La reunió anual del Cercle d’Economia ha abandonat Sitges però no el mar. Un Passeig Joan de Borbó de Barcelona ple de policia a partir del migdia donava pistes de l’esdeveniment que es preparava a l’Hotel W. La presència dels caps d’Estat i de govern d’Espanya, del president de Corea del Sud, el primer ministre italià, altres càrrecs polítics i grans empresaris requereix les mesures de seguretat més estrictes. Però no són les úniques mesures que s’han pres a l’hora de celebrar -després d’un any d’aturada- una nova edició de les jornades organitzades pel Cercle, que s’allarguen fins el divendres i aquest any se celebren sota el lema La gran reconstrucció: reptes i oportunitats per a l’empresa, l’economia i la política. A l’entrada es fan tests d’antígens a tothom qui no porta una PCR negativa o un certificat de vacunació. La seguretat sanitària ha fet també que els periodistes segueixin els discursos des d’una sala separada, a través d’una pantalla, tot i que no sigui la de l’ordinador de casa.
El president de l’entitat, Javier Faus, ha inaugurat la jornada, com és habitual juntament amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i, en aquesta ocasio, també l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. “Esperem que divendres sortim més confiats en les nostres possibilitats”, ha desitjat Faus a l’inici de tres jornades intenses. Ha aprofitat la presència del cap de l’executiu català per demanar-li més creixement i redistribució de recursos, un prec que Aragonès ha pres i ha contestat durant la seva intervenció: “Volem créixer en valor i no en volum”. Pel que fa a la redistribució, Aragonès hi està d’acord i posa els serveis públics com a element essencial d’aquest nou repartiment de la riquesa.
El president de la Generalitat veu necessàries quatre transformacions: “Catalunya necessita una sacsejada”. I l’exigeix, segons Aragonès, a nivell social, d’igualtat de gènere, ecològic i democràtic. D’una banda, “hem d’enfortir l’estat del benestar”. Com? Amb polítiques d’habitatge “valentes que han de combinar una major implicació pública en la promoció d’habitatge protegit, però també entendre que és un bé de primera necessitat i que això passa per davant que sigui un bé de mercat”. I juntament amb les llars, també s’han d’assegurar els subministraments bàsics, una igualtat digital i uns ingressos mínims. Colau també ha parlat d’habitatge: “No volem inversions especulatives; estem impulsant col·laboració publicoprivada, en què nosaltres posem espais públics perquè empreses que vulguin tenir beneficis però no especulin puguin fer-hi habitatges de lloguer assequible”.
Tot això exigeix dedicar-hi recursos. “Ho pagarem amb una nova governança econòmica: tenim molt clar que perquè es puguin captar impostos s’ha de crear riquesa i distribuir-la millor”. Els pressupostos han de servir per finançar les mesures d’impacte contra la crisi, però que són els fons europeus els qui s’han de destinar a canviar el model productiu. Precisament mentre es produïen els primers parlaments de la reunió del Cercle d’Economia la Unió Europea ha aprovat el pla de recuperació espanyol, que obre la porta a rebre fins a 140.000 milions d’euros dels fons Next Generation. Quant al primer tipus de finançament, el propi, Aragonès ha remarcat que les ajudes relacionades amb la pandèmia que ha llançat el Govern són les més altes de l’Estat: 230 euros per habitant davant els 80 de mitjana.
Pere Aragonès: "Volem créixer en valor i no en volum"
I ha avisat: “No podem repetir la forma de sortir de la crisi que vam seguir el 2013”, ha dit en referència a les polítiques d’austeritat i la insistència en salvar els sectors productius sense transformar-los. És una advertència que Colau comparteix. "No s'hi val fer més del mateix; una economia competitiva del segle XXI no s’assoleix fent el que es feia al segle XX, si qualsevol proposta va contra el benestar i l’ecologia, no la podem anomenar procés", ha defensat.
La Barcelona metropolitana mou Catalunya
Tant Aragonès com Colau han llançat missatges positius, en un context de desescalada i relaxació de les mesures sanitàries. “Hi ha motius objectius per a l’optimisme”, ha començat Colau el seu discurs de benvinguda. La primera raó que ha exposat l'alcaldessa de la capital catalana és la mateixa celebració de les jornades a Barcelona -"esperem que sigui la primera de moltes"-. Però Colau no només veu la llum al final del túnel pel que fa a la pandèmia, sinó que és optimista "amb les capacitats i potencial de Barcelona".
Ada Colau: "No s'hi val fer el mateix; una ecoomia competitiva del segle XXI no s'assoleix fent el que es feia al segle XX"
Aragonès comparteix l'optimisme i l'alt potencial de la ciutat: "Catalunya serà capaç de competir globalment si la Barcelona metropolitana competeix globalment". Això vol dir que una altra de les transformacions que s'ha de fer és a un nivell més local. El president del Govern aposta per tenir més empreses mitjanes, amb facturacions que rondin els 100.000 euros, però "això requereix pensar en gran i ser clars". El gruix de companyies petites -més alguna de molt gran-, ja hi són. Colau ha donat un exemple d'empresa barcelonina que creix amb força: Wallbox, que començarà a cotitzar a la borsa de Nova York i amenaça en convertir-se en el nou unicorn espanyol. Aquesta nova governança metropolitana ha d'anar acompanyada d'una gestió de quilòmetre zero de les infraestructures claus per al país.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, durant la seva intervenció al Cercle d'Economia | Europa Press
En aquest sentit, ha fet referència a un dels temes que més ha sonat les darreres setmanes: l'ampliació de l'aeroport del Prat. Ha assegurat que "hi ha consensos", però també ha detallat quins són els esculls que dificulten una decisió. La protecció del medi ambient n'és un, però també la interrelació de l'aeroport amb la resta de Catalunya -el de Girona i el de Reus, especialment-. "Si les infraestructures s’haguessin estat gestionant des d’adminsitracions properes, no seria així", ha indicat i ha recordat que la decisió final no serà del Govern, sinó que ha de passar pel Ministeri de Transició Ecològica.
Creixement i impostos
El prec en què ha insistit més Javier Faus és el creixement: "Necessitem créixer de manera sostenible, planificada i ordenada; el decreixement provoca més desigualtat, precarietat i patiment". Però créixer, per al president del Cercle, també vol dir "invertir en capital humà, en educació, en recerca... el fet de retenir i atreure el talent definirà els països guanyadors". En aquest sentit, considera que la fiscalitat hi juga un paper important. Tant l'entitat com Aragonès reclamen una fiscalitat harmonitzada a la Unió Europea.
Mentre que el Cercle creu que l'impost de patrimoni s'hauria de saltar aquesta norma, Aragonès ha destacat una taxa que considera especialment rellevant que sigui la mateixa a tots els països comunitaris: el de societats. "Estic convençut que Catalunya no pot competir a base de ser un paradís fiscal; el camí no és la reducció de fiscalitat, sinó una fiscalitat millor".