La transició verda és un procés costós per a Catalunya, però de màxima prioritat: d’una banda, el territori aporta només el 4,5% d’energies renovables a l’Estat, segons Red Eléctrica Española, i, de l’altra, ha de contribuir al retall d’emissions del 55% que la Unió Europea planteja per al 2030. “És molt difícil explicar a la gent què és el canvi climàtic. Si posar-nos en mode emergència és més eficient, fem-ho”, ha apuntat la presidenta de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (AEIC) i responsable de Sostenibilitat del Grup Celsa, Maria Salamero, que ha estat la veu moderadora de la taula rodona Transformació verda i industrial, la primera de les tres previstes en la jornada organitzada per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i la Generalitat de Catalunya Inversions de la Unió Europea en projectes estratègics: una visió des de Catalunya.
El 39% de les emissions es reduirien amb projectes d’economia circular
La presidenta de l’AEIC ha insinuat una de les passes a seguir per ser una mica més a prop de l’objectiu fixat per Brussel·les: innovar mitjançant projectes d’economia circular. “El 39% de les emissions es reduirien amb projectes d’economia circular, per tant, és cert que calen innovacions en l’àmbit energètic, però també en l’àmbit de l’aigua i de l’economia circular”. En aquesta línia, a inicis d’enguany el Govern va aprovar el Full de ruta de l’economia circular a Catalunya (FRECC) 2030 per accelerar la transició del territori envers una economia que actuï com a palanca de la transformació.
El desenvolupament d’aquest Full de ruta, en què han col·laborat diversos departaments del Govern, en el marc del Grup de Treball Interdepartamental d’Economia Verda i Circular, i persones expertes de l’àmbit de l’economia circular, es durà a terme mitjançant dos plans d’acció: el Pla d’acció 2024-2026 i el Pla d’acció 2027-2029. El primer, ja aprovat, es materialitza en 15 línies d’actuació i 80 accions que contribuiran a assolir els objectius estratègics i operatius definits al document.
La gran qüestió: “Com podem fer que adquirir innovació sigui més senzill?”
Salamero, aprofitant que ha citat l’aigua com un àmbit estratègic, ha donat pas, precisament, a la directora general de Cetaqua Barcelona, Marina Arnaldos, qui s’ha plantejat una qüestió especialment compartida al llarg de la jornada celebrada al Recinte Modernista de Sant Pau: “Com podem fer que adquirir innovació sigui més senzill?”. Arnaldos, de la mateixa manera que ho han fet molts dels representants que han format part de la jornada, ha mencionat els “problemes de governança i les excessives administracions que no acaben d’estar del tot alineades” com a principals culpables. “La regulació que tenim no ens deixa impulsar projectes, necessitem polítiques basades en l’evidència”, ha afegit.
I és que el director de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), Joan Ramon Morante, ha compartit aquesta mateixa preocupació, que alenteix els esforços de Catalunya cap a la transició verda: “Jo no puc dur a terme determinats projectes perquè potser estan prohibits. L’aspecte regulador queda enrere de les necessitats del país, i no estem fent res per accelerar-ho”, ha apuntat, tot i que ha inclòs un concepte “que cal desenvolupar” el Sandbox Regulador.
El Sandbox Regulador, un oasi enmig de l'excessiva burocràcia
Es tracta d’un mecanisme que proveeix un entorn controlat i atorga un seguit d’exempcions reguladores a una empresa per tal que pugui testejar nous productes, serveis o models de negoci, sota la supervisió d’un ens regulador. Com a exemple molt recent, la Comissió Europea va seleccionar ahir la startup catalana Brickken per participar en el Sandbox Regulador Europeu de blockchain i Tecnologies de Llibre Major Distribuït (DLT), que ofereix certesa legal per a solucions descentralitzades, assessorament i orientació.
Segons un comunicat de l'empresa d'aquest dijous, aquest programa permetrà a reguladors i supervisors "millorar la comprensió de les últimes tecnologies blockchain" i compartir les millores pràctiques. El CEO i cofundador de Brickken, Edwin Mata, ha assegurat que la selecció "valida" el seu enfocament cap a la tokenització d'actius i ha qualificat d'incalculable el coneixement que obtindrà amb l'experiència.
Però, mentre el concepte de Sandbox Regulador pretén obrir-se camí com una finestra a la innovació, la realitat és que el marc regulador actual frena una de les 10 tendències tecnològiques d’enguany: l’hidrogen. “L’hidrogen evoluciona molt de pressa arran de les necessitats energètiques, i això fa que la regulació canviï ràpidament i que moltes empreses a Espanya cancel·lin les seves inversions”, ha apuntat en el seu torn Isaac Justícia, director de l'Oficina Tècnica del Vall de l'Hidrogen de Catalunya, qui ha afegit que “els canvis de les normes de joc fan tot aquest procés molt complicat, paralitzant molt la generació de l’hidrogen”. “La normativa que obliga les empreses a reduir el CO2 és tan ràpida que no podem començar projectes molt bàsics”.
La transició verda necessita ”actuar i no reaccionar”
Una vegada identificats els obstacles derivats de la regulació actual, els ponents han recuperat el clam d’Enrico Letta per ”actuar i no reaccionar”. Ho ha posat sobre la taula Veronica Kuchinow, fundadora i directora de Símbiosy i presidenta de la Comissió de Transició Energètica i Xoc Climàtic del Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, quan ha dit que cal “treballar molt en les condicions dels residus i agilitzar l’ús dels materials secundaris”.
🌳 Fusió nuclear, hidrogen i altres energies verdes.
— Comissió Europea 🇪🇺 (@ComissioEuropea) June 13, 2024
💬Taula Rodona sobre la transició ecològica industrial.
➡️Acabem de conèixer de primera mà projectes transformadors pel territori i els reptes als quals s'enfronten.#ConferenciaInversionsUE pic.twitter.com/rRk12vt6X3
També ho ha fet la directora general de Cetaqua Barcelona, qui ha destacat l’exemple de col·laboració publicoprivada que representa l’empresa i que va suposar la seva “salvació” durant la pandèmia. “A més, durant la sequera, aquesta col·laboració ha fet que l’aigua no es tallés en l’àmbit metropolità de Barcelona amb el projecte de reciclar aigua amb la depuradora del Prat”, ha comentat, emfatitzant que “la reutilització de l’aigua serà la gran revolució de la seva gestió a les ciutats”.
Què fer davant la sequera de talent?
Arnaldos és conscient que avui més que mai l’aigua és un recurs escàs, però sap que n’hi ha un altre igual d’important -o més- que també escasseja: el talent. “El talent és un recurs escàs, i no aconseguirem mobilitzar res sense aquest, sense perfils que tenen unes sensibilitats 360 i capacitats de comprendre un seguit de complexitats que necessitem que algú entengui”. Així ha coincidit el director de Fusion for Energy (F4E), Marc Lachaise, qui ha destacat que cal posar èmfasi en el “management de les generacions”, motiu pel qual la directiva de Cetaqua Barcelona ha argumentat que la manera de mobilitzar aquesta generació és mitjançant el propòsit, la tècnica que ha d’anar “al capdavant” a l’hora de persuadir i atraure el talent cap a aquest sector perquè “tot allò que no està passant comenci a passar”.