Concert econòmic, AVEs, autopistes, centralitat... El Cercle d'Economia obria debat sobre el nou marc d'actuació que han de protagonitzar Catalunya i Espanya després de les eleccions del 10-N i després d'anys amb un problema enquistat i una solució clara: el diàleg. Amb l'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell i l'exministre d'Indústria i Economia Carlos Solchaga com a protagonistes, i insistint en la necessitat de crear confiança entre governs, l'entitat donava el tret de sortida de la XVII Jornada del Cicle de diàlegs Espanya Plural-Catalunya Plural i ho feia sota el títol Estabilitat i lleialtat: un nou marc d'actuació. Diàleg a part, les qüestions que més disputa han obert entre els dos ponents seguien una mateixa línia: radialitat i centralitat.
"No val dir que es farà un AVE on totes les capitals de província es connectin a Madrid i la segona i la tercera ciutat d'Espanya no estiguin connectades", es lamenta Mas-Colell, al mateix temps que denuncia que "tot el sistema està molt condicionat cap a la centralitat de Madrid". Acte seguit, ha llançat una broma a l'exministre: "El dia que estigui planejada la línia de l'AVE entre Barcelona i València et donaré un punt". En aquest sentit, l'exconseller ha insistit en la idea que "cal aplicar els mateixos números que es van aplicar per al model radial" per a aquest cas.
Mas-Colell: "No val dir que es farà un AVE on totes les capitals de província es connectin a Madrid i la segona i la tercera ciutat d'Espanya no estiguin connectades"
Convençut que "ha tornat el peix al cove", Mas-Colell ha volgut deixar ben clar que "el nostre problema medul·lar no és la Constitució, és el Tribunal Constitucional", mentre que Solchaga obria un nou fil de debat sobre el "temor de Madrid cap a la competència econòmica de Barcelona i de Catalunya en general". Al seu parer, malgrat que "mai he vist discutir una llei en 20 anys que he estat en la política pensant en quines podrien ser les repercussions per la cursa entre Madrid i Barcelona", Solchaga ha respost l'exconseller i li ha demanat "més justificacions" per sostenir "aquest tipus de comparacions de què una estructura que és centralista porta necessàriament al perjudici d'una zona".
El fantasma de les autopistes
Si ben estava clar que en la qüestió del diàleg els dos estaven completament d'acord, també és cert que en qüestió de radialitat i centralitat la conversa ha adquirit diferents tons. "Una de de les queixes de Catalunya és que aquí paguem tots els peatges i a la resta d'Espanya no", posa l'exministre socialista damunt de la taula, per recordar que "oblideu com va costar treure-li llacunes a les autopistes perquè havien contractat les autopistes en iens, això ens va costar 80.000 milions de pessetes i ningú va dir res sobre a qui afavorien". Això sí, tots dos coincideixen en què la solució per al manteniment de les autopistes és clara: "Que el paguin els que la utilitzen, no els contribuents".
Solchaga i Mas-Colell debaten sobre radialitat i autopistes al Cercle d'Economia
Actualment, el 43% de les autopistes d'Espanya són de titularitat de les comunitats autònomes, el 41% de titularitat de les Diputacions i, el 16% restant, propietat de la Xarxa de Carreteres de l'Estat. De totes aquestes, el 90% són vies convencionals i el 10% són d'alta capacitat. Però l'Estat no disposa d'un sistema homogeni de finançament d'infraestructures viàries ja que menys del 22% de les vies d'alta capacitat són de peatge i repartits equitatviament. Com deia el secretari d'Estat d'Infraestructures, Transports i Habitatge, Pedro Saura, "els peatges es concentren en una zona i això fa que no sigui estable".
Per exemple, el tram de l'AP-4 entre Sevilla i Cadis de 93,8 quilòmetres, no ingressa ni un euro, però costa 5 milions d'euros a l'any el seu manteniment. Mentrestant, els 368,45 quilòmetres del tram de l'AP-7 que va de Tarragona a Alacant, ingressa 280,5 milions d'euros i costa 23 milions d'euros mantenir-ho.
Concert econòmic o pagar més?
Encara que el debat s'ha centrat més en la qüestió política, i això malgrat que es prometia parlar sobre finançament autonòmic i competència tributària, Solchaga sí que ha admès que "hi ha un problema de finançament de totes les autonomies i cal arreglar-ho", però, per això, cal govern i, després, diàleg. Perquè, segons assegura l'exministre, el problema és la "falta de confiança entre polítics" i no que, per exemple, "els ministres vagin dient que com podem fotre a Catalunya".
Solchaga: "No sé si el concert econòmic és el que més convé en una societat que canvia ràpidament"
Així doncs, l'exministre considera que la qüestió va molt més enllà de la relació entre Catalunya i Espanya i ho exemplifica amb el fet que "jo gairebé vaig fer una carrera política lluitant contra el concert econòmic del País Basc" perquè, sosté, "no sé si aquest sistema és el que més convé en una societat que canvia ràpidament".
En aquest sentit, Solchaga, que durant els seus anys en actiu al món polític ja reclamava que tant Euskadi com Navarra paguessin més a l'Estat i advertia que el percentatge de contingents "està desfasat", ha tornat a incloure el diàleg com a idea bàsica per solucionar els problemes. I és que, si al seu moment no es va poder discutir sobre el contingent, va ser precisament perquè "hi havia problemes d'inestabilitat política al País Basc". I, continua, "si es fes, podríem viure en sistemes de règim comú i sistemes forals"."Avui són més rics i haurien d'aportar més", deia el 2013.
La Constitució, el major enemic
Distensió, diàleg, canvi constitucional... Diu Solchaga que "la Constitució és el major enemic per a l'obtenció d'objectius polítics" i insisteix en què "només es podrà treballar si s'estableix el diàleg", però mentre això no sigui així, assegura, les empreses catalanes que van traslladar la seva seu fiscal fora de Catalunya, "no tornaran mentre no vegin les coses clares".
Mas-Colell obria la seva intervenció avisant que "una reflexió sobre el futur, hauria de començar amb una mirada al passat per no tornar-nos a equivocar" i l'acabava assegurant que "em sembla clar que Zapatero no va fer els deures en relació amb l'Estatut del 2006". Però, més enllà de la política, no ha pogut evitar respondre a Solchaga que "això de Madrid és molt més subtil, no crec que en un Consell de Ministres es parli de com fastiguejar a Barcelona" o criticar que "la judicatura, en el seu conjunt, està esbiaixada cap al costat conservador" (en relació a la sentència). Mentrestant, Solchaga rebaixava tensions admetent que, sobretot per al PSOE, "potser incomodi el que dit".
Diàleg, diàleg i més diàleg, demanaven els dos com a solució, també, a les qüestions econòmiques. Així que interlocució, escolta i, sobretot, confiança entre parts per arreglar la situació política perquè, recorda Solchaga, "mai s'hagués fet la transició si ningú hagués fet res". O al final haurà de ser l'economia qui arregli la política?