La XXXVI Reunió del Cercle d'Economia s'ha acabat i no de qualsevol manera. Com a les grans nits de Sant Joan, hi ha hagut molta pirotècnia mediàtica i una gran traca final de discursos i reunions entre empresaris, directius i polítics. Més enllà dels titulars que han sigut molts i els podeu tornar a llegir quan i com vulgueu a l'hemeroteca d'aquest diari, hi ha una melodia que ja sona de fons entre passadissos del Cercle d'Economia. Qui serà el pròxim president o presidenta del lobby barceloní un cop finalitzi l'actual mandat de Javier Faus a partir de mitjans de 2022? Encara queda molt, però els primers noms ja han sortit a escena i el Joc de Presidents dins el Cercle d'Economia ja ha començat. Aquesta cursa electoral promet.
"El nom de Jaume Guardiola sona amb molta força", expliquen diferents fonts de VIA Empresa durant la Reunió del Cercle d'Economia a l'Hotel W de Barcelona. Guardiola va ser conseller delegat del Banc Sabadell des del setembre de 2007 fins al març de 2021. Des de llavors, Guardiola ha sigut escollit per Joan Laporta com a president de la comissió econòmica del Barça en substitució de Carles Tusquets alhora que serà nomenat president de la Fundació Esade a partir del 12 de juliol.
Els que el coneixen diuen que "un dels grans somnis de Guardiola és el Barça". Ara, afegeixen, també té el somni de presidir el Cercle d'Economia on segons apunten fonts d'aquest diari, ja ha mogut fitxa entre expresidents i altres grans directius que tenen una influència directa en el lobby de la burgesia catalana.
"El nom de Jaume Guardiola sona amb molta força dins el Cercle d'Economia"
Però, Jaume Guardiola no és l'únic gran nom que sona a les travesses entre passadissos. De fet, el periodista Manel Pérez va obrir fa dies el meló electoral del Cercle apuntant cap al president d'Agbar, Ángel Simón, que finalment va decidir "autodescartar-se". El mateix Javier Faus ha explicat aquest cap de setmana en una entrevista a La Vanguardia que "la renovació és bona, sempre està bé que vingui gent amb sàvia nova, amb idees noves. Anar renovant les institucions és bo. És una tradició nostra des de fa moltíssims anys".
La tradició del Cercle d'Economia
El Cercle d'Economia es va fundar el 1958 a Barcelona amb l'objectiu de "modernitzar la vida econòmica, social i política espanyola". Des de llavors hi ha hagut fins a 21 presidents - tots homes-, però el cert és que mai s'han celebrat eleccions amb més d'un candidat per escollir el president i la seva junta directiva. El ja desaparegut president de Planeta, José Manuel Lara, va renovar durant el seu mandat en plena crisi econòmica els estatuts del lobby introduint un reglament electoral.
Així doncs, ja fa quasi 15 anys que podria haver-hi hagut una cursa electoral al Cercle d'Economia, però el candidat a la presidència sempre ha sigut un nom de consens tant a la junta com a la Fundació del Cercle d'Economia presidida per Antón Costas i amb un patronat format per tots els expresidents del lobby de la burgesia catalana. Des de Salvador Alemany fins a Juan José Brugera, passant per Carles Tusquets, Antoni Brufau, Pedro Fontana o Josep Piqué, entre d'altres.
Faus: "La renovació és bona, sempre està bé que vingui gent amb sàvia nova, amb idees noves"
Sembla, però, que com diu la famosa cançó The Times They Are-A-Changin' i que ara pot ser que s'obri un Cercle electoral per primer cop a la història de l'entitat. De ser així, hi hauria 1.250 socis cridats a les urnes que haurien d'escollir el seu millor candidat. Més enllà de Guardiola, a les travesses presidencials també s'hi troben: Jordi Gual, Miguel Trias, Rosa Cañadas i una altra candidata que encara no ha aparegut als mitjans. Anem per parts.
Jordi Gual és expresident de CaixaBank i president del consell d'administració de VidaCaixa des d'abril de 2021. Actualment és vicepresident del Cercle d'Economia juntament amb Marc Puig i durant la Reunió celebrat a l'Hotel W va presidir la sessió Els reptes de l'economia espanyola amb Pablo Casado, president del Partido Popular (PP). També sona l'advocat i soci de Cuatrecasas, Miguel Trías Sagnier, que va presentar públicament la nota d'opinió juntament amb Javier Faus com a prèvia de la Reunió del Cercle.
Malauradament, no hi ha hagut mai cap presidenta dins el lobby barceloní, però tot apunta que ja hi ha dues dones a la casella electoral disposades a fer un pas endavant. És el cas de la presidenta de la Fundació Tanja, Rosa Cañadas, que va reconèixer a LV que vol presentar-se a les eleccions, hi hagi o no altres candidats. Cañadas ha format part de diferents juntes del Cercle i és la dona de Carles Tusquets, expresident del Cercle i membre del patronal de la fundació.
Fonts de VIA Empresa pròximes al Cercle també han revelat un altre nom important que sona per a la presidència: Camino Quiroga. Actual secretària de la Junta Directiva del Cercle d'Economia, Quiroga és notària des de fa 24 anys, lidera Diagonal 490 i va moure la seva empresa de Madrid a Begur a principis del segle XXI. Segons es detalla al seu perfil intern dins l'entitat, "lidera amb el seu soci Ramón García-Torrent un nou format de notaria, a més de professional, més propera, més internacional, més moderna i eficient". Professional, propera, internacional, moderna i eficient... Tota una declaració d'intencions per a la seva idea del Cercle.
Aquesta imatge presidencial que vam captar des de VIA Empresa a la XXXV Reunió del Cercle d'Economia celebrada a Sitges durant el 2019 va ser el preludi del relleu que estava llavors per venir al capdavant del lobby barceloní. Qui serà ara el futur president/a? Si no hi ha cap gir de guió d'última hora, les eleccions semblen assegurades.
Brugera, Costas, Faus i Sánchez a la XXXV Reunió del Cercle a Sitges. | VC
Especial XXXVI Reunió del Cercle d'Economia
- Mario Draghi i l'Orgull d'Europa
- Pedro Sánchez: "Els optimistes encertaran i pot ser que es quedin curts"
- Pere Aragonès: “Catalunya necessita una sacsejada”
- Ministra Calviño i Conseller Giró, dues estratègies de recuperació
- Els tres tenors Ana Botín, Pablo Isla i José María-Álvarez Pallete i el 25% de l'Ibex
- DNA emprenedor, el futur de Barcelona
- Antonio Garamendi: "Sempre es ven els empresaris com els dolents de la pel·lícula"
- Acemoğlu i el repte existencial de la tecnologia
- Artigas: “Espanya és un dels països que més invertirà en digitalització d’Europa"