El passat 28 de Juliol el Congrés dels Estats Units va aprovar la CHIPS and Science Act, un paquet de $280B (273.660 MEUR) que inclou $52B (50.820 MEUR) destinats a fabricants de xips. És una llei consensuada pels dos partits dels EEUU que busca recuperar el lideratge americà en tecnologia i especialment en la fabricació de xips avui en dia en mans de companyies com TSMC (Taiwan) i Samsung (Corea). De fet, els EEUU tenen només un 12% de la producció mundial de xips.
Però el més interessant de la llei no són els diners, perquè no només es tracta de posar diners, sinó de crear les estructures perquè aquests diners es converteixin en innovació i en indústries als EUA. No es tracta només de gastar, sinó de gastar bé!
Es tracta d'aconseguir tres coses. En primer lloc, recuperar el lideratge ara en mans de TSMC (Taiwan). Però també de disposar de les estructures per mantenir aquest lideratge a llarg termini i finalment de tenir fàbriques de xips als EUA amb una quota de mercat significativa.
Liderar els camps de l'I.A., la robòtica, el 5G suposa en bona part liderar-los tots!
Els $52B més incentius fiscals van destinats a fàbriques de xips als USA. Però prop de $200B (197.000 MEUR) van a recerca en Intel·ligència Artificial, robòtica, quantum computing, xips i altres tecnologies de les dites deep-tech.
Xina també està destinant bilions i un gran esforç a totes aquestes tecnologies. Us preguntareu per què? Què tenen de diferent i singular aquestes tecnologies? Doncs bé, totes aquestes són GPTs, General Purpose Technologies, és a dir tecnologies pràcticament universals que s'incorporen a tots els productes i serveis, també els de l'administració i si, també els militars, i permeten fer un salt en les seves funcionalitats.
I totes aquestes tecnologies demanen xips específics, orientats a l'I.A., la robòtica, el 5G... que funcionin amb la mínima despesa energètica i el màxim rendiment. És per això que liderar aquests camps, suposa en bona part liderar-los tots!
Podreu pensar que USA ja lidera la ciència bàsica i la tecnologia i que amb això ja n'hi ha prou, no és així. Per exemple, una tecnologia que es coneix fa anys – Ultrafusion – que permet connectar xips de manera que funcionin com si es tractés d'un sol xip, ha estat perfeccionada per TSMC i finalment aplicada al xip M1 Ultra d'Apple que utilitzen els seus ordinadors més potents.
Un dels punts més interessants de la llei és el canvi de focus de les agències de recerca cap a projectes d'innovació tecnològica que tinguin interès social
La ciència és global, això ha permès a TSMC conèixer la tecnologia, però la innovació, la capacitat d'usar-la a escala, és local. Avui en dia només TSMC ho pot fer i això li dona un gran avantatge competitiu. Aquesta injecció de diners i projectes vol posar a disposició dels fabricants americans les capacitats necessàries per desenvolupar aquesta i altres tecnologies i poder competir.
Però si només fossin diners i només fossin xips, no n'estaríem parlant d'això perquè no valdria massa la pena parlar-ne. Hi ha més!
En primer lloc, els diners estan autoritzats, però no compromesos, és a dir es pot anar modulant anualment. Només els $52B i $24B (23.446 MEUR) addicionals en tax-credits a la indústria dels semiconductors estan compromesos.
Un dels punts més importants és que canvia com operen les agències dedicades a la recerca. Per exemple, l'agència de recerca per excel·lència, la NSF (National Science Foundation) té el mandat de crear una direcció de tecnologia amb la missió d'identificar i finançar projectes d'innovació tecnològica que tinguin interès comercial o social. Aquest mandat suposa un canvi de sentit respecte a la seva orientació tradicional que és la recerca. Aquesta nova direcció tecnològica es centrarà en temes d'Intel·ligència Artificial, quantum computing, xips, clima i també eines per millorar la capacitació tecnològica de la força laboral americana.
La Chips and Science Act representa el reconeixement que la recerca i la innovació tecnològica van lligades i requereixen estructures que assegurin la translació de l'una a l'altra
Un altra requisit que ha estat molt controvertit i criticat és l'obligació d'incrementar la dotació destinada als estats menys afortunats fins al 20% i de crear una xarxa de centres tecnològics regionals dissenyada per accelerar el seu creixement econòmic.
La llei conté també provisions per intentar evitar que la Xina accedeixi a la ciència i tecnologia americana, almenys d'una forma directa com la col·laboració amb científics i agències en temes delicats.
Certament, aquesta llei no ha estat exempta de crítiques, particularment per part de les Universitats i centres de recerca consolidats per la seva manca de concreció en les dotacions immediates a la recerca, però sens dubte representa un canvi de sentit important i el reconeixement que la recerca i la innovació tecnològica van lligades i requereixen estructures que assegurin la translació de l'una a l'altra.
Molt a copiar!