Circuits de Catalunya és l'empresa pública que gestiona el Circuit de Barcelona-Catalunya. És una societat deficitària, però responsable d'una infraestructura que té un impacte econòmic d'uns 340 milions d'euros anuals. El que ha volgut posar de relleu la Cambra de Comerç del Vallès Oriental amb un nou estudi és el potencial dels terrenys de l'entorn del circuit. D'urbanitzar-se amb empreses tal com està estipulat en un pla aprovat fa gairebé cinc anys, s'hi podrien instal·lar 144 companyies amb una facturació total de 548 milions d'euros i 2.600 llocs de feina.
L'informe presentat aquest dimarts analitza els beneficis que tindria el desenvolupament empresarial dels polígons que hi ha al voltant del recinte. El pla director urbanístic (PDU) ja està fet. La Generalitat va trigar gairebé 10 anys en aprovar-lo, una llum verda que va arribar a principis del 2016 però que encara segueix sense execució. Amb l'objectiu d'impulsar el desenvolupament i implantació del projecte, la Cambra del Vallès Oriental ha elaborat l'informe i ha convidat a la seva presentació a l'alcalde de Montmeló, Pere Rodríguez, i els consellers de Territori i Sostenibilitat i Empresa i Coneixement, Damià Calvet i Ramon Tremosa.
La directora d’anàlisi econòmica de la Cambra de Barcelona, Carme Poveda, ha estat l'encarregada de presentar les conclusions de l'estudi, que recorda que hi ha 74,71 hectàrees urbanitzables als voltants del circuit. Aquestes zones es distribueixen en tres municipis: Granollers, Montmeló i Parets del Vallès. Els tres notarien els beneficis d'establir empreses en els polígons pel retorn que els suposaria en la recaptació d'impostos. De les 144 companyies que s'hi podrien instal·lar, l'informe en preveu una vintena d'industrials, 33 de comercials i d'oficines, 33 més de tecnològiques i educatives, i 57 dels sectors recreatiu i d'hostaleria.
Aquestes són les quatre activitats econòmiques que es calcula que poden tenir sortida en aquestes zones properes al Circuit de Barcelona-Catalunya. La major part de la facturació total d'aquestes hipotètiques empreses -de 548,7 milions d'euros- vindria de les indústries (un 38%), seguides dels comerços i oficines (36%), les empreses d'activitat recreativa o hostalera (17%) i les tecnològiques o educatives (9%). "Aquest només seria l'impacte econòmic generat directament, però les empreses també tenen un impacte indirecte perquè tenen proveïdors i requereixen serveis", ha avisat Poveda.
Les autoritats que han participat a la presentació de l'estudi sobre el Circuit de Catalunya i els polígons industrials de l'entorn | Cedida
Incloent en l'equació aquesta variable, l'impacte econòmic d'urbanitzar els polígons dels voltants del circuit de Montmeló seria de 970 milions d'euros, quasi 6.000 llocs de feina i una renda salarial total de 185 milions d'euros, que segons l'estudi de la Cambra es traduirien en més consum. La comarca en sortiria beneficiada. Es calcula que el Vallès Oriental augmentaria el Valor Afegit Brut (VAB) un 3,5%, mentre que l'ocupació en aquest territori pujaria un 3,3%. Però quin es el cost d'implementar aquest pla director urbanístic? Poveda ha indicat que les obres costarien uns 61 milions d'euros.
Qui ho paga?
En aquest sentit, tots els participants en la presentació de l'informe han coincidit que l'administració pública ha de fer un esforç. De fet, el mateix conseller Tremosa ha explicat que "una petita injecció de capital públic pot generar un efecte multiplicador de les empreses i el retorn en termes d’impostos recaptats compensen l’aportació inicial amb escreix" i ha afegit que "aquest PDU n'és un dels exemples més clars". Però el conseller de Territori i Sostenibilitat ha destacat que mai no és un bon moment per concretar la inversió. "La despesa directa és difícil d’encaixar", ha dit Calvet.
L'alcalde de Montmeló s'ha mostrat més que obert al projecte: "Després de l’exposició de l'estudi, no queden dubtes que ens interessa que passi tot això". Rodríguez ha afegit que "les inversions estan més que justificades pel retorn que tindran en les arques públiques" i ha instat a no esperar més per posar en marxa el pla urbanístic. També ha insistit en la urgència d'aplicar-lo la mateixa Poveda, que ha recalcat que "si la Generalitat ho considera un projecte prioritari ho hauria de tenir fet en els propers dos o tres anys, perquè les empreses s'hi puguin instal·lar tot sortint de la crisi actual".
Desenvolupar el pla urbanístic dels polígons de l'entorn del Circuit de Barcelona-Catalunya tindria un cost de 61 milions d'euros, públics i privats
En aquest sentit, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona -que ha organitzat l'acte i ha encarregat l'informe-, Joan Canadell, ha proposat una xifra de diners públics per invertir-hi: 15 milions d'euros. Poveda creu que l'administració "ha de prendre el relleu de la inversió privada, ara molt tocada per la covid-19".
La creació d'un hub de mobilitat sostenible
Durant la seva intervenció a l'inici de l'acte, Canadell ha explicat la voluntat que aquest projecte vagi més enllà de l'atracció d'empreses i que suposi un projecte més holístic: "Tot el territori que envolta el circuit ha de convertir-se en un hub de la indústria de la mobilitat sostenible". Així, considera que el model de fabricació de vehicles actual s'ha de transformar en un que es basi en la innovació aplicada a la mobilitat. Les xifres més recents disponibles sobre l'impacte econòmic del Circuit de Barcelona-Catalunya són del 2015: 340 milions d'euros l'any.
L'impacte econòmic del circuit és d'uns 400 milions d'euros, per sota del MWC però per sobre de la segona fira més important de Catalunya, Alimentaria
D'aquests, un 41% el genera la cursa de Fórmula 1, un 28% ve donat pel gran premi de Moto GP, i la resta, d'altres activitats esportives que tenen lloc a la infraestructura. Però Calvet ha volgut destacar que el circuit no només és la F1 i la Moto GP, sinó que "hi ha activitat diària". Té especial rellevància en les xifres les despeses dels equips de professionals i del públic que atreuen les competicions en restaurants, comerços, hotels, oci, etc. Canadell ho ha volgut comparar amb el major congrés que se celebra a Catalunya, el Mobile World Congress (MWC), que deixa un impacte econòmic d'uns 470 milions d'euros.
La segona fira més important, Alimentaria, té un impacte d'uns 200 milions, molt per sota dels 340 milions del circuit. Però aquestes són dades del 2015, que Canadell creu que calculades ara poden arribar als 400 milions, fet que suposaria un augment del 20% en els últims cinc anys. Aquest càlcul es basa en l'increment dels assistents. A tot aquest dinamisme que genera, l'entorn del circuit encara hi pot treure més profit, segons l'estudi. Caldrà esperar a desenvolupar el pla director urbanístic i a veure'n els resultats.