La Cecot ha presentat un recurs contra el Govern espanyol per no haver retornat als particulars i empreses consumidores de gas el cost del manteniment de la plataforma Castor. Segons la patronal, l'Estat reconeix haver percebut 34,5 milions d'euros, però no els ha tornat als consumidors, sinó que els ha destinat a millorar altres instal·lacions a través d'Enagás.
L'entitat empresarial adverteix que el Tribunal Suprem ha dictat quatre sentències, la darrera a finals de maig, que obliguen l'executiu de Pedro Sánchez a abonar aquests imports. Alhora, es queixa que en una resposta escrita al grup parlamentari d'ERC al Congrés, el govern espanyol digués que "es pot considerar que la devolució d'aquestes quantitats als consumidors ja ha sigut executada".
Per al president de Cecot, Antoni Abad, aquesta decisió és "injusta" i no respon al mandat del Tribunal Suprem, que ha dictaminat que s'ha de retornar als consumidors tot el sobrecost que van haver de suportar entre el 2014 i el 2018 "per una gestió incorrecta de l'Estat".
Abad: "Enlloc de tornar-los aquells diners de més que van pagar per una infraestructura fallida, els diuen que els utilitzaran per a altres finalitats, es desconeixen quines són i si se'n podran beneficiar"
Abat recorda que els majors consumidors de gas són les empreses. "Enlloc de tornar-los aquells diners de més que van pagar per una infraestructura fallida, que no va millorar el servei que van rebre durant aquell període, els diuen que els utilitzaran per a altres finalitats, les quals es desconeixen quines són i si se'n podran beneficiar", assenyala.
En la resposta al grup parlamentari d'ERC, el Govern espanyol també afirma que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va exigir el mes de juliol de 2019 el reintegrament a sistema gasista de les quantitats abonades i que va quantificar de 209.721.751 euros d'Escal, 34.553. 812 euros d'Enagás i 141.163.269 euros a entitats financeres. Amb tot, no explicita que s'hagi dut a terme el reintegrament a sistema gasista dels 4,5 milions d'euros pagats a l'empresa Escal UGS en 2016, o els 141.163.269 euros cobrats per les entitats financeres.
Qui assumeix el cost?
La Cecot, juntament altres organitzacions empresarials com el Consell Intertèxtil Espanyol i el Centre Metal·lúrgic, amb el suport de Fepime, va iniciar el 2015 un pla d'acció destinat a evitar que els consumidors de gas, i especialment les empreses del sector industrial, haguessin de assumir el cost de la compensació a l'empresa constructora i concessionària del magatzem gasista Castor, que no es va arribar a posar en funcionament. La quantitat de la compensació prevista era de 1.350 milions d'euros que els consumidors havien de pagar en la factura en els 30 anys posteriors.
A finals d'abril de l'any 2015, l'Eurocambra va instar la Comissió Europea i al Banc Europeu d'Inversions que prenguessin mesures amb la finalitat d'evitar que els ciutadans espanyols haguessin de pagar aquest import en compensacions per a un projecte precedit "d'una avaluació desastrosa". L'any 2017 el Tribunal Constitucional va avalar la decisió de l'Eurocambra, fet que va constituir un suport a les demandes d'impugnació de les diferents ordres ministerials publicades a partir de Reial Decret Llei 13/2014 per part de la Cecot al Tribunal Suprem.
El magatzem de gas submarí Castor, aixecat per l'empresa Escal (controlada en dues terceres parts per la constructora ACS, l'empresa de Florentino Pérez), va haver de tancar el 2014 pels moviments sísmics que provocava als municipis més pròxims. Des de llavors, l'Estat s'encarrega del seu manteniment, amb un cost milionari que l'empresa pública Enagás repercuteix en els rebuts tant dels ciutadans com de les empreses espanyoles.
La Cecot va impugnar les ordres ministerials per als exercicis 2014, 2015, 2016, 2017 i 2018 aprovades en el desenvolupament del Reial decret llei 13/2014 on es preveia, per via dels peatges de sistema gasista, recaptar les quantitats necessàries per als costos de conservació i manteniment de les instal·lacions del Castor, així com per sufragar part dels 1.350 milions d'euros.
El Tribunal Suprem ha donat la raó a la totalitat de les quatre impugnacions de les ordres ministerials, totes amb un veredicte positiu per a la Cecot.