Queden enrere els carrers, l'art i el mar que presideixen l'Hotel Meliá de Sitges, que cada any acollia la reunió anual del Cercle d'Economia. Queden enrere els cafès previs a les conferències, les converses entre personalitats al jardí del recinte regentat per la majestuosa piscina, i les converses als espais comuns de l'allotjament. La del 2019 va ser l'última reunió de Juan José Burgera com a president de l'entitat i aquesta havia de ser la primera del nou dirigent, Javier Faus, que volia retornar a Barcelona el seu protagonisme tornant a celebrar el fòrum d'opinió a la capital. Sense saber el que depararia la situació provocada per la covid-19, el Cercle ja havia anunciat que aquest 2020 la XXXVI trobada se celebraria al Palau de Congressos de Catalunya entre el 21 i el 23 de maig, després d'haver-ho ubicat durant 22 anys davant del mar de la costa del Garraf. Però no ha pogut ser i l'entitat té la vista posada al setembre per la (re)trobada, sempre que les condicions sanitàries ho permetin. La prioritat del Cercle? La seva ja coneguda tradició europeista, que els porta a fer una crida a la cooperació internacional.
En un primer tast del que probablement serà la trobada aquest any, el president del Cercle donava el tret de sortida a una sessió telemàtica sobre reflexions polítiques, econòmiques i sanitàries i amb una idea molt clara: "És fals enfrontar la salut a l'economia, la Unió Europea als Estats o la gestió del dia a dia al llarg termini". Després de compartir escenari virtual amb el vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, i la vicepresidenta del Govern espanyol, Nadia Calviño, Faus donava pas al vicepresident de l'entitat i president de Caixabank, Jordi Gual, que compartia taula virtual amb el professor d'Economia i Pierre Werner Chair a l'European University Institute, Ramon Marimon. Definint-se com el "teloner" de Marimon, Gual va aplaudir la reacció del Banc Central Europeu (BCE), mentre que demanava més cooperació de la Unió Europea perquè "només cooperant tindrem un paper mundial i serem capaços de sortir d'aquesta recessió".
Una idea que va repetir també divendres durant la junta d'accionistes de Caixabank, on va tornar a reclamar un "esforç fiscal a escala europea" perquè "s'implementin mecanismes de compartició de la despesa i que tots els països puguin donar resposta". Si els programes de compra de deute públic, les injeccions de liquiditat i la relaxació de requisits per facilitar l'accés al finançament del BCE han estat "molt positius" fins avui, ara és important "trobar espais de cooperació internacional" perquè, recorda, "estem absolutament interconnectats, entrellaçats amb relacions comercials i humanes" i, adverteix, "no sortirem si no anem de la mà".
Els fonaments de la UE, en xoc
En aquest sentit, Marimon assegura que la covid-19 "ha estat un xoc als fonaments de la Unió Europea" perquè, sosté, "temes bàsics com la mobilitat, el mercat únic, programes europeus com Erasmus, no només s'han aturat, sinó que serà difícil de reparar". I cal estar preparats per a possibles rebrots o futures pandèmies. Per això, "la UE ha de jugar el seu paper i que la sortida sigui una sortida comuna" perquè, reitera l'economista, "un problema de salut pública ha de tractar-se a escala europea perquè sinó no serà possible. Això ha d'entrar en l'agenda com a tema europeu", sentencia.
Gual: "Estem absolutament interconnectats, entrellaçats amb relacions comercials i humanes i no sortirem si no anem de la mà"
La burocràcia és lenta i encara cal esperar a la setmana vomemt "perquè digui què farà". "La pregunta és si el que ha de fer la UE és ajudar els països en la seva resposta perquè han estat els països els que més s'han mogut" i, encara que aquesta sigui diferent, en totes les crisis "el que està darrere són les interconnexions, les interdependències". De fet, segons Marimon, "les crisis que estem passant determinaran com serà la UE del segle XXI" i, precisament per això, "el més important és com sortim d'ella: amb una UE més reforçada o menys?", es qüestiona.
Precisament per això, el professor considera que aquest moment és "una oportunitat" per a Europa, una oportunitat que "no serà fàcil", però que serà clau per veure "amb quina autoritat farà la UE un nou pacte d'estabilitat i creixement". Veient això, el vicepresident del Cercle i president de Caixabank adverteix que "hem d'estar preparats per a una situació que es perllongui 12-18-24 mesos", així com que hi haurà sectors que "no podran operar en situacions normals fins que no tinguem un control efectiu de la pandèmia", cosa que "pot repercutir en el conjunt de l'economia".
Gual i Marimon parlen sobre les conseqüències econòmiques de la pandèmia, dels seus reptes i de les seves oportunitats
Les perspectives de cara al futur no són del tot positives perquè, com assenyala Gual, "el més probable és que tinguem una caiguda que es perllongui en el temps i una recuperació més feble pel temor i per les polítiques econòmiques que no hagin estat suficientment ràpides". Si bé és cert que "la reacció de la política econòmica ha estat bona perquè ha tractat d'evitar que caiguessin empreses i que es deterioressin relacions laborals", també ho és que "el règim monetari on estigui l'Estat afectat per la pandèmia també afecta la política fiscal" i, justament per això, la UE ha de posar-se les piles. D'aquesta manera, les mesures impulsades per països i entitats han d'anar acompanyades d'un "major esforç fiscal i coordinat" de la UE, aixi com de "mecanismes de compartició de la despesa entre països per evitar la distorsió del mercat únic".
Catalunya mira cap a la Xina
L'any passat, la XXXV Reunió del Cercle d'Economia se celebrava en plena guerra comercial entre els Estats Units i la Xina que, com definia Quim Torra, responia a "moments convulsos d'economies en transició i a un món sencer en transició". Una transició caracteritzada bàsicament pels canvis i evolucions tecnològiques i per l'interès creixent de totes les empreses, però també administracions públiques, de transformar-se digitalment per no caure en l'oblit.
Marimon: "Un problema de salut pública ha de tractar-se a escala europea perquè sinó no serà possible"
Aquesta transformació, encapçalada per Xina, s'ha fet molt necessària en temps de coronavirus i, si el 2019 ja era prioritat avançar en tecnologia, educació, recerca i innovació, ara aquest argument és totalment indiscutible. Catalunya porta anys mirant cap a la Xina per ser la llar de molts dels gegants tecnològics més potents del món i ara mira cap a la Xina per endevinar cap a on caminarà el seu futur. Però sempre tenint les coses clares i sabent que, per exemple, i com apunta Marimon, "una cosa són els estalvis xinesos i una altra cosa els préstecs sobirans a través de fons europeus".
La UE hauria de seguir els passos dels països i del BCE i prendre decisions comunes que garanteixin una sortida comuna d'aquesta crisi. I és que, com diu Marimon, "si un està en una societat més feble, tindrà més repercussió". I ara és important centrar-se en prevenir que tot això derivi en una crisi financera perquè els bancs són un dels actors clau per a una sortida el menys traumàtica possible. I, a partir d'aquí, que tornin els cafès del Cercle ara al Palau de Congressos perquè, com deia el president de la Generalitat a Sitges l'any passat, "formem part de l'Europa dels cafès, de l'humanisme i dels valors europeus".