L'Agència Tributària de Catalunya va recaptar 102,5 milions d'euros en concepte de l'impost sobre les estades en establiments turístics (IEET), la taxa turística, entre l'abril i el setembre del 2023, coincidint amb la temporada d'estiu. D'aquests més de 100 milions d'euros, el Barcelonès n'ha recaptat el 75,4%, seguit des de molta distància pel Tarragonès (5%), la Selva (3,9%) i el Maresme (2,8%).
Gairebé totes les comarques de Catalunya recapten més en la temporada calorosa de l'any amb l'excepció de dues: la Cerdanya, que suma 5.000 euros més durant la temporada d'esquí, i la Vall d'Aran, que en suma 42.000 més en la mateixa època. La primera va sumar un total de 269.000 euros en taxa turística entre l'octubre del 2022 i el setembre del 2023, i la segona, 186.000 euros.
A l'altre extrem del territori, diverses comarques costaneres recapten 8 de cada 10 euros a través de la taxa turística durant la primavera i l'estiu. Un exemple és el Baix Camp, que durant l'estiu va sumar un 86,2% dels 2,36 milions del total de la taxa turística recaptada entre l'octubre del 2022 i el setembre del 2023. El Maresme (86,2%), el Baix Empordà (86,1%), el Baix Penedès i la Selva (84,9%) o el Tarragonès (84,7%) són altres exemples, així com l'Alt Empordà (83,1%), el Baix Ebre (82%) o el Montsià (81,1%). Pel que fa al Barcelonès, és menys acusat i gairebé dues terceres parts (63,5%) arriben a l'estiu, ja que l'afluència de turistes no és tan estacional. En qualsevol cas, són les 12 comarques costaneres del país les que concentren el 96,8% de l'impost, sumant les temporades d'hivern i estiu.
El Barcelonès encapçala el rànquing, les Garrigues el tanca
Pel que fa a quines zones es recapta més, tenint en compte el semestre de primavera i estiu de l'any passat, el Barcelonès és la comarca que s'emporta una part més gran del pastís, el 71% –un percentatge que coincideix força amb el de Barcelona ciutat–. Al fet que és on es concentren més els turistes, s'hi afegeix el fet que la taxa turística és més elevada a la capital que a la resta del país i, que a més, s'hi afegeix un recàrrec que va directament a les arques de l'Ajuntament de Barcelona que és superior al mateix impost de la Generalitat.
Amb 72,4 milions en els sis mesos de primavera i estiu, el Barcelonès supera amb escreix les que la segueixen: el Tarragonès, amb 6,45 milions (el 6,33% del total), la Selva amb 5 milions (el 5%) i el Maresme amb 3,6 milions (el 3,5%). Entre els llocs capdavanters també s'hi troben el Baix Empordà, amb 3,4 milions (el 3,3%), l'Alt Empordà, amb 2,7 milions (el 2,6%) i el Baix Camp que va sumar 2 milions (el 2%).
Com funciona la taxa turística?
La gestió de l'Impost sobre les Estades en Establiments Turístics (IEET) es fa a través del Fons de Foment del Turisme (FFT), que depèn del Departament d’Empresa i Treball. Des del 2018 la Generalitat transfereix directament un mínim del 50% (abans era el 30%) dels ingressos de l'impost a les administracions locals en funció de la recaptació als establiments turístics de cada municipi. Aquests decideixen com i quan inverteixen els diners. El 2023 es van repartir més de 30 milions d'euros del FFT als municipis on hi ha activitat turística.
El 50% restant de l'impost, segons ha publicat l'ACN, es destina a grans partides per a diferents entitats. La primera beneficiaria l'Agència Catalana de Turisme (ACT), el pressupost de la qual es finança íntegrament amb la taxa turística. El darrer pressupost aprovat de l'ACT, del 2023, és de 19,6 milions d'euros, el que representa el 84% de tot el que administra el Govern, i un 36% de la recaptació total de l'impost aquell any.
El segon beneficiari d'aquest 50% gestionat per la Generalitat ha estat fins a l'any 2021 el Circuit de Barcelona-Catalunya. Entre el 2015 i el 2021, una de les vies de finançament públic al circuit van ser les transferències del Fonts de Foment del Turisme, amb partides de 6 i 7 milions anuals entre el 2015 i el 2018, de 8,8 milions el 2019, de tan sols 1,4 milions el 2020 i de nou 6,2 milions el 2021. Els dos darrers anys, 2022 i 2023, el Govern va acordar redirigir aquesta partida a altres línies de finançament per a establiments turístics, per actuacions relacionades amb eficiència energètica i estalvi i reutilització d'aigua.
El tercer destí principal dels diners del FFT són les corporacions locals (2,2 milions el 2023), però en aquest cas via línies de subvenció per a projectes locals de foment del turisme i millores de les destinacions.