Finlàndia és el país més feliç del món per sisè any consecutiu. Així ho ha revelat el World Happiness Report 2023 (Informe Mundial de la Felicitat 2023), l'edició del qual aquest any revela que els països més feliços del món es mantenen notablement resilients malgrat haver viscut diverses crisis de forma superposada, com pot ser la pandèmia de la covid-19, la guerra d'Ucraïna, períodes d'inflació o crisis polítiques. En el rànquing de felicitat, qui completa el podi, després de Finlàndia, és Dinamarca, Islàndia, Israel, els Països Baixos, Suècia, Noruega, Suïssa, Luxemburg i Nova Zelanda. Ara bé, quina posició ocuparia Catalunya al rànquing de felicitat?
En primer lloc, cal destacar que l'Informe Mundial de la Felicitat, que aquest any celebra el seu onzè aniversari, classifica 156 països de tot el món segons el nivell de felicitat basant-se en dues idees clau. La primera, que la felicitat es pot mesurar a través d'enquestes d'opinió. Pel que fa a la segona: podem identificar determinants claus de benestar i, per tant, explicar els patrons d'avaluació de la vida als diferents països.
Als rànquings de felicitat es valora el suport social, els ingressos, la salut, la llibertat, la generositat i l'absència de corrupció
Com a resultat, Finlàndia assoleix una puntuació del 7,8 a partir del suport social, els ingressos, la salut, la llibertat, la generositat i l’absència de corrupció, segons la Xarxa de Solucions per al Desenvolupament Sostenible de l'ONU. Al costat contrari se situen Afganistan -amb una nota d'1,859-, Líban, Sierra Leone, Zimbàbue, República Democràtica del Congo, Botswana i Malawi, mentre que a Amèrica Llatina, la cara i la creu la posen Costa Rica, en la posició 23, i Veneçuela, que no apareix fins al número 88. Espanya -que obté un 6,436 després de figurar amb un 6,476 a l'informe de fa un any- apareix al número 32, just per darrere d'Estònia i lleugerament per sobre d'Itàlia.
La benvinguda als índexs de felicitat
“Que hi hagi índexs de felicitat és un gran avanç per la societat”, apunta Xavier Ferrer, president de la Comissió d’Economia Internacional i Unió Europea del Col·legi d’Economistes de Catalunya. “Sovint es fa un llistat en funció del PIB dels països i no sempre és bo per a tothom. En canvi, amb aquestes dades es valoren sis aspectes primordials”.
“Durant els últims 150 anys, el món ha fet uns canvis econòmics i de benestar molt significatius. De fet, el 1850 l’esperança de vida del món era de 29 anys, mentre que actualment en molts països ja supera els 80 anys”, continua l’expert.
I a Catalunya?
Si comparem Catalunya amb Finlàndia, tenim xifres similars pel que fa als habitants. 7,56 milions a casa nostra, mentre que al país nòrdic en tenen 5,5. L’esperança de vida a Catalunya és de més de 86 anys per les dones i 80 pels homes. Al país finès és de 85 per les dones i de 79 pels homes.
Per a Ferrer hi ha variables internes que marquen la diferència com l’educació, la sanitat i la seguretat, que estan ben consolidades al país més feliç del món, juntament amb l’aposta pel medi ambient i la llibertat. Un fet que comporta una economia més estable i una classe mitjana important.
Ferrer (Col·legi d'Economistes): “Sovint es fa un llistat en funció del PIB dels països i no sempre és bo per a tothom. En canvi, amb aquestes dades es valoren sis aspectes primordials"
“Si Catalunya fos un país, tingués un concert econòmic en concret o es fes un rànquing per nacions, compartiria variables similars amb Finlàndia, fins i tot amb l’entorn social, mediambiental i guanyaria amb la climatologia”, continua l’economista. En canvi, on ens hem de “posar les piles” és amb el PIB i el deute contret.
De fet, Finlàndia és l'economia número 47 al rànquing mundial del PIB amb 266.679 milions d’euros), mentre que Espanya ocupa la 16a posició, amb 1.328.922 milions. Respecte al PIB per càpita de Finlàndia és de 47.990 euros. Tanmateix, a l’Estat és de 27.910 euros.
En el cas català, el PIB és de 229.418 milions d’euros, fet que la situa com la segona economia d'Espanya per volum de PIB. Pel que fa al PIB per càpita, que és un bon indicador de la qualitat de vida, a Catalunya va ser de 29.942 euros. On encara hi ha diferències més notòries té a veure amb el deute. El deute públic finlandès és del 72% del PIB i al nostre país és de més del 113%. Similituds i diferències per acostar, sempre que es pugui, Catalunya als rànquings de felicitat.