“A Espanya el creixement del PIB va pel camí de superar el 3%, impulsat per un fort mercat laboral i alts nivells de migració, que impulsen a l’alça l’activitat econòmica”. Amb aquestes declaracions, The Economist atorgava a tancament del 2024 un reconeixement a l'economia espanyola, com la millor economia del 2024. El rànquing, que avaluava indicadors com el PIB, els mercats, la inflació, l’atur o el dèficit, va suposar un copet a l'esquena per a Espanya, com qui diu "què bé ho estem fent". Ara bé, darrere d'aquestes xifres en positiu, hi ha d'altres que ajuden a defugir d'aquest "missatge d'autocomplaença". "Les coses no són tan maques": i el PIB per càpita n'és una mostra.
La patronal Cecot s'ha reunit aquest matí amb els mitjans de comunicació per compartir els indicadors de la patronal el 2024, exposar els resultats del Sondeig sobre perspectives empresarials 2025 i les principals línies de treball de la patronal, reflex dels eixos estratègics de l’economia catalana. En aquesta trobada, el seu president, Xavier Panés, ha compartit una radiografia de l'economia de Catalunya, en la qual ha mostrat un "optimisme prudent, contingut i moderat".
Per què tanta prudència, si som "la millor economia del 2024"? Segons Panés, perquè les coses "no són tan maques" i el nostre PIB per càpita mostra un creixement molt inferior. "Tenim més persones treballant que mai i, tot i que estem generant més PIB que mai, no som capaços de tornar a la mitjana europea quant a PIB per càpita", ha denunciat. És a dir, la societat "s'està empobrint".
Les causes, segons ha indicat el representant de la patronal, són l'increment de la població, la caiguda "en picat" de la productivitat, l'absentisme "desbocat", la manca de treballadors qualificats i l'envelliment de la població; "problemes estructurals que no es poden resoldre a curt termini i que exigeixen un treball estret amb l'Administració", ha assegurat Panés.
El president de la Comissió d'Indústria de Cecot, Miquel Àngel Cerdà, ha sumat una preocupació més per a l'economia catalana: la pèrdua de teixit industrial: "Molts empresaris catalans estan invertint a comunitats autònomes properes com a Aragó, i aquesta és una tendència que hem de revertir amb la Generalitat". Assegura, també, que la indústria catalana pateix un problema de relleu generacional que conclou amb "empreses que tanquen o que es venen i, malauradament, les que es venen és a fons d'inversió, que després les acaben movent a un altre territori o tancant també".
Un millor finançament, clau per a la resta d'objectius
La patronal ha presentat els eixos de treball estratègics per aquest any entrant, un reflex de les necessitats empresarials de l'economia catalana:
- Millora de la competitivitat fiscal a Catalunya. La patronal ha denunciat que "estem patint una pressió fiscal major que la resta de comunitats de l'Estat, i això frena la competitivitat, paralitza les empreses i atura la inversió".
- Modernització del marc laboral. Per a Panés, el marc laboral actual està "caduc i no s'ajusta al context del segle XXI". Ara bé, assenyala que el procés amb què "s'està cuinant el marc normatiu laboral a Madrid" està generant incerteses i provocarà un "increment dels costos empresarials" i un resultat "contrari al desitjat". La patronal demana "rigor i diàleg social". Panés també ha assenyalat la necessitat de posar el focus en un col·lectiu oblidat: els emprenedors i empresaris: "si volem un ecosistema emprenedor fort, hem de cuidar als que estan al capdavant".
- Transició energètica a les pimes. En aquest àmbit, la patronal treballa perquè les pimes tinguin un accés més fàcil i directe a l’energia, a través de dos òrgans: la Comissió d'Energia i Sostenibilitat, amb el recentment nomenat Oriol Xalabarder com a nou president de la comissió, i l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot.
- Desenvolupament d'infraestructures. "La B-40 no és suficient", ha assegurat Panés, reivindicant l'execució de la resta d'infraestructures clau per a l'economia catalana, "un deute sistèmic" que tenen les administracions amb la societat. Panés ha remarcat tant l'ampliació de l'aeroport com l'estació intermodal de La Llagosta com a desenvolupaments cabdals per a l'empresa catalana.
- Enfortiment del sector industrial. La patronal assenyala la pèrdua de teixit industrial amb preocupció, en línia amb el que ha comentat Cerdà.
- Model de finançament per Catalunya. Per a Cecot, patim un "infrafinançament històric", provocat pel model de finançament de Catalunya, que fa que molts d'aquests altres eixos estratègics quedin penjats en el temps.
Inquietut per l'opa al Banc Sabadell
Del Sondeig de Perspectives empresarials elaborat per la patronal, destaca la preocupació del teixit empresarial per l'opa del BBVA al Banc Sabadell. Concretament, gairebé el 80% de les empreses enquestades per Cecot han mostrat inquietud davant de l'opa. D'aquests, una quarta part ha expressat "molta preocupació". Ara bé, la patronal assegura que a ells no els "toca posicionar-se a favor o en contra". Simplement, traslladen i recullen el missatge dels seus socis, segons ha afirmat Panés.
El 80% de les empreses enquestades per Cecot han mostrat inquietut davant de l'opa
De fet, segons el sondeig que ha comptat amb les respostes de 557 companyies, el 45% de les empreses considera que, si s'assoleix l'opa, tindrà un efecte molt negatiu o negatiu per a l'accés al finançament, mentre que el 34% creu que no es veurà afectada de cap manera. Un 4% dels enquestats creu que tindrà conseqüències positives o molt positives. Actualment, el 40% de les companyies enquestades per Cecot treballa amb entre tres i cinc entitats bancàries, el 32% amb dues entitats, el 19% només amb una i el 7,5% amb més de cinc.
Vitalitat, nova seu i proposta de valor: la performance de Cecot el 2024
Oriol Alba, secretari general, ha compartit els indicadors de la patronal el 2024, destacant la "vitalitat" de Cecot, que enguany ha estrenat nova seu a Barcelona, nova pàgina web i que ha acollit nous gremis i corporacions professionals. Actualment, Cecot gestiona 55 col·lectius empresarials. El 2024 ha realitzat 4.200 consultes d'assessorament, ha format 10.100 alumnes, ha col·laborat en la creació de 15 noves empreses i 14 startups accelerades i ha participat a dos projectes europeus. A més, a través de Reempresa acumula al llarg dels anys 5.000 transmissions empresarials, fet que ha preservat 14.000 llocs de treball.
Alba també ha destacat l'èxit del Pla Estratègic aprobat fa dos anys, en el qual es va posat el focus en millorar alguns aspectes de la proposta de valor de la patronal, a través de les diferents oficines especialitzades que s'han creat -i consolidat- en aquest periode, com l'Oficina de Transició Energètica, l’Oficina de Finançament, Ajuts i Subvencions o els Punts d’Atenció a l’Emprenedor.