Va ser tot just fa un mes, el 26 de març, quan la comissaria de Preparació, Gestió de crisi i Igualtat, Hadja Lahbib, recomanava als ciutadans europeus tenir un kit de supervivència "per mantenir els subministraments essencials durant un mínim de 72 hores en cas d'emergència". No és d'estranyar, doncs, que les primeres sospites sobre la causa de la gran apagada d'aquest dilluns 28 d'abril assenyalessin un atac intencionat. Tampoc és d'estranyar que les ràdios i llanternes s'esgotessin ahir en molts comerços a primera hora de la tarda i que la recerca de kits d'emergència a les principals plataformes de venda online s'incrementés més d'un 300%, en només un dia. I l'economia? Com ha reaccionat a aquesta apagada sense precedents? Aparentment, i malgrat l'aïllament, amb força prudència, fins i tot la seva branca més sensible, el mercat borsari.
Els 15 gigawatts que han desaparegut durant cinc segons del sistema elèctric espanyol a les 12.32 hores del migdia han provocat un dilluns caòtic per a tota la península Ibèrica que no ha cessat "sis o deu hores més tard", tal com s'aventurava a predir -equivocadament- Red Eléctrica al migdia. A Catalunya la normalitat no ha arribat en acabar el dia i algunes ciutats han enfrontat una nit molt més fosca i llarga de l'habitual, amb un desplegament de més de 7.000 agents de cossos de seguretat per tot el territori que han intentat emmudir la percepció d'inseguretat davant de possibles saquejos.
A les 9 del vespre a Catalunya s'havia recuperat un 41% del subministrament elèctric, segons Protecció Civil. Unes hores més tard, a les onze de la nit, la consellera d'Interior, Núria Parlon, anunciava una recuperació del 63%, tot just després del quart comitè de crisi del dia. També assegurava que més de 2,5 milions d'usuaris de Catalunya ja havien recuperat el subministrament i que aquest dimarts les escoles funcionaran "amb normalitat".
A les dues de la matinada, Red Eléctrica ha anunciat que ja atenia el 77,7% de la demanda de llum
A Espanya, la recuperació avançava "asimètrica", afirmava Pedro Sánchez poc abans de les 11 hores del vespre, amb recuperacions d'entre el 15 i el 90%, segons la comunitat autònoma. A les onze de la nit ja s'atenia el 51% de la demanda elèctrica a tot l'Estat, segons Red Elèctrica. A les dues de la matinada, el percentatge s'ha incrementat fins al 77,7%. Els grans aliats que han permès aquesta recuperació? França i el Marroc. Segons ha afirmat Sánchez, ambdós països han col·laborat a través d'interconnexions energètiques que tenen amb la península Ibèrica, que en el cas del Marroc són submarines.
L'objectiu de la segona jornada: revertir "les pèrdues econòmiques"
Lluny, encara, d'esclarir les causes d'aquest terrabastall de gigawatts que ha causat una crisi elèctrica sense precedents, la previsió de la Generalitat és que Catalunya recuperi el 100% de la normalitat al llarg d'aquest dimarts. Almenys, el dia comença amb gran part de la mobilitat ferroviària de distàncies curtes recuperada. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), per exemple, ha restablert totalment el servei de les línies L6 (Sarrià) i L7 (Avinguda Tibidabo), les línies S1 i S2 circulen parcialment, entre les estacions de plaça Catalunya i Sant Cugat, i la línia L12, entre Sarrià i Reina Elisenda. Per a la zona del Baix Llobregat, el servei de trens només funciona fins a Olesa de Montserrat. Rodalies, amb un panorama més negre, continua treballant per recuperar el màxim de freqüències aquest dimarts, però ha assegurat que no podran "iniciar el dia amb normalitat". A Barcelona, el metro ha donat servei sense interrupció durant tota la nit, amb totes les línies restablertes funcionant amb normalitat amb una única excepció, la L11.
Amb la mobilitat ferroviària força restablerta i una gran part dels subministraments elèctrics en funcionament, el teixit empresarial català tindrà més fàcil funcionar amb normalitat durant aquest dimarts i revertir "les pèrdues econòmiques" causades per l'apagada, especialment accentuades en el cas de la indústria i el petit comerç. "En el cas del sector industrial, hi ha hagut empreses que han quedat aturades sense poder activar les línies de producció i han fet marxar les plantilles als seus domicilis", assegurava la patronal Cecot en un comunicat en el qual, ha admès, que no ha pogut contactar amb normalitat amb les empreses associades i, per tant, no ha pogut "oferir una informació d'abast ampli i representatiu". Cecot també ha criticat les comunicacions tant del Govern d'Espanya, com de Red Eléctrica, com del Govern de la Generalitat i els governs municipals: "estan sent insuficients. Tant per la dilatació del temps en comunicar les informacions i novetats, com en alguns casos per la informació sense valor que es trasllada". L'Associació de Treballadors Autònoms (ATA), que ha deixat per aquest dimarts la tasca "d'analitzar més profundament les conseqüències"- ha instat a definir dilluns com a "inhàbil", tenint en compte que milers de tràmits administratius que tinguessin termini no han pogut realitzar-se.
Dins del ventall d'entitats empresarials de primera línia, a més de Cecot, només s'ha pronunciat Pimec, qui ha animat les empreses a seguir "els protocols dictats per les autoritats i informar-se a través de fonts fiables". Però poc més. És a dir, cap entitat empresarial representativa ha fet una estimació de l'impacte de l'apagada en el teixit empresarial.
Cap entitat empresarial representativa ha fet una estimació de l'impacte de l'apagada en el teixit empresarial
Ara bé, empresa a empresa i cas a cas, podem saber que l'impacte en el teixit empresarial ha sigut asimètric en funció de tres principals variables: la dimensió de l'empresa -les grans companyies han disposat de generadors elèctrics-, els sectors d'activitat (la banca, per exemple, ha salvaguardat els sistemes de pagament) i el grau de necessitat de consum elèctric. De fet, les indústries del sector de l'automoció i la metal·lúrgia han sigut de les més afectades, amb casos com el de Seat i Ebro que han aturat la producció a les seves plantes a Martorell i la Zona Franca de Barcelona respectivament.
El comerç local ha sigut un dels sectors més afectats davant del caos de l'apagada, amb botigues a les fosques, datàfons fora de servei i clients neguitosos sense efectiu. A moltes farmàcies, per exemple, no han pogut accedir a les receptes electròniques dels clients, fet que ha complicat l'abastiment de medicaments. El caos els supermercats, en canvi, ha esdevingut per la histèria ciutadana: amb ràdios i llanternes esgotades i alguns aliments bàsics de primera necessitat, com aigua o arròs.
I un altre sector enormement afectat ha sigut el de les telecomunicacions. Però, fins al moment, només ha compartit xifres Vodafone España, que enceta el dimarts amb el 60% del trànsit mòbil i un 50% dels nodes actius. La resta, Telefónica, MasOrange, Digi o Parlem, no han compatit xifres, però han anunciat que han creat comitès de crisi per enfrontar la caiguda general de telefonia i l'electricitat. Cellnex, per part seva, ha mantingut el senyal de ràdio i televisió a tot el país, així com els sistemes de backup, broacasting i xarxes d'emergència que permeten la coordinació entre els cossos de seguretat i els equips d'emergència.
L'Opa sobre el Banc Sabadell descansa...
Abans de la gran apagada, aquest dilluns la gran protagonista del mercat bancari era la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). L'organisme tenia previst reunir-se el dilluns a la tarda per deliberar sobre l’opa del BBVA al Banc Sabadell, però la situació de crisi elèctrica a la Pennínsula ha forçat la cancel·lació de la reunió i, per tant, ha ajornat la decisió de Competència al respecte. De totes maneres, la Sala de Competencia ja tenia programada una altra reunió per aquest dimecres, també per tractar l'opa. Curiosament, aquell mateix dia, el 30 d'abril, farà un any que ell BBVA va anunciar la seva intenció de fusionar-se amb el Banc Sabadell. De moment, però, l'opa descansa.
... mentre la borsa no perd cap oportunitat
L’apagada elèctrica que ha sacsejat aquest dilluns Espanya i Portugal no ha perjudicat la borsa espanyola, l’Ibex-35, que ha acabat la jornada amb una pujada del 0,75%. La borsa ha mantingut les seves operacions en tot moment gràcies als seus equips d'emergència energètica, que són molt semblants als dels hospitals. Ara bé, malgrat que el seu funcionament no s'ha vist gairebé afectat per la incidència elèctrica, algunes empreses vinculades amb la caiguda de la xarxa sí que han vist un efecte en les seves accions. El cas més destacat és el de Redeia, la matriu de Red Eléctrica, que ha registrat un sacseig en la seva cotització: primer, amb un gran descens entre les 13 hores i les 14 hores, però remuntant durant la tarda -com la recuperació dels subministraments elèctrics- fins a assolir un 0,73% a l'alça. La gran castigada ha sigut la fotovoltaica Solaria, que ha perdut un 1,61%, la major caiguda del dilluns a l'Ibex-35.
Redeia, la matriu de Red Eléctrica, ha acabat la jornada a la borsa amb un 0,73% a l'alça
Destaquen també la caiguda de la turística Amadeus (-0,91%) i l’asseguradora Mapfre (-0,38%) i les pujades d'Unicaja (2,74%), Acciona (1,93%) o el Banc Santander (1,85%). En el cas de Portugal la borsa ha caigut un 1,15%, mentre que a França o Itàlia els parquets han registrat números verds.
Com respondrà l'economia en la segona jornada de l'apagada?