La Reunió anual del Cercle d’Economia d’aquest 2021 torna amb dues novetats principals: l’emplaçament i un convidat d’excepció. És la segona vegada des que van començar a celebrar-se el 1961 que la capital catalana n’és l’escenari, i és el primer cop que hi assisteix el rei Felip VI. L’última ocasió que les jornades van comptar amb la presència del cap d’Estat espanyol va ser en el cinquantè aniversari, quan va assistir-hi el rei emèrit. El tema que centrarà la trenta-sisena edició de l’acte, que torna després d’un any de pandèmia en què no es va celebrar, serà La gran reconstrucció: reptes i oportunitats per a l’empresa, l’economia i la política. Durant la presentació de les jornades, el president del Cercle, Javier Faus, ha assegurat que cada any, “per protocol”, es convida el rei, i que aquesta vegada, ha acceptat la invitació.
El Cercle ha aprofitat l’avinentesa per emetre una nota d’opinió, en què ha reclamat “consens i una mirada a llarg termini” per tal de sortir de la crisi. El model territorial centra part de la nota. “La capitalitat de Madrid no pot actuar d’aspiradora de recursos de la resta d’Espanya”, indica el text. “Madrid no és una comunitat autònoma més, és la capital i ha d’assumir responsabilitat”, ha afegit el soci de Cuatrecasas i membre de la junta directiva del Cercle, Miguel Trías, en exposar el contingut del document. Catalunya, per la seva banda, consideren que “ha de contribuir a millorar i tornar a ser el motor econòmic d’Espanya”. Durant la seva intervenció, Faus ha afegit que el Cercle aposta per “una Espanya més alemanya i menys francesa, model que té un valor afegit no només per a Catalunya, sinó per a tot el país”.
En aquest sentit, reclamen una reforma del finançament autonòmic que “corregeixi progressivament els desequilibris” i una economia “descentralitzada” que “promogui la distribució territorial de les estructures estatals”. El segon punt de la nota d’opinió és sobre l’eficiència de l’administració pública. “L’administració pública s’ha de professionalitzar per estar menys influïda pels canvis polítics”, ha indicat Trías. Entre les reformes que demana l’entitat per a l’administració hi ha “introduir-hi elements de competitivitat i mesurar-ne els assoliments”, a més d’”orientar els alts càrrecs als resultats”.
El “lamentable bucle” dels joves
Tot això, ha d’ajudar a crear un futur menys incert i més beneficiós per a les noves generacions. “Ens hem oblidat dels nostres joves i això és intolerable”, ha afirmat Trías. La formació és un dels problemes que hi veuen, seguida per un mercat laboral que “afavoreix els que ja són dins i perjudica els que encara són fora”, i l’oferta d’habitatge. Ho qualifiquen de “lamentable bucle” i asseguren que es pot revertir “preparant els joves més i millor, proporcionant-los ajudes i incentius per emancipar-se i invertint en la formació continuada durant tot el cicle de vida activa”.
"Madrid no és una comunitat autònoma més, és la capital i ha d'assumir responsabilitat; i Catalunya, ha de tornar a ser el motor econòmic d'Espanya"
L’atracció d’empreses és un dels punts claus de la recuperació, tant per oferir feines de qualitat als joves com per atreure inversions. Trías veu dos problemes a Barcelona que poden fer tirar enrere companyies estrangeres que volen establir-s’hi: “La seguretat jurídica i la tributació”. Pel que fa als impostos, Faus ha concretat que “sempre ens hem manifestat contra l’impost de patrimoni, ja que creiem que és desincentivador, però en la resta estem d’acord en què hi hagi regles de joc iguals per a tothom”. En aquest sentit, el Cercle estudia de prop el model impositiu de Portugal: “És un govern progressista que ha entès que l’atracció de talent és essencial; Lisboa és la gran competidora per a Barcelona”.
Finalment, la nota d’opinió del Cercle també defensa una millora de la productivitat, que ha d’estar basada, segons l’associació, en un increment de la inversió en R+D. “Són deures que tenim pendents des de fa molt temps; l’economia del coneixement ha avançat, però no al ritme amb què hauria d’avançar”, ha indicat Trías. Però no només la recerca és important, sinó que el Cercle advoca per la industrialització. "El pes de la indústria en el PIB espanyol s’ha anat reduint fins al 16%; si se situés al voltant del 20%, seria suficient", ha conclòs Trías.
"Ens hem oblidat dels joves i això és intolerable"
Alguna dona entre els ponents
Tot això es discutirà durant les jornades de la setmana que ve, entre el 16 i el 18 de juny a l'Hotel W de Barcelona. Felip VI farà acte de presència al sopar inaugural, acompanyat del president de Corea del Sud, Moon Jae In, que es troba de visita institucional a l’Estat espanyol. Com és habitual, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, s’encarregarà de la sessió inaugural, mentre que el cap de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, farà la sessió de cloenda. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; la vicepresidenta segona del Govern espanyol, Nadia Calviño; el president del PP, Pablo Casado; el nou conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró; i els presidents de Galicia (Alberto Núñez Feijóo), Andalusia (Juan Manuel Moreno Bonilla), el País Valencià (Ximo Puig) i les Illes Balears (Francina Armengol), seran els representants polítics que hi participaran.
"L'economia del coneixement ha avançat, però no al ritme amb què hauria d'avançar; són deures que tenim pendents des de fa molts anys"
Del total de 36 ponents, hi ha nou dones. La presidenta executiva del Banc Santander, Ana Botín, participarà a una taula rodona, en què analitzarà el món postcovid des de la perspectiva empresarial juntament amb el president de Telefónica, José María Álvarez-Pallete, i el president d'Inditex, Pablo Isla. El tema dels joves i les seves perspectives laborals s'abordarà en un debat entre la vicepresidenta tercera i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz; el secretari general de la UGT, Pepe Álvarez; i el president de la CEOE, Antonio Garamendi. La transformació de l'economia espanyola serà el tema d'una altra taula rodona, en la qual participaran María Jesús Almazor, CEO de ciberseguretat i el núvol de Telefónica; Antoni Cañete, president de Pimec; Andreu Mas-Colell, president de Bist i exconseller del Govern; i Àngel Simón, president d'Agbar.
També hi seran presents el president de Caixabank, José Ignacio Goirigolzarri; José Luis Bonet, president de la Cambra de Comerç d'Espanya; i Mario Draghi, president del consell de ministres d'Itàlia i expresident del Banc Central Europeu (BCE), entre d'altres. El paper de Barcelona com a actor internacional comptarà amb Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball; Aurora Catà, presidenta de Barcelona Global; Jaume Collboni, primer tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona; i Pere Navarro, delegat de l'Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona. Aquests dos darrers han assistit a la presentació de les jornades.
Collboni ha destacat la importància que l'acte se celebri a Barcelona: "Tindrà un retorn immediat molt positiu i expressarem la intenció de la ciutat de tornar a ser un referent en economia al sud d’Europa". Esdeveniments com el Cercle d'Economia o altres que ha destacat el primer tinent d'alcaldia, com el B-Travel, l'ISE o Advanced Factories, "demostren que el país torna a agafar velocitat, amb la convicció que tornarem a liderar molts àmbits econòmics". En la mateixa línia, Navarro ha indicat que "aquestes jornades a Barcelona demostren que la voluntat és no quedar-nos tancats en nosaltres mateixos, sinó obrir-nos al món".