El naixement, ascens i caiguda de les classesmitjanes no es podria entendre mai sense copsar l'evolució de la societat de consum; ambdues van íntimament unides. Les classes mitjanes es configuren al llarg dels darrers dos-cents anys i escaig i a mesura que es desenvolupen el consum es converteix en l'expressió més íntima del seu estatus.
Abans del 1800, la misèria era majoritària a Europa i al món; un número molt escàs de persones podien menjar cada dia i gaudir d'alguna comoditat. Les tecnologies i el descobriment de noves matèries primeres fan possible produir massivament i ampliar les referències dels productes fins a l'infinit. Això ha estat fruit de la creació massiva d'empreses que necessiten treballadors, tècnics qualificats i directius, els quals mensualment reben una paga. Aquesta els hi permet poder adquisitiu i qualitat de vida, que atorguen autonomia per decidir què consumir. D'aquesta manera, d'uns ingressos circumstancials i pobríssims abans de la revolució industrial hem passat a un volum de despesa considerable de les famílies en alimentació, roba, salut, educació, mobiliari, mobilitat, comunicacions, lleure, cultura; fins al punt que aquests pressupostos familiars permeten estalviar a finals de mes, una taxa mitjana d'estalvi a Espanya que creix sense parar. Producció i consum són els motors.
A partir del 1950, la majoria de la població europea estava ja encabida en les classes mitjanes
A partir del 1950, la majoria de la població europea estava ja encabida en les classes mitjanes: 70 o 80% en alguns països hi formava part. El salt a aquesta realitat es va poder fer per l'expansió econòmica de postguerra i la millora extraordinària de la competitivitat, inigualables fins aleshores. Ara bé, hi ha un altre factor determinant: l'impuls extraordinari en la creació de serveis per part dels estats; els serveis a canvi d'impostos va significar una segona remuneració addicional a la paga mensual: seguretat social i educació gratuïtes, mobilitat i cultura a molt bon preu, entre altres.
Lideratge
Les classes mitjanes es van reforçar, van adquirir el lideratge social. Durant el parell o tres de dècades del segle passat, l'idil·li amb els governs lliberals, demo-cristians i socialdemòcrates va ser total: elles els votaven i ells les amanyagaven. Per què s'ha trencat als darrers vint anys aquest idil·li entre els governs i les classes mitjanes, mentre la societat de consum i del benestar s'ha anat perpetuant? Un seguit de factors fan que les classes mitjanes se sentin atrapades. La primera, la inflació s'accelera per damunt dels ingressos i els salaris s'estanquen, provocant un esllavissament cap a amplis nivells de pobresa tant entre les famílies com entre els petits empresaris. La segona, estan acostumades a gastar i contemplen com no és possible mantenir el mateix ritme, fins i tot quan les marques pròpies els ofereixen una qualitat semblant a preus més barats; reduir despesa els suposa el fracàs. La tercera, la digitalització reclama formació massiva, que no s'ha fet, per adaptar-se als nous models de negoci, mentre fa estralls destruint oficis obsolets i negocis tradicionals. I la quarta, a mesura que els grups més rics de la societat perfeccionen les tècniques fiscals, les classes mitjanes es veuen abocades a aportar un major percentatge a les hisendes nacionals; vaja, que financen gairebé tot l'estat del benestar.
Pressionades per tots aquests aspectes, les veiem en desbandada. Fugen d'escena. On queden aquells valors que fa poc manaven a la societat europea de conservació, progrés, llibertat de mercat i reducció de les desigualtats, que representaven la centralitat i l'avenç? Les classes mitjanes estan despistades, desconfiades, llençant-se una part en mans d'ideologies extremes a la cerca de solucions impossibles i la majoria, desmobilitzades.
Il·lustratives són les dades del darrer índex (experimental) de qualitat de vida, IMCV, de l'INE. Encara que s'ha de perfeccionar la mesura que es realitza a Espanya, des del 2019 aquest índex assenyala un deteriorament general de les dimensions del treball i de les condicions materials de vida, tot i tenir en compte que és un dels països europeus en el que millor s'ha tractat a les classes mitjanes i als més febles econòmicament. Hi ha consens general en el fet que es perd poder adquisitiu i qualitat de vida any darrere any. Això no vol dir que no millorin els indicadors laborals, però creix enormement la sensació que arrela el mileurisme, els treballadors pobres, les dificultats per arribar a finals del mes i augmenten les desigualtats. És veritat que el darrer any s'ha recuperat una mica aquest índex, que el 2019 va arribar al màxim històric i des d'aleshores no fa res més que empitjorar any darrere any. Es redueix la quantitat de component de les classes mitjanes- altes i s'engreixa el de les classes mitjanes-baixes.
Crida l'atenció que els espanyols declarin que la percepció de la governança i dels drets bàsics es mantingui igual que fa tres anys quan és evident el deteriorament de la convivència
El petit avenç d'enguany trenca la tendència negativa gràcies a la millora en distints components: el treball, l'educació, l'entorn mediambiental i l'experiència general de la vida. Per contra, les condicions materials de vida, la salut el lleure i les relacions socials, i la seguretat física i personal no progressen. Crida l'atenció que els espanyols declarin que la percepció de la governança i dels drets bàsics es mantingui igual que fa tres anys quan és evident el deteriorament de la convivència, per què es perd socialment el valor de la paraula i creix l'insult com a forma de relacionar-se en l'àmbit polític.
Navarresos i catalans
Els navarresos són els que experimenten una millor qualitat de vida junt amb els riojans i els bascos. Catalunya es mostra per sota de la mitjana de qualitat de vida espanyola. Què tenen millor els navarresos que els catalans? Si comparem la percepció de la seva qualitat de vida amb la nostra, ens troben amb un seguit de sorpreses. Ells se senten molt millor en la seguretat física i personal, en el lleure i la relació social, en l'educació, en l'entorn mediambiental del seu hàbitat, i en l'estat de la governança i els drets bàsics. Només en el treball s'observa un millor nivell de vida dels catalans. Dues visions del món del consum i de la qualitat de vida dins un deteriorament general de la majoria dels indicadors.