València va presentar el passat 31 de gener els documentsrequerits per la Unió Europea per ser escollida com una de les 100 ciutats que aconsegueixi la neutralitatclimàtica en 2030. Una elecció que es dictaminarà entre els mesos de març i abril, tenint en compte les 377 candidatures rebudes.
Així mateix, per segon any la capital del Túria ha estat considerada la Ciutat més saludable del món en el rànquing de Money, basant-se en preceptes com l'esperança de vida, la contaminació de l'aire, les taxes d'obesitat o nous paràmetres com l'accessibilitat de la cobertura sanitària o el nombre de professionals dedicats a la salut mental.
Pot plantejar-se, sens dubte, que algunes de les accions de la coalició que forma l'Ajuntament són discutibles. O si no elles, almenys sí la seva manera de comunicar-les o fins i tot imposar-les sense haver consultat prèviament als col·lectius implicats.
La psicohistòria d'Hari Seldon ens situa en una perillosa premissa: serem capaços de salvar el nostre ecosistema si ho fiem tot a aquells que, en teoria, lideren les institucions?
Però no és menys cert que la majoria dels visitants forans recorren l'urbs amb bici, que 2022 no només portarà els Goya sinó també les capitalitats de Turisme Intel·ligent i del Disseny Mundial. I que comencen a plantejar-se contractes els plecs de les quals inclouen la sostenibilitat com un factor fonamental per a la seva concessió.
I, no obstant això, no es percep des de la part civil que la ciutadania pensi que pot ser part activa d'aquest procés, més enllà d'una certa responsabilitat individual en reciclatge de residus, pensament de compra de vehicles elèctrics o consum de productes de proximitat.
Què pot fer una persona sola per canviar el món?, es pregunta molta gent quan assistim a Cimeres del Clima o accions derivades des de les grans companyies tecnològiques. Però la veritat és que, almenys des de València, es pretén que aquesta consciència estigui present, com demostra el fet que les denominades Quatre hèlixs de la innovació impliquen al sector públic, al privat, a l'universitari i al civil.
El primer pas va consistir a posar en valor pressupostos participatius, encara que l'escassa arribada al ciutadà, el fet que la tecnologia associada encara sigui desmanegada i la sensació general que no es tracten en ells grans temes han obligat el consistori a replantejar-los.
Així mateix, el biaix per ideologia frena també moltes de les possibles iniciatives, que en associar-se a un partit (o partits) determinat impedeix que algunes persones ho recolzin tot i considerar-ho interessant.
Si un rellegeix Fundació, l'obra mestra de ciència ficció escrita per IsaacAsimov, li sembla que la vida extraplanetària no difereix massa del que vivim avui a la Terra. La psicohistòria d'Hari Seldon, que assenyala que els grans paràmetres estadístics fan avançar a la humanitat malgrat les actuacions individuals, ens situa en una perillosa premissa: serem capaços de salvar el nostre ecosistema si ho fiem tot a aquells que, en teoria, lideren les institucions?
De moment, l'escalfament global constant ens dona una resposta clara. NO. I és ara el moment que algú pensi en com canviar aquesta circumstància. Perquè, en cas contrari, aquest cop sí que serà massa tard.