"Gran oportunitat", "canvi de paradigma" o "pedra de toc d'una nova etapa". Amb aquesta terminologia tan optimista ha presentat aquest dijous el Cercle d'Economia el seu remei per renovar el "caducat" model de finançament de Catalunya. El títol de la nota d'opinió, La reforma del sistema de finançament: una oportunitat social, econòmica i política, ja avançava la visió positiva amb què l'entitat afronta una de les seves lluites més antigues. La presentació posterior l'ha confirmat. Tant Jaume Guardiola, president; Teresa García-Milà, vicepresidenta (i probable successora de Guardiola); com Miquel Nadal, director general, han celebrat la "voluntat política" que consideren que hi ha per encarar la reforma. Per això, el Cercle s'ha animat a impulsar la seva pròpia recepta.
El seu optimisme està fonamentat en dos fets: els acords d'investidura assolits per PSC i ERC, i la condonació del deute a les comunitats autònomes que ha aplicat el govern espanyol. Aquest segon punt ha agradat al Cercle pel seu esperit, però no per les formes. De fet, al document titllen la mesura "d'arbitrària". En qualsevol cas, la institució considera que és "coherent" posar damunt la taula una de les qüestions més delicades al territori, de què el Cercle ja va parlar el 2012 i, sobretot, el 2018, amb una nota en què van proposar implementar "bases fiscals compartides" entre la Generalitat i l'Estat.
Aquestes bases fiscals apareixen novament al document presentat aquest dijous. Bàsicament, consta de tres solucions des de l'òptica catalana:
- El reforçament de l'Agència Tributària Catalana (ATC). El Cercle demana "dotar-la de més recursos": actualment hi treballen menys d'un miler de persones, una xifra molt inferior a les 4.000 persones que ocupa l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) a Catalunya. La idea seria igualar gradualment aquest volum de treballadors, entre els quals el Cercle creu que hi hauria d'haver representants de l'Administració central per assegurar-ne la coordinació. A més, d'aquesta manera, "l'Estat no desapareixeria de Catalunya i la Generalitat faria un pas endavant en la seva capacitat d'autogovern".
- Un model federal de distribució de recursos. La nota proposa calcular del cost dels serveis que l’Estat presta a Catalunya cada any i, "a partir d’aquí, assignar un percentatge dels tributs corresponent a l’Administració central que permeti obtenir els recursos estimats, o establir una quota de recursos a transferir". Durant la presentació, Nadal ha agregat un altre suggeriment: la creació d'un comitè d'expertsindependent que s'encarregui d'aquests càlculs perquè "les discussions no fossin polítiques, sinó tècniques". Com a alternativa, és aquí on repeteix la idea de les "bases fiscals compartides", que consistirien a fer conviure un IRPF autonòmic amb l'IRPF estatal, "sense que això suposés un augment de la pressió fiscal".
- Un mecanisme de solidaritat "transparent, eficaç i just". Al Cercle no li sembla coherent que no se segueixi un "principi d'ordinalitat". El text recull un descontentament molt clar: "El que no pot passar és que s’acabin invertint els papers, i que, després d’aplicar el mecanisme de solidaritat, aquelles [comunitats] que inicialment tenien més recursos per habitant en tinguin menys que les més desafavorides". Un exemple: l’any 2022, els tres territoris amb més recursos per habitant, abans d’implementar els mecanismes de solidaritat, eren Madrid, les illes Balears i Catalunya. Un cop aplicats els diferents fons de solidaritat, passaven a situar-se en les posicions 11, 9 i 10, respectivament. "Ha de quedar clar qui paga què, qui rep què i per què; i ha de ser més eficaç, que tots els ciutadans d’Espanya tinguin accés als recursos", ha remarcat Nadal.
"L'aspirador" de Madrid i el "desequilibri vertical"
Durant la seva exposició inicial, el director general del Cercle ha lamentat l'actual "desequilibri vertical". Aquest concepte explica un desajust entre els ingressos de l'Estat i els de les comunitats autònomes. En concret, la nota recorda que entre el 2012 i el 2022, l'Estat va millorar la seva facturació un 89%; en canvi, la de les comunitats va créixer un 40%. En termes totals, la diferència és de 20.000 milions d'euros. Com es resol? Segons el Cercle, augmentant la participació de les comunitats autònomes amb "impostos especials, IVA o IRPF".
En general, "ha d'haver-hi un increment important de recursos per a totes les comunitats autònomes, especialment per a les més perjudicades", ha ressaltat Nadal. Una altra mesura és la mateixa reforma del ja esmentat mecanisme de solidaritat. Actualment, el Cercle considera "incorrecte" que s'estimi a partir del cost dels serveis i suggereix que es tingui en compte el cost de vida a cada comunitat.
En concret, culpabilitza els Fons de Suficiència i de Convergència de trencar el principi d'ordinalitat "per criteris que no estan massa clars", segons García-Milá. "Amb la població ajustada, si es fa bé, ja tindríem una ordinalitat", ha matisat. Això repercuteix especialment en el cas de Catalunya, on l’augment de recursos s’hauria de situar entre el 2,5% i el 3% del seu PIB. Tot plegat suposaria un augment del pressupost de la Generalitat "d’entre el 17% i el 20%", detalla el document, que cita estudis d'Antoni Zabalza (Ercros) i de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE).
Amb tot, hi ha un altre element que inquieta el Cercle: "l'efecte aspirador" de la Comunitat de Madrid. A causa de la seva doble condició, capital i comunitat autònoma, l'acusen de ser beneficiada per una "concentració desproporcionada de l'ocupació pública estatal" i d'aplicar una "intensificació de la competència fiscal" que contribueix al "drenatge" que ja aplica l'actual sistema. "Té un 40% més de funcionaris per cada 100 habitants que Catalunya. Si a més tenim en compte que tenen un sou mitjà d’entre un 25-40% per sobre del sector privat, es crea un estabilitzador automàtic d’una potència enorme", ha apuntat Guardiola, qui ha demanat que tot plegat es tingui en compte "d'alguna manera" a l'hora de renovar el model.
El Cercle sosté que "hauria estat preferible lligar la condonació del deute a l’aprovació d’un nou model de finançament que resolgui els problemes de suficiència financera"
El Cercle d'Economia s'ha mostrat clar i català sobre la "inajornable" reforma del sistema de finançament de Catalunya, que ha fet extensible també a la resta de territoris de l'Estat. A la llarga nota de nou pàgines, han posat asterisc fins i tot a les virtuts. Entre elles, la condonació del deute de Sánchez. "Hauria estat preferible lligar-la a l’aprovació d’un nou model de finançament que resolgui els problemes de suficiència financera", han corregit. Una visió que, d'altra banda, comparteixen moltes de les comunitats autònomes liderades pel Partit Popular. En qualsevol cas, el text conclou amb una aspiració: esdevenir una "pedra de toc per una nova etapa" de la qual se'n parlarà de segur en unes setmanes a la seva reunió anual.