La globalització és una realitat permanent en les societats avui dia. De fet, sembla que en els últims anys hem afrontat problemes de manera conjunta, sobretot en termes de salut i solucions a la crisi del coronavirus. És per això, que l'opinió dels experts recomana seguir lluitant junta per a aconseguir assolir tots els reptes i oportunitats que oferirà aquest 2022. Seguint aquesta mateixa línia, el CIDOB (Barcelona Center for International Affairs) amb la col·laboració d'Esade creen una agenda internacional, una guia amb diferents objectius globals a cobrir per aquesta entrada d'any: "Fa uns anys que tenim molts episodis de crisis que comporten elements de canvi estructurals. Així doncs, la simultaneïtat entre països en la resolució de conflictes és essencial", explica Pol Morillas, director de CIDOB.
L'agenda de creació catalana recull entre moltes observacions generals, 10 punts clau a seguir davant de la incertesa mundial. Eduard Soler, investigador sènior i coordinador de la Nota, Carme Colomina, investigadora principal de CIDOB i Marie Vandendriessche, investigadora sènior d'EsadeGeo, són els encarregats de presentar aquest calendari que es basa en la investigació per definir els propers passos a seguir en les pròximes dècades: "Davant la inacció política hem de començar a treballar en allò que ens farà més forts en un futur", afegeix Morillas.
Recuperació econòmica
Segons la percepció dels experts, el debat econòmic internacional hauria d'intentar aclarir cinc incògnites: la solidesa i sostenibilitat de la recuperació a les economies desenvolupades; el grau de vulnerabilitat de les economies de renda mitjana; l'amplitud de disparitat de comportaments de les anomenades economies emergents; l'alça de preus, els colls d'ampolla i els embussos de subministraments com a preocupació global; i, finalment, el grau de preocupació sobre la factibilitat i l'impacte de l'esclat de la bombolla xinesa. En aquest sentit, el document expressa "la necessitat de conquerir cada una de les incògnites de manera igual i global".
Tensió geopolítica
No és cap secret que la relació dels Estats Units i la Xina es consolida com la rivalitat estructurant del sistema internacional. És per això que el document recull la necessitat de "restablir el vincle transatlàntic, especialment durant la cimera de l'OTAN a Madrid (29-30 de juny del 2022). "Aquesta cita serà un termòmetre per testar el nivell de convergència i confiança entre els Estats Units i els seus aliats europeus, i per comprovar com es posiciona l'aliança en relació amb la Xina", explica el document del CIDOB i Esade.
"L'alça de preus no té una única causa"
Preus i conseqüències
"L'alça de preus no té una única causa", constata l'agenda 2022. Segons els experts, els efectes de nivells de consum i de liquiditat més grans són provocats pels plans d'estímul i els excedents d'estalvi que s'han donat per descomptats. És per això que se li han afegit una suma de disrupcions a les cadenes de subministraments, manca de matèries primeres com la mateixa fusta o de derivats com el paper, el col·lapse de ports i colls d'ampolla en la producció i la distribució. Per una banda, les mesures restrictives imposades per grans economies com la Xina pel control de la pandèmia, se li ha sumat l'escassetat de mà. Per l'altra, la decisió dels països productors de negar-se a injectar més petroli al mercat ha contribuït a augmentar la pressió alcista.
Salut
Si ens remuntem a la pandèmia, l'expansió del coronavirus va posar la salut com a primer ordre del dia en tot el món. Ara, tot i la davallada i la ja gairebé superada crisi de la pandèmia, l'impuls a la cooperació internacional en aquest hàbit "s'ha vist molt incrementat", segons els experts. I és que tal com han constatat, "l'èxit o el fracàs en matèria d'immunització, o en l'aparició o no de tractaments efectius contra la covid-19, són factors decisius amb un fort impacte sobre l'agenda política, econòmica i social".
La por
Tot i això, la por de la pandèmia no ha desaparegut, però ha de compartir protagonisme amb altres temors, com per exemple, l'escassetat i la disrupció de les cadenes de subministraments, el canvi climàtic, el descontentament social o l'obsolescència de determinats tipus de feina. "Es tracta, en suma, del temor de no poder adaptar-se personalment i col·lectivament a una sèrie de transformacions irreversibles", recorden els experts.
Lideratges polítics
"Quin tipus d'idees, persones i models tenen més suport i legitimitat?". Segons l'informe, el 2022 serà l'any en què la societat aprendrà i decidirà quina classe de líders necessita el món. De fet, les preguntes adquiriran dues trajectòries segons la valoració de la gestió de la pandèmia i els models amb més credibilitat: "Les urnes acabaran de decidir quins són els líders del món del demà", afirmen alguns experts.
La innovació forma part de l'evolució del planeta
Innovacions
La innovació forma part de l'evolució del planeta. Seguint aquest context, les mesures imposades per fer front a l'emergència sanitària han accelerat processos de transformació econòmica i social, i per tant, hi ha hagut un canvi d'hàbits en mobilitat, consum, processament de la informació i un procés d'aprenentatge intensiu d'eines digitals.
Mobilitat
"L'any 2022 hauria de ser el gran any de la recuperació de la mobilitat internacional, encara que a diferents velocitats", assumeixen els experts en l'agenda 2022. En aquest sentit, afirmen que hi ha altres fenòmens que contribuiran a situar la mobilitat internacional com a factor rellevant. Per exemple, les mesures per contenir la pandèmia incrementen el nombre de persones disposades a emigrar; o la crisi sanitària i els desajustos en l'economia han propiciat una demanda més gran en les principals economies desenvolupades de treballadors en determinats sectors. En conjunt, la mobilitat global, tot i la pandèmia, és una necessitat immediata per fer funcionar el món laboral.
Crisis humanitàries
El món està ple de desigualtats i segons Nacions Unides, entre 2020 i 2021 s'ha passat de 167 a 235 milions de persones amb necessitat d'ajudes humanitàries. "La covid-19 està actuant com a factor agreujant de les crisis humanitàries preexistents", assegura l'informe del CIDOB i Esade.
Emergència climàtica
El concepte de justícia estarà molt present a la conversa global sobre el desafiament climàtic, segons explica el document. Tot i això, els termes del debat tindran matisos diferents. Pel que fa a les economies més desenvolupades, s'insistirà en la necessitat de promoure una transició justa, que compensi els costos dels sectors, territoris o individus que surten perdent amb la transició verda. En canvi, els països menys desenvolupats necessitaran economies més responsables que financin els mecanismes per adaptar-se als efectes inevitables del canvi climàtic. Tal com conclouen els experts: "És la prioritat de l'ordre del dia i es convertirà en un dels focus de debat de la COP27".