Repiquen els timbals al Cercle d'Economia. Pocs dies abans de celebrar la Reunió anual del Cercle d'Economia, l'entitat publica una Nota d'Opinió que esdevindrà la banda sonora de la 38a edició d'aquestes jornades de reflexió, que enguany decideixen analitzar l'economia "amb una mirada llarga" per tal d'abordar aquells desafiaments, comuns i globals, que la gestió de les diferents crisis no han permès resoldre adientment. Aquest dilluns Jaume Guardiola, president del Cercle d'Economia, ha presentat juntament amb Miquel Nadal, director de l'entitat, la darrera Nota d'Opinió del Cercle; una nota "singular, conceptual i especialment llarga" -la defineixen ells mateixos- que té un fil conductor, convertit en red flag: "l'estancament de l'economia espanyola i catalana envers l'economia europea", afirmava Guardiola.
L'anàlisi resulta, insisteixen, d'observar l'economia amb perspectiva de llarg termini. "Quan poses la mirada llarga t'adones que el PIB per càpita d'Espanya i Catalunya s'assembla molt al que teníem l'any 2007", ha indicat Guardiola, fet que no es replica a escala europea. De fet, segons dades de l'Idescat, el PIB per habitant a Catalunya l'any 2007 era de 29.386 euros i el 2021 (últimes dades publicades) era de 31.531 euros. És a dir, s'ha incrementat un 7,2%, 2.145 euros. A la zona euro, segons dades del Banc Mundial, l'indicador ha crescut un 33% en els darrers 15 anys, dels 29.050 euros anuals als 38.690.
Aquest estancament es tradueix, indiquen, en un empobriment de l'economia del país i del nivell de vida i benestar de la seva ciutadania. "En termes absoluts, no hi ha hagut cap gran millora en el nivell de vida de la nostra societat en els darrers 20 anys", ha lamentat Nadal.
Guardiola no ha dubtat a exposar l'evolució d'aquest indicador a altres països, veïns i no tan veïns, en els darrers 15 anys: el PIB per càpita als EUA ha crescut un 16%, a Alemanya un 12%, a Portugal un 11% i a França un 7%. A Itàlia, però, l'evolució ha sigut negativa: del -4%. No estem a la cua.
Nadal: "A Espanya no hi ha un problema de lideratge, sinó de polarització política"
El motiu que assenyala el Cercle? "La falta de productivitat i no haver sigut capaços de fer una agenda reformista" -ha afirmat Guardiola-, fet que està provocant "greus desigualtats intergeneracionals" i una equació pendent de resoldre entre la productivitat i la demografia. Per dur a terme aquesta aposta reformista, però, consideren necessari el consens polític. "No es pot fer una aposta reformista amb un panorama polític polaritzat", ha afirmat Guardiola, referint-se al context polític espanyol; i Nadal s'hi ha sumat al diagnòstic: "A Espanya no hi ha un problema de lideratge, sinó de polarització política; una polarització que fa difícil que hi hagi consensos i que provoca un empobriment de les reformes que es posen sobre la taula". La manca de consens "no és un bon camí -relata la Nota d'Opinió-. El consens no és nostàlgia d’un passat que no tornarà; en democràcia el consens és garantia d’eficiència per a avui i per a demà".
Les dues cares de la moneda de les noves lleis d'habitatge i de les pensions
Ara bé, no són tot crítiques: al govern espanyol li han elogiat la seva "agenda reformista, molt activa en l’àmbit social", ha manifestat Nadal. També han catalogat de necessàries les reformes estructurals que estan desenvolupant en els àmbits laboral, de l'habitatge i les pensions. Això sí, destacant-ne aspectes preocupants. En el cas l'habitatge, detecten dos punts alarmants: per una banda, la regulació del preu del lloguer, que "no ha funcionat a Barcelona i ha reduït la disponibilitat", i el percentatge de reserva per habitatges protegits en les promocions d'obra nova, on també responen amb l'evidència del cas de Barcelona, on s'han aturat notablement des de la nova normativa.
Quant a la reforma de les pensions, "ens preocupa la sostenibilitat", ha afirmat Nadal. En el nou sistema, "aumenten més les despeses que els ingressos, i això genera un dèficit que pot afectar l'equilibri del sistema i incrementar el problema intergeneracional".
La vocació metropolitana de Barcelona
La necessitat de consens és present també en l'anàlisi municipal. Per a Barcelona, detecten com a necessària una major col·laboració publicoprivada i consens per poder fer una "reflexió transcendental" dels projectes més estratègics de la ciutat, com són en aquests moments les superilles. "S’ha instal·lat en el discurs una dicotomia antagonista entre sector públic i privat”, ha lamentat Nadal, però cap dels dos resoldran per si sols els reptes que té per davant la ciutat". Per tant, apunta, "cal recuperar ponts i vincles entre sector públic i privat" i tenir una perspectiva metropolitana. "La fortalesa de la Barcelona del futur està en aquesta visió metropolitana de la ciutat". De fet, segons l'entitat, aquesta regió metropolitana s'hauria d'estendre fins als 64 municipis -avui dia la formen 36-. "La força de Barcelona rau en els cinc milions d’habitants d’una regió que representa la setena àrea econòmica d’Europa", conclou la Nota.