El 28 d’octubre del 1923 es va dur a terme la solemne inauguració de l’Autòdrom de Terramar, un circuit oval entre Sitges i Sant Pere de Ribes que en aquell moment passava per ser uns dels quatre circuits tancats existents al món, juntament amb Brooklands (Anglaterra, 1907), Monza (Itàlia, 1921) i Indianàpolis (Estats Units, 1909). En aquella jornada tan il·lusionant s’hi van congregar 35.000 espectadors, vinguts amb tren - a les quatre del matí van començar a sortir combois de Passeig de Gràcia - i també amb cotxe particular. Remullats per una pluja intensa, amb multitud de problemes organitzatius i sota la mirada de l’infant Alfons - que presidia l’acte per delegació del seu oncle, el monarca Alfons XIII - el primigeni circuit català va fer les seves passes inicials.
La històrica cursa inaugural va finalitzar amb la victòria del parisenc AlbertDivo, als comandaments d’un Sunbeam de dos litres, en un final apassionant perquè quan la victòria semblava que seria pel comte LouisZborowski, al noble anglès se li va rebentar un pneumàtic i va perdre trenta-cinc segons preciosos que el van allunyar del triomf. Així doncs, Divo va passar a la història com a primer vencedor d’una cursa a un circuit tancat a Catalunya. Per cert, Zborowski, que era descendent de la família nord-americana Astor, va morir un any més tard en un accident al circuit de Monza quan pilotava un Miller 122. Curiosament, el seu pare també havia trobat la mort en una cursa automobilística, en aquest cas el 1903, a França.
Que Catalunya fos pionera en disposar d’un circuit no era pas casualitat, sinó que responia a una afició molt nombrosa per les activitats del motor ja des de bon començament. La tasca ingent de la Penya Rhin va permetre que des 1916 el calendari català s’anés emplenant de curses tant de cotxes com de motos i l’afició no parés de créixer. Però els catalans del primer terç del segle XX no només competien, sinó que també fabricaven cotxes de primer nivell, com els Hispano-Suiza, Elizalde, Abadal o David, en una època daurada que va durar, més o menys, fins a la Guerra Civil. Temps més tard, entre la post-guerra i els anys vuitanta, Catalunya va ser epicentre mundial de la fabricació de motos, amb el cèlebre repòquer de marques locals Derbi, Montesa, Bultaco, Ossa i Sanglas que van traspassar fronteres.
Els mitjans espanyols gairebé mai no han fet servir la denominació oficial de Circuit de Catalunya, perquè sempre s’hi han referit com a “Circuit de Montmeló”
El circuit amb què obríem l’article no va tenir una vida gaire reeixida per culpa dels problemes financers dels seus propietaris, però ben aviat va trobar relleus, perquè Montjuïc va ser escenari de gran nombre de curses des dels anys trenta fins els seixanta, i després va reviure els anys setanta (de fet, des de 1969) essent la seu del Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 en diverses ocasions; entremig, el circuit de Pedralbes, a la Diagonal de Barcelona, va estar actiu les dècades dels quaranta i cinquanta. Per tant, semblava quelcom esperable i qüestió de temps que Catalunya tornés a tenir un circuit de primer nivell després del tancament del de la muntanya de Montjuïc. I així va ser, perquè el 1991 va entrar en servei el batejat com a Circuit de Catalunya, ubicat a una parcel·la entre els municipis de Montmeló, Granollers i Parets del Vallès. Per cert, és un fet molt evident que els mitjans espanyols gairebé mai no han fet servir la denominació oficial de Circuit de Catalunya perquè sempre s’hi han referit com a Circuit de Montmeló. Costa no veure-hi traces de catalanofòbia en aquesta pràctica.
El 29 de setembre de 1991 va ser la data històrica en què el país va recuperar el Gran Premi de Fórmula 1, setze anys després de la darrera edició, la celebrada el 27 d’abril del 1975 a Montjuïc, on un accident mortal provocat per una sortida de pista del pilot alemany RolfStommelen acabaria precipitant la inhabilitació del circuit. En aquella ocasió, Stommelen va salvar la vida, però no tindria tanta sort un altre mes d’abril, el de 1983, en què va perdre la vida durant una cursa al circuit de Riverside (Califòrnia).
Avui, quan el Circuit ha superat ja el quart de segle d’existència, es pot dir que s’ha consolidat com a infraestructura clau del país, tot i que amb l’amenaça permanent de perdre el seu producte estrella, la Fórmula 1. Segons enquestes realitzades fronteres enllà, un dels aspectes pels quals Catalunya és coneguda a l’estranger és precisament la Fórmula 1 (de fet, és el segon dels punts que els enquestats destaquen). Però la instal·lació és molt més que això, perquè té una xifra d’ocupació que depassa àmpliament els tres-cents dies a l’any, una dada que pot sorprendre. Cal dir que aquesta informació i totes les que donem en el present article pel que fa a xifres són anteriors a l’arribada de la pandèmia, per raons òbvies. Fa anys va aconseguir situar-se com l’únic circuit del món que organitzava tres campionats del món, els dos coneguts de Fórmula1 i MotoGP, i també el Rallycross. A més d’aquests esdeveniments, també hi ha campionats d’Espanya, campionats de Catalunya, assajos, presentacions, tandes per a aficionats, i fins i tot, les 24 hores en bicicleta. Al cap de l’any, s’hi apleguen uns 600.000 espectadors a les seves graderies.
Un dels aspectes que sistemàticament ha posat el Circuit a la diana dels seus detractors és el dèficit recurrent que genera (el 2019 va perdre 3,8 milions d’euros), que s’acostuma a cobrir amb aportacions de la Generalitat. Segons els defensors de la instal·lació, aquestes pèrdues queden compensades amb escreix amb els 340 milions d’euros que genera d’impacte positiu al territori. L’etiqueta que s’intenta vendre arreu del món és la de “Catalunya és el paradís del motor”, una afirmació que, pel que hem explicat al començament d’aquest article, no sembla gens allunyada de la realitat. Segons les estadístiques, el 7% del PIB del país i un terç del PIB industrial correspon l’automoció (cal recordar la presència preponderant de Seat dins del nostre territori).
L’etiqueta que es ven arreu del món és la de “Catalunya és el paradís del motor”, una afirmació que no sembla gens allunyada de la realitat
Fins ara hem reiterat el pes que té la Fórmula 1 en els resultats del circuit, però també cal fer esment al mundial de motociclisme, conegut com a MotoGP, que tot i ser d’una magnitud molt menor al gran circ de l’automobilisme (la F1 genera entre 7 i 10 vegades el que genera MotoGP), és també una activitat medul·lar de la instal·lació. Pel que fa al valor dels drets, la Fórmula 1 supera entre quatre i cinc vegades a les motos.
En l’actualitat, el màxim accionista del Circuit és la Generalitat, que després de diverses ampliacions de capital, atresora un 78% de la societat. Com a socis menors hi ha el RACC (un 14%) i l’Ajuntament de Montmeló (7%). La facturació abans de la pandèmia (2019) s’havia enfilat fins els 24,5 milions d’euros, amb unes pèrdues - ja comentades- de 3,8 milions. En els darrers anys s’ha produït una veritable desfilada de presidents de l’entitat, perquè en poc temps han ocupat el càrrec Vicenç Aguilera Caelles (fins el 2020), Maria Teixidor Jufresa (2020), Ramon Tremosa Balcells (2020-21) i Roger Torrent Ramió (des del 2021). El primer executiu és el geòleg Josep Lluís Santamaria Romero.
Abans dèiem que el Circuit té una bona legió d’enemics que, per diverses raons, voldrien veure’l tancat, però el gener de 2020 tot es va complicar encara una mica més perquè la Generalitat (a través de l’organisme d’Intervenció) va detectar irregularitats a la gestió de l’entitat, que afectaven a retribucions indegudes, contractació d’ETTs i a cert descontrol en el repartiment de localitats. Per acabar-ho d’adobar, aquest 2021 ha estat la Sindicatura de Comptes la que mostrat el seu desgrat amb la manera com s’ha gestionat el circuit. Abans, el 2019, ja havien saltat algunes alarmes per una auditoria que assenyalava possibles irregularitats durant l’exercici de dos anys abans. A l’Ajuntament de Barcelona, que des que està governat pels Comuns sempre ha vist amb mals ulls la instal·lació, li va faltar temps per bloquejar l’aportació que aquell any tenien reservada per al Circuit. Mentrestant, a Madrid es freguen les mans amb la possibilitat que algun dia la sang arribi al riu i, entre uns i altres, Barcelona acabi perdent el seu Gran Premi de Fórmula 1 i la capital de l’Estat pugui accedir al seu somni fins ara prohibit de gaudir del circ de l’automobilisme.
Per cert, que a la web corporativa del Circuit resulti impossible accedir a la informació sobre retribucions del personal directiu -tot i que hi ha un apartat aparentment destinat a facilitar aquestes dades- no ajuda gaire a esvair els dubtes que, com hem vist, han sobrevolat darrerament la gestió de la instal·lació.