
Catalunya ha captat 460 milions d'euros de finançament europeu en projectes de recerca i innovació i és la tercera regió europea que ha aconseguit més fons. Per davant seu només hi ha les regions de París (Île-de-France) i Múnic (Oberbayern). Aquests 460 milions han arribat en els quatre anys que dura el projecte Horizon Europe i suposa un 4% de tots els fons de capital risc. Barcelona és la demarcació catalana que més diners ha captat amb 432,7 milions que han finançat els projectes de 388 empreses. A Girona, dotze empreses han aconseguit 7,4 milions i a Tarragona els fons europeus han servit per finançar projectes de 16 empreses valorats en 17,9 milions. Per últim, a la demarcació de Lleida s'han captat 1,6 milions per a 11 empreses.
Barcelona és la demarcació catalana que més diners ha captat amb 432,7 milions que han finançat els projectes de 388 empreses
El programa de finançament Horizon Europe ha arribat a 432 empreses catalanes entre el 2021 i el 2024. El conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha anunciat les dades aquest divendres al migdia a Girona, en què ha remarcat la "importància de la transferència de coneixement per impulsar la transformació del teixit empresarial". De fet, el conseller ha assegurat que aquesta transferència del coneixement dels investigadors aplicada a les empreses és l'element "que permet progressar el teixit industrial".
Per aquest motiu, Sàmper destaca la importància d'haver captat 460 milions d'euros de fons de capital risc. El conseller ha remarcat que és "més del doble" del que pertocaria a Catalunya en proporció a la població que té i això posiciona Catalunya com a pionera estatal i referent europeu en projectes de recerca i innovació. De fet, els diners injectats en capital risc a empreses catalanes són un 4% dels que ha donat el programa europeu des de la seva creació el 2021.
En aquest sentit, en volum d'empreses seleccionades en el programa marc Horizon Europe Catalunya és la segona regió europea que té més companyies, només per darrere de París. A escala espanyola, una de cada quatre empreses beneficiàries del projecte és catalana.
Inversions per demarcacions
Per demarcacions, la de Barcelona és la que obté més finançament, ja que ha obtingut 432,7 milions d'euros en projectes de 388 empreses diferents. Destaquen IRIS Technology Solutions amb un fons de capital risc rebut de 12,6 milions d'euros per aplicar la intel·ligència artificial. Per altra banda, IQUADRAT Informàtica finançarà un projecte per aplicar la IA al núvol de 8,2 milions i PAL Robotics la integrarà en el disseny de robots amb un projecte finançat amb 6,6 milions.
Tarragona és la segona demarcació catalana que ha captat més fons europeus per finançar projectes de recerca amb un total de 17,9 milions d'euros que es distribueixen a 16 empreses. La que ha aconseguit més fons és IDIADA amb un fons de capital risc de 9,8 milions per seguir desenvolupant projectes de testatge de seguretat a l'automòbil. Scwartz ha rebut més de 5 milions per innovar en el desplegament de l'energia eòlica flotant per a aigües profundes i conques marines.
Tarragona és la segona demarcació catalana que ha captat més fons europeus per finançar projectes de recerca amb un total de 17,9 milions d'euros que es distribueixen a 16 empreses
A Girona, s'han seleccionat dotze empreses amb un finançament global de 7,4 milions d'euros. La farmacèutica d'Hipra és una de les escollides per investigar en noves vacunes i fàrmacs, mentre que també han rebut finançament les empreses de Noel Alimentació en un projecte d'economia circular i la gironina Kave Home amb seu a Sils (Selva) que desenvoluparà la IA en materials avançats en la construcció.
La demarcació de Lleida ha captat 1,6 milions repartits en projectes d'onze empreses diferents. Destaca el projecte d'Alcarràs Bioproductors que innova en el mode de negoci per equilibrar la quota de poder i benefici en bioeconomia (239.000 euros) o Akis Research (217.750 euros) que desenvoluparà un projecte en la mateixa línia.