Actuar en conjunt davant l'emergència climàtica. La primera Cimera Catalana d'Acció Climàtica ha escenificat el compromís polític i empresarial d'actuar davant la crisis ambiental des de tots els àmbits i a tots els nivells. Organitzada pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, la trobada ha reunit agents econòmics, polítics i socials i ha proposat iniciatives a les quals organitzacions, administracions públiques, companyies i entitats de tot tipus es poden adherir lliurement. Ho podran fer a través d'una plataforma, que oferirà eines per afavorir els canvis per aconseguir l'objectiu de neutralitat de carboni l'any 2050.
Empreses com Seat, Bon Preu, Aigües de Barcelona, Bodegues Torres, i entitats com el Port de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i Fira de Barcelona, són només algunes de les organitzacions que ja han fet seus alguns dels compromisos i han participat a l'esdeveniment. Ser conscients de l'impacte mediambiental de la seva activitat, fomentar el compromís climàtic, impulsar la transició energètic en el sector, reduir l'impacte mediambiental de la mobilitat en el sí de l'organització i adoptar els principis d'economia circular són, juntament amb la neutralitat de carboni l'any 2050, els sis compromisos als quals es poden adherir.
"És una llista dinàmica, que anirà canviant; ens fa falta acció ràpida", ha dit el conseller de Territori, Damià Calvet, durant el seu discurs. Els compromisos surten de reunions amb diversos sectors i agents socioeconòmics que s'han portat a terme en els últims mesos. "Alguns es preguntaran què costarà fer tot això, però jo crec que la pregunta és al revés: Què costarà no fer tot això? Molt més, no només en efectes irreversibles en el planeta, sinó també a nivell econòmic", ha conclòs Calvet.
El president del Govern, Quim Torra, ha afegit que "aquest projecte interpel·la les institucions públiques, les organitzacions privades i la ciutadania en general". Ho ha definit com un "repte de país" i ha reclamat que "hi ha de jugar tothom".
Què hi poden fer les empreses?
El director de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga, ha aprofitat per anunciar que l'entitat només consumirà energia d'origen verd a partir d'aquest any. No només és un projecte que s'han proposat des de l'entitat, sinó que "els mateixos visitants i expositors ens ho exigeixen; això ens aporta molta competitivitat". Per la seva banda, la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, ha insistit en què la infraestructura és responsable del 7,6% de les emissions de CO2 de Barcelona, arrel de la polèmica que hi ha hagut amb l'ajuntament sobre l'impacte mediambiental del port. En aquest sentit, ha recordat que el compromís és de reduir un 50% les emissions de cara al 2030.
Durant la cimera hi ha hagut una taula de diàleg sobre innovació, en què han participat Margarita Arboix, rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona; Edgar Costa, director de sostenibilitat de Seat; i Maria Salamero, directora d'estratègia de sostenibilitat i comunicació d'Aigües de Barcelona, entre d'altres. Tots ells han explicat la seva experiència en mesures per augmentar la sostenibilitat de les seves organitzacions. També ho han fet els ponents de la tercera taula rodona, com és el cas de Mireia Torres (Bodegues Torres) o Josep Castany (Bon Preu).
Absència de grups ecologistes
La primera taula de diàleg ha reunit representants de diverses administracions, que han debatut sobre la importància de col·laborar entre nivells administratius per tal d'assolir els objectius i lluitar contra l'emergència climàtica. Hi han participat Janet Sanz, tinenta d'alcaldia d'Ecologia de l'Ajuntament de Barcelona; Eloi Badia, vicepresident d'Ecologia de l'Àrea Metropolitana de Barcelona; Xesco Gomar, president delegat de l’àrea d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona; Anna Bernades, de la Diputació de Girona; Eva Mata, diputada de Medi Ambient de la DIputació de Tarragona; Jordi Latorre, de la Diputació de Lleida; Lluís Soler, president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM); i Montserrat Candini, vicepresidenta de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).
Sanz i Badia, que també és el regidor d'Emergència Climàtica i Transició Energètica de Barcelona, han posicionat la mobilitat com un element clau en l'aportació que pot fer la capital catalana a la lluita contra el canvi climàtic. Les superilles i la limitació del trànsit a les zones en què hi ha centres educatius són dues de les mesures que Sanz ha destacat en aquesta línia. Per la seva banda, Badia ha assegurat que "portem segles en la direcció equivocada" i que és necessari "repensar l'urbanisme i les infraestructures".
Desenes de col·lectius d'ecologistes han protestat a les portes del TNC abans de la celebració de l'acte. Critiquen que el Govern no els hagi convidat a la cimera i reclamen "justícia climàtica". De fet, han signat un manifest que inclou 11 polítiques que consideren "urgents" per fer front a l'emergència climàtica a Catalunya. Volen millores en matèria de ports i aeroports, mobilitat, aigua, residus, educació i inversions fòssils, entre d'altres.
Col·lectius ecologistes protesten davant el TNC a la primera Cimera Catalana d'Acció Climàtica | Europa Press
L'objectiu d'aquestes demandes, asseguren, és reduir cada any un 7,6% les emission de gasos d'efecte hivernacle, fins arribar a la fita del 55% de cara al 2030, establert per l'Organització de les Nacions Unides (ONU). Aturar els plans d'ampliació de grans infraestructures, com les portuàries, les ferroviàries i les aeroportuàries, és una de les 11 mesures que proposen. El conseller Calvet s'ha referit a aquests col·lectius que "es pregunten per què no els hem demanat què en pensen" i ha assegurat que en les properes setmanes es reuniran amb ells.