El Barcelona Supercomputing Center (BSC) competirà amb el centre finlandès CSC i l’italià Cineca per acollir un dels supercomputadors més potents d’Europa el 2021. Així ho recull l’organisme que gestiona la convocatòria, l’EuroHPC-JU. Un total de 16 països donen suport a una de les tres candidatures, el valor total dels quals supera els 650 milions d’euros.
La candidatura de Barcelona compta amb l’aval de cincestats, el Govern espanyol i la Generalitat, Portugal, Croàcia, Turquia i Irlanda. Tots ells s’han compromès a formar part del consorci que gestionaria la infraestructura si al final prospera la proposta barcelonina, excepte Irlanda, que no descarta entrar-hi més endavant.
Per la seva banda, Finlàndia compta amb el suport del seu país, Bèlgica, Estònia, la República Txeca, Dinamarca, Noruega, Polònia, Suècia i Suïssa, mentre que Itàlia té l’aval del seu govern i el d’Eslovènia.
El pròxim 7 de juny, l’EuroHPC té previst anunciar quins són els centres escollits per allotjar els superordinadors preexascala, és a dir, amb una velocitat pic de com a mínim 200 petaflops per segon. Un petaflop són mil bilions d'operacions de càlculs per segon. La convocatòria va dirigida a cofinançar fins al 50% d'almenys dos supercomputadors, de manera que o s'escolliran dues de les tres propostes o també hi hauria la possibilitat que les tres institucions acabessin hostatjant un superordinador cadascuna.
El supercomputador MareNostrum 4, que ara és la joia de la corona del BSC, té un rendiment pic de 13,7 petaflops i, per tant, les màquines que projecta Europa per al 2021 significaran un salt qualitatiu molt important. Els superordinadors donen servei a totes les àrees de la ciència i el coneixement, que demanen processar grans quantitats de dades.
Una cursa mundial per als superordinadors més potents
La iniciativa EuroHPC és el resultat de l'acord entre 28 països i de la Comissió Europea per cofinançar un full de ruta per a la computació d'alt rendiment (HPC) i fer un pas endavant per competir amb els Estats Units, la Xina i el Japó. Es considera que aquests tres països i Europa són els grans actors internacionals en supercomputació.
El pla europeu preveu començar construint els, almenys, dos supercomputadors preexascala que estaran operatius a finals del 2020. Més endavant, el 2023, haurien d'entrar en funcionament almenys dos supercomputadors exascala, és a dir, que arribin a un trilió d'operacions per segon (exaflop).