaderia hi ha una exageració de les emissions de GEH, el rebuig quasi emocional de la paraula intensiu, la criminalització específica del sector porcí, la innocuïtat mediambiental dels productes hiperprocessats de la proteïna alternativa, etc.
A vegades es focalitza la necessària reducció d’emissions en reduir la proteïna animal oblidant que la mesura clau és l’imprescindible i urgent abandonament de la combustió de combustibles fòssils
Davant d’aquesta allau de desinformació la FAO ha considerat que valia la pena aportar dades i propostes. Així la FAO acaba de publicar un document clarificador titulat Pathways towards lower emissions. Aquest document ens aporta informació que ens ha de permetre, d’una banda, objectivar i de l’altra, contradir opinions allunyades de la complexitat del fet alimentari i, per tant, de la realitat.
Dades sobre emissions de la producció de proteïna animal, un 12% del total emissions
Segons l’IPCC la principal font d’emissions de GEH prové del CO2, majoritàriament resultat de l’ús de combustibles fòssils, que provoca el 77% de les emissions. Al metà (CH4) li correspon el 14% i a l’òxid nitrós (N2O) el 8%. Avançar en la reducció dels tres gasos sembla necessari i oportú. Però en una escala de prioritats el CO2 és, clarament, la primera prioritat, la qual cosa no impedeix que cal actuar en totes les direccions.
La FAO, en el document de referència assenyala que globalment la producció de proteïna animal està associada aproximadament amb un total de 6,2 Gt CO2 eq d’emissions, que constitueixen aproximadament el 12% del total de les emissions d’origen antropogènic. Per espècies, el boví és, de llarg, el primer contribuent a l’emissió de GEH amb un 62% en la producció de proteïna animal. El porc hi té una contribució molt més reduïda amb un 14%, els pollastres amb un 9%, el búfal un 8%, les cabres un 4% i el 3% els corders. Per producte la carn és responsable del 67% de les emissions de la producció de proteïna animal, La llet el 30% i els ous el 3%. Els orígens de les emissions antropogèniques en la producció de proteïna animal són, segons la FAO els següents:
El cas del metà, una oportunitat per la reducció ràpida d’emissions
El gas de metà en conjunt té un efecte més limitat en el conjunt d’emissions, però té un interès singular en la reducció global d’emissions, ja que té un efecte multiplicador. L’efecte hivernacle del metà és 25 vegades superior que el CO2, reduir una determinada quantitat de metà equival a reduir 25 vegades de CO2. Però també cal saber que, al contrari del CO2, el metà desapareix en el termini aproximat de dotze anys.
El millor camí no és eliminar la ramaderia, el camí adequat és gestionar-la adequadament atenent els processos de bioeconomia circular
Les emissions de metà provenen en part de la fermentació entèrica dels remugants (vaques, búfals, cabres i ovelles), però el metà el produeixen també altres processos de descomposició o putrefacció de matèria orgànica, en la gestió de residus orgànics urbans, agrícoles o ramaders, en els processos naturals als aiguamolls, o en el conreu de l’arròs. Alhora preocupen les emissions de metà derivades de fugues en l’explotació de petroli. Precisament l’administració Biden d’Estat Units acaba d’anunciar mesures per reduir milions de tones d’emissions de metà exigint als productors de petroli que detectin i reparin les fugues. Però la principal preocupació sobre el metà és la seva existència massiva en el permafrost gelat. En la mesura que l’escalfament provoqui l’alliberament d’aquest gas, avui enterrat, les conseqüències poden ser molt greus. Per evitar-ho cal aturar el canvi climàtic ràpidament, però per obtenir aquest objectiu cal actuar, bàsicament, sobre la causa principal que són els combustibles fòssils. Oblidar posar aquest objectiu a primera línia seria equivocar-se.
La reducció de les emissions de metà de les granges és possible i és una font d’energia renovable. És a dir, el millor camí no és eliminar la ramaderia, el camí adequat és gestionar-la adequadament atenent els processos de bioeconomia circular. Xavier Flotats, doctor en enginyeria industrial, professor emèrit de la UPC i referent del tema del biogàs, ha fet un estudi sobre les emissions de GEH de granges de porcí de 1000 mares comparant 4 diferents sistemes de gestió de les dejeccions i estimant les emissions GEH de cada un d’ells. En síntesi aquests són els resultats:
D’acord amb aquest estudi les emissions de GEH poden reduir-se fins al 91,5% si optem per l'opció 3 amb planta de biogàs i magatzem posterior cobert. Es demostra, així mateix, la importància d’una relativa dimensió de les granges, ja que és la que permet rendibilitzar les inversions necessàries. Cal aclarir que els càlculs s’han fet amb els valors mitjans que assenyala l’IPCC però usant els valors més indulgents.
Proteïna animal versus proteïna alternativa d’origen vegetal
La comparació entre les dues opcions de proteïna, animal versus vegetal, és complexa. La carn, la llet i els ous són productes amb alt contingut dietètic (proteïnes, vitamines, minerals i nutrients diversos). 100 grams de carn de porc, no equivalen a 100 grams de cigrons. Per tant, no es pot realitzar aquesta equiparació de manera simple. Per equiparar-ho caldrà posar més cigrons (més proteïna vegetal) afegint altres nutrients i proteïnes d’orígens diversos tals com algues, fongs, cianobacteris o altres. Tot plegat requerirà un processament més o menys costós en recursos i en emissions. Si, a més, desitgem que el producte s’assembli a un producte de proteïna animal (hamburguesa, ou, formatge, iogurt.) el processat serà superior i caldrà afegir-hi espècies de saboritzants, edulcorants, colorants, etc. Lògicament, per produir tot plegat caldran fertilitzants, probablement químics, ja que la font principal de fertilitzants orgànics (la ramaderia) l’haurem posat en qüestió. Els residus de la producció d’aquests aliments vegetals requerirà també un tractament i també generarà unes emissions. En fi, la proteïna vegetal no sortirà gratis.
Cal tenir també presents les emissions que es generen en la pre i postproducció (fabricació de fertilitzants, processament d’aliments, packaging, transport, deteriorament de sòls, malbaratament alimentari i consum de les llars). D’acord amb l’estudi de Francisco Tubiello a Earth System Science Data suposen de mitjana un 13,69% de les emissions globals. Aquestes emissions són compartides tant per la proteïna tradicional animal com per la proteïna alternativa vegetal, totes elles requereixen d’un transport, de conservació, de processos de distribució, etc.
Finalment, no és intranscendent que els productes de proteïna alternativa hagin sortit al mercat a preus molt més alts que l’equivalent tradicional de proteïna animal. Es tracta encara d’un mercat molt jove, caldrà veure com evoluciona. Però sovint un preu més alt significa un ús més gran de recursos que acaben generant més emissions. Caldrà afinar els estudis per poder comparar millor. En qualsevol cas la proteïna alternativa tindrà un lloc creixent a la dieta del futur un lloc que compartirà amb les fonts tradicionals de proteïna.
El consum de proteïna animal
La carn forma part de la dieta de l’home des de sempre, amb un rol molt important en la cultura gastronòmica dels diferents pobles. La ramaderia és una activitat amb una funció essencial en la fixació de la població al territori i en la defensa dels espais naturals. A Catalunya, la ramaderia és una peça principal del nostre sistema alimentari. Tanmateix, avui, al món desenvolupat, hi ha un consum excessiu de proteïnes i, en general, proteïna animal. En aquest sentit, advocar per una reducció d’aquest consum és una mesura sanitària i mediambientalment adequada. Una reducció que no ha de provenir de la imposició sinó de l’impuls cultural vers una alimentació dietèticament més equilibrada. No comparteixo les propostes que pretenen imposar per decret la reducció d’aquest consum. Si hem de centrar l’atenció sobre les emissions de GEH no és en el 12% de les emissions de la producció animal, sinó en el percentatge restant que és el que fa més mandra abordar. En aquest sentit, convindria no convertir la guerra contra la ramaderia en un green-washing que justifiqués dilatar l’eliminació de la combustió dels combustibles fòssils.
La reducció no ha de provenir de la imposició sinó de l’impuls cultural vers una alimentació dietèticament més equilibrada
Aquest procés de reducció de la demanda de la proteïna animal ja s’està produint als països més desenvolupats d’una manera clarament sensible. A Catalunya des de 2010 fins a 2022 el consum de carn a la llar s’ha reduït un 38,6%, el de llet un 18,5% i el de derivats lactis un 3,8%. Tanmateix, aquest procés és invers als països menys desenvolupats. En la mesura que millora la seva economia la demanda de proteïna creix. Així, s’espera un increment important de la demanda de carn a l’Àfrica i l’Amèrica Llatina. D’acord amb informacions de National Geographic, en els darrers quaranta anys la demanda de carn als països en vies de desenvolupament s’ha triplicat i el consum d’ous s’ha multiplicat per set. Un fet que exigirà més intensitat en les mesures per amortir les emissions de la proteïna animal.
El camí de les solucions
La FAO proposa una bateria de camins i mesures que poden portar a l’equilibri en les emissions a 2050, fins i tot considerant l’increment de la demanda tal com està prevista:
- Canvi a dieta més saludable
- Reducció del malbaratament alimentari
- Increment de la productivitat. En aquest aspecte les dades parlen , amb una gran diferència, a favor de la ramaderia intensiva dins d’una gestió adequada en termes sanitaris i de benestar.
- Millora genètica veres races més eficients en termes mediambientals
- Manipulació del rumen dels remugants vers disminució de metà
- Millora de la gestió dels fems
- Millora en la nutrició animal
- Millora en el benestar animal
- Segrest de carboni
- Bioeconomia circular, des d’on aprofitar el metà com a energia renovable, tal com ens proposa el doctor Xavier Flotats
- Atenció a l’ús d’energia a la granja
- Millora en la gestió dels fems
En el cas de la proteïna animal les possibilitats de millora són moltes i aquest és el camí que ens proposa la FAO contradient als precursors de camins “fàcils” de resultats improbables. Cal moderar el consum de carn, però l’estratègia prioritària és establir els processos que redueixin la petjada mediambiental de la seva producció. En tot plegat, la tecnologia està cridada a jugar-hi un paper important, però el coneixement i l’acció dels ramaders en serà decisiu. En qualsevol cas, aquestes mesures s’hauran d’acompanyar d’incentius, d’una legislació facilitadora, d’orientacions, d’educació, de serveis d’extensió, de campanyes de conscienciació i d’un bon accés al mercat.