Molo,
Mentre escric aquesta carta estic veient els rajos de Sol jugant a fer ombres a la Table Mountain i els seus núvols passar de pressa per sobre. Aquest lloc, ben bé, podria ser el paradís. Però no ho és. I no ho és no per falta de matèria primera, però les desigualtats arrelades en aquest territori i la dificultat d’arrencar-les fa que la vida a un dels llocs més bonics d’aquesta Terra pugui ser extremadament complicada. Ciutat del Cap no és la ciutat més pobra del món, però sí la més desigual. Les mansions de Sea Point contrasten amb les barraques de Khayelitsha. En menys de deu quilòmetres de diferència, hi ha persones jugant a golf mentre altres fan cues de llargues hores per aconseguir aigua.
En menys de deu quilòmetres de diferència, hi ha persones jugant a golf mentre altres fan cues de llargues hores per aconseguir aigua
Allà on les injustícies són més evidents, els problemes són més perceptibles. Per això a les persones que vivim al Nord Global ens xoca tant veure de manera tan explícita les desigualtats d’un territori. L’evidència desenganyada de la pobresa i els contrastos ressalten sobre el miratge invisibilitzat de casa nostra, on també hi ha problemes, però no són tan evidents, i es pateixen en silenci pels seus perjudicats. Però allò que no es veu continua existint.
He estat dos mesos recorrent la ciutat amunt i avall, parlant amb desenes de persones perquè m’expliquessin en profunditat i en primera persona com vivien l’escassetat d’aigua i com els afectava a les seves vides diàries. Durant aquestes setmanes he parlat amb tota mena de persones: activistes, funcionaris, experts hídrics, investigadors, treballadores de barris marginals i adolescents. També he parlat amb mares, amb àvies, amb persones preocupades i amb persones amb un cinisme que m’esverava cada vegada que tornava al cotxe. He observat tots els racons que he pogut, i he viscut l’aigua en totes les maneres que jo no em podia ni imaginar: a la dutxa, a la universitat, al mar fent surf, a la muntanya en forma de rierol o en una latrina. He parlat amb persones que s’estimen l’aigua, amb persones que els és indiferent i amb persones que li atribueixen facultats divines. Però tothom, al final, em reconeixia el mateix: water is life (l’aigua és vida).
M’agrada explicar la meva experiència als meus amics i familiars no perquè sigui una història d’un altre món, sinó per demostrar-los el que jo he entès: que això mateix ens podria passar perfectament a nosaltres
M’agrada explicar la meva experiència als meus amics i familiars no perquè sigui una història d’un altre món, sinó per demostrar-los el que jo he entès: que això mateix ens podria passar perfectament a nosaltres. Malgrat que les nostres infraestructures hídriques siguin molt més sofisticades i passin molts més controls, i les nostres societats no tinguin nivells tan elevats de desigualtat, la preocupació per l’aigua és un problema que és i serà un dels reptes centrals del segle XXI. Donem l’aigua per descomptada i això ens portarà problemes no tant de gestió, com de consciència: l’aigua un recurs tan essencial que no ens podem permetre el luxe de perdre. La majoria de les ciutadanes de barris perifèrics amb qui vaig parlar em recordaven que l’aigua no la pots substituir per res, no hi ha res que puguis fer sense aigua amb res que no sigui aigua. Menjar, dutxar-te, netejar, beure, tirar la cadena... No hi ha cap element que pugui fer aquestes tasques que no sigui l’aigua. Però, per ara, sembla que només aquells qui pateixen la seva escassetat són capaços d’atorgar-li el valor que té per a la nostra supervivència.
També hi ha una altra cosa que em va cridar l’atenció, quan parlava sobre l’aigua, i va lligada amb aquesta última cosa que he escrit. Més enllà del factor de supervivència, l’aigua vol dir moltes coses. Els infants juguen amb l’aigua, fem esport a l’aigua i sortim a navegar al mar. A l’estiu o a les zones fredes, les persones esquien o fan ninots de neu amb aigua condensada. L’aigua també es fa servir en l’àmbit estètic en fonts i parcs. Amb l’aigua reguem les flors i els jardins, i també és amb l’aigua que ens banyem a la platja. Amb aigua ens netegem la cara als matins abans de preparar-nos pel dia, amb l’aigua fem cafè, te, infusions o begudes gasoses. Amb aigua també fem alcohol, amb aigua fem energia i amb aigua ens encarreguem que totes les infraestructures de la ciutat funcionin. Són molts els moments on interaccionem amb l’aigua i som feliços, i autors com Ernst Conradie o Astrid Niemanis han evidenciat el rol que l’aigua té en la joia de la vida, així com el rol que té com un recurs relacional. Quan estava al barri d’Heideveld vaig parlar amb una noia molt jove que em va explicar que, a ella, el que més li preocupava quan no tenia aigua al matí, era no poder-se rentar i pentinar bé els cabells. Mentre parlava amb ella li observava el pentinat, curosament trenat i cuidat. Per ella, no tenir aigua també volia dir perdre una part de la manera com es relaciona amb el món, i això no és menys important que altres tasques de supervivència bàsica per una noia d’encara no vint anys.
Més enllà del factor de supervivència, l’aigua vol dir moltes coses
A Ciutat del Cap he après moltes coses, i n’he desaprès moltes altres. Ha estat una experiència hectic, que diuen allà, però que procuro pensar tranquil·lament ara que he tornat al meu racó del món i que ho veig amb més perspectiva. Sigui com sigui, estic eternament agraïda a les persones que m’han acompanyat en aquest trajecte i que m’han mostrat, com si es tractés d’un programa de televisió de diumenges a la tarda, tot l'entramat que s’amaga darrere d’una ciutat que treballa dia a dia per evitar una gran sequera.
Parlem d’aquí a unes setmanes.
Uthando,
Ariadna