La necessitat de posar ordre en la distribució de mercaderies associada a l’anomenat “últim quilòmetre” del comerç electrònic és comuna al conjunt de la Unió Europea. Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi que ha impulsat la direcció general de Comerç i ha elaborat la càtedra de Retail de la Universitat Pompeu Fabra - Barcelona School of Management (UPF-BSM).
Aquest informe, titulat Estudi comparatiu internacional de normatives adreçades a l’ordenació de les externalitats negatives ocasionades pel comerç electrònic en la seva expressió física, s’emmarca en el procés d’elaboració, per part del Govern, de l’avantprojecte de llei per a regular determinats aspectes del comerç en línia, sobretot els vinculats als perjudicis que aquest provoca en l’entorn on es desenvolupa. L'objectiu és evitar una mobilitat innecessària de vehicles o per generar unes emissions contaminants elevades.
L’estudi analitza, amb una visió 360º, com s’ha abordat la problemàtica de la logística més propera al consumidor en entorns com el francès, l’alemany, l’austríac el belga, l’holandès o l’italià, i es recullen algunes de les seves bones pràctiques. Experiències com la del barri de La Défense de París, on s’ha readaptat un pàrquing soterrat per operar com a centre logístic en plena trama urbana, a partir del qual es distribueixen els productes en bicicleta; les de Baiona o Nantes, on han introduït restriccions a l’entrada de vehicles no sostenibles; o la de Trento, que té en funcionament un servei de lliuraments col·lectivitzat.