El Cercle d’Economia s’ha obert, un any més, a l'Hotel Meliá de Sitges sota el lema "Temps disruptius, nous lideratges". Amb convidats i desconvidats d’última hora. “Estem sotmesos a un procés que, en termes schumpeterians, diríem destrucció creadora”, ha assegurat el president del Cercle, Juan José Brugera, abans de situar la tecnologia, el capitalisme, la política o les empreses al terreny de joc. El backstage ha tret fum per la moció de censura i mentrestant, Catalunya ha tornat a defensar amb ungles i dents la seva economia. Sovint, de geometria variable. "No em venguis disrupció, fes-la", que diem a VIA Empresa.
Partidari de prendre les decisions tot sol i ferm defensor de "la veritat" tant al mercat com a la vida, Bruguera ha fet els honors de la inauguració: "El problema més gran segueix sent el conflicte a Catalunya". Contra "el fatalisme" i a favor de "la convivència", el president del Cercle ha insistit en la seva proposta d'Estatut amb rang de "constitució" per Catalunya alhora que un millor finançament amb "trets federals". No ha faltat tampoc un al·legat a la seguretat jurídica, la confiança empresarial i a "superar el frontisme" davant l'elit de polítics i empresaris.
Valors republicans a l'empresa
Al costat de Bruguera s'hi trobava el President de la Generalitat, Quim Torra, que ha sigut un dels convidats d'última hora i que ha participat en la sessió inaugural acompanyat des de la primera fila pels ja quasi consellers Pere Aragonès, Àngels Chacón i Elsa Artadi, entre d'altres. "Desitjo que els valors republicans entrin al món de l'empresa", ha reivindicat.
Abans, però, ha recordat la seva experiència professional a Winterthur i de com una fusió amb Schweiz, Equitativa i Hispasalud durant el 1996 va validar el lema "Junts, som més forts". De la multinacional i de Suïssa assegura que va aprendre "el respecte absolut per la feina dels professionals, el talent i com empresa i país van de la mà".
Torra: "Desitjo que els valors republicans entrin al món de l'empresa"
Torra ha volgut enviar un missatge de tranquil·litat: "Tot allò que fem és des de la prosperitat de les empreses catalanes i l’economia del país". Una petició de compromís: "Les empreses no viuen al marge de les societats, en moments decisius s'han d'implicar encara més". Un desig: "M’agradaria que els emprenedors fossin els motors de canvi del país".
I encara hi ha hagut temps per un consell (o advertència): "Les societats canvien, les empreses s’adapten a les noves condicions de l’entorn i qui no s’adapta té molts números d'acabar fracassant i desapareixent". Per primer cop en la història del Cercle d'Economia, no hi ha hagut preguntes del públic al president de la Generalitat.
La crisi europea, a la italiana
Després de Torra, s'esperava al ministre d'Economia, Román Escolano, i al líder del PSOE, Pedro Sánchez, que finalment no han pogut assistir a la reunió del Cercle per la moció de censura. Això sí, a la sala de premsa se'ls ha pogut veure en directe i en pantalla gran. Així doncs, el president de CaixaBank, Jordi Gual, ha hagut d'improvitzar i debatre amb el professor d'Iese Xavier Vives sobre les perspectives a la Unió Europea.
"La crisi italiana hauria de ser un toc d'alerta pels polítics europeus perquè abordin de manera contundent la finalització de l'edifici que és la unió econòmica i monetària", ha assegurat Gual. A parer seu, els riscos hi són: de caràcter polític (ha preferit no opinar sobre la caiguda de les borses), excessiu suport a aspectes monetaris i inici d'un procés de fragmentació de mercats. Sense oblidar-se tampoc de "l'augment de populismes que afecta especialment les economies desenvolupades".
Gual: "La crisi italiana hauria de ser un toc d'alerta pels polítics europeus perquè abordin la finalització de l'edifici de la UE"
En aquest sentit, ha emplaçat la UE a no fer una política de "llums curts" i posar l'economia i les finances sobre la taula de negociació, però també "la política en majúscules". Com si d'un nou "Junts, som més forts" es tractés... Però aquest cop, en clau europea amb experiència italiana. "Itàlia ha perdut una oportunitat d'or per fer reformes i millorar la productivitat que és un dels seus grans problemes. El mal govern i la corrupció els ha portat fins aquí i Espanya cada vegada s'assembla més a Itàlia", ha criticat Vives.
Cotxes autònoms en 10 anys
De bon govern, digitalització i missió empresarial també s'ha parlat a l'última taula del dia. Tot just després del cafè on el fantasma de la moció de censura ha estat vox populi una vegada més entre empresaris i polítics. Això sí, a cau d'orella i sota l'atenta mirada de tots els periodistes a la recerca de valoracions. El president d'Indra, Fernando Abril-Martorell, ha fet seva la disrupció: "La digitalització està intensificant molt la concentració i tendències monopolístiques, l'aparició de la superempresa i als aspiradors digitals que van succionant valor de les empreses tradicionals". Era el moment idoni per trencar tòpics.
Taula 'La missió de l'empresa davant els nous reptes' del Cercle d'Economia a Sitges. | ACN
I és que a tall de comparació (o paradoxa), ha recordat que la productivitat es troba als "nivells mínims" des de la Segona Guerra Mundial. És a dir, cada vegada més tecnologia però de moment, poca productivitat. El motiu? "Encara ens trobem en fases inicials de l'economia digital i ens hem d'adaptar al canvi tecnològic", ha explicat.
De Meo: "En un màxim de 10 anys, hi haurà cotxes autònoms que circularan pels carrers"
Per la seva banda, el president de Seat, Luca De Meo, que té més de 25 anys d'experiència en el món de l'automòbil ha deixat caure un pronòstic (amb terminis inclosos) que no ha deixat indiferent a ningú: "En dos o tres anys hi haurà cotxes elèctrics accessibles, en cinc o sis anys estaran connectats al 5G i en un màxim de 10 anys, hi haurà cotxes autònoms que circularan pels carrers". De fet, Seat que representa un 4% del PIB català preveu llançar 80 models elèctrics fins al 2025. La tecnologia arriba a l'automòbil i a peu de carrer amb més verticalitat que mai.
Tant és així que segons ha explicat el mateix De Meo, més del 50% dels treballadors que Seat ha fitxat durant el 2017 són mil·lenials. I fins i tot, s'ha atrevit a augurar que "la pròxima generació tindrà la capacitat de treballar fins als 75 o 80 anys". Davant els canvis que encara estan per venir, l'automobilística ja prem l'accelerador i forma els seus treballadors en indústria 4.0. De fet, el propi De Meo ha reconegut que vol fer un curset de blockchain i big data.
"Les empreses no poden operar d'esquenes a la societat", ha afegit Marc Puig, president de Puig, just abans de destacar valors com la família, el llegat, el compromís o fins i tot la reputació i orgull de pertinença. "El risc de les empreses familiars és el nepotisme", ha conclòs.
I precisament com les empreses no poden donar l'esquena a la societat, el backstage de la moció de censura no parava de treure fum...Tot plegat, també a l'espera de saber si serà Mariano Rajoy o Pedro Sánchez qui tancarà el Cercle aquest dissabte.