Sorolls mecànics i esbufegades d’aire a pressió marquen el ritme del moviment de les desenes de braços robòtics que poblen els pavellons 4 i 5 de Fira de Barcelona Gran Via. Es tracta d’una escena d’allò més característica per als visitants assidus a l’Advanced Factories, la fira dedicada a la indústria 4.0 que entre el 8 i el 10 d’abril reuneix a l’Hospitalet de Llobregat les darreres innovacions que busquen potenciar un dels grans sectors tradicionals de Catalunya: la indústria. Un punt de trobada d’un ecosistema que a Catalunya ja aglomera 1.447 empreses i 37.200 treballadors, un 30% i 41% més que al 2021, i que va tancar el 2024 amb una facturació de 7.200 milions d’euros, el 2,6% del PIB, segons dades d'Acció.
Els robots són, precisament, una de les innovacions que més criden l’atenció dels ulls curiosos dels congressistes que passegen pel recinte, una atracció visual de què pot presumir especialment Universal Robots. L’empresa danesa, que té a Barcelona un centre d’R+D especialitzat en paletitzat, és un dels principals referents dins de l’àmbit dels robots col·laboratius o cobots, dissenyats per complementar la feina humana dins de les plantes industrials. “La robòtica industrial fa molts anys que hi és, però bàsicament limitada al sector de l’automoció. El que ha aconseguit la robòtica col·laborativa és expandir-ho a molts més altres sectors, tant per a la gran multinacional com per a la petita pime”, descriu el director regional d’Ibèria de la companyia, Jordi Pelegrí.
El punt que diferencia les solucions d’Universal Robots de la d’altres fabricants és la seva obertura amb altres desenvolupadors: “Volem integrar els robots com si fossin smartphones, de manera que altres partners puguin integrar els seus escàners o qualsevol element dins de la mateixa programació”. Això és possible gràcies a una plataforma oberta i un kit per a desenvolupadors amb els quals ja hi ha més de 500 empreses que han dissenyat solucions complementàries als braços robòtics d'Universal Robots, “com si fossin apps per al mòbil”, compara Pelegrí. Al congrés n’han mostrat alguns exemples, com ara un robot que es mou de manera orgànica i a alta velocitat, però amb sensors per reduir-la quan s’acostin humans; una col·laboració amb Siemens que ha possibilitat un robot especialitzat en blind picking, és a dir, a recollir i classificar elements en funció dels paràmetres decidits; o bé un tercer que incorpora un soldador de metalls a la punta del robot, en aquest cas creat per l’empresa catalana GA Robotics. “Si vols anar ràpid, primer ves-hi sol, però si vols arribar lluny, ves-hi en equip”, parafraseja el director regional d’Ibèria d’Universal Robots.
Qui també ha mostrat a l’Advanced Factories la potencialitat de la robòtica industrial és Leitat. El centre tecnològic català ha presentat un sistema d’electropolit per a peces impreses en 3D, el qual es diferencia de les cadenes de producció tradicionals en el fet que no té per què treballar sempre amb el mateix model. “Hem creat un sistema de robòtica i intel·ligència artificial on, a través d’un arxiu que enviem al sistema, aquest dóna les ordres de treball al robot de manera automàtica”, explica el director de mercat de l’entitat, Sergio Ibáñez. Això permet guanyar eficiència en els processos i treballar amb “peces no seriades o amb geometries singulars”, comenta.
IA i bessons digitals per prendre millors decisions
La robòtica col·laborativa i intel·ligent és una de les tres principals innovacions que el director de l’àrea de Tecnologies Industrials a Eurecat, Xavier Plantà, identifica com a grans dinamitzadors del sector industrial. “Es fa servir per reduir costos i optimitzar la producció, però també per millorar les condicions dels treballadors”, explica l’expert. La segona tecnologia és l’omnipresent intel·ligència artificial, especialment els algoritmes d’aprenentatge automàtic (machine learning) i aprenentatge profund (deep learning), els quals conformen la base dels bessons digitals (digital twins) que permeten monitorar les plantes industrials a gran escala. No tenen encara un paper tan rellevant els models grans de llenguatge (LLM, large language models) en què es basen xatbots com ChatGPT, que ara per ara “s’estan fent servir poc o pràcticament res” a la manufactura, però que per Plantà tenen un nínxol en les relacions humà-màquina: “Serviran per acostar més la interfície amb un llenguatge natural, fent que el treballador no hagi d’aprendre com funciona”.
Si hi ha una empresa que pot presumir de liderar l’aplicació dels bessons digitals en l’àmbit industrial, aquesta és Minsait, companyia dins del grup Indra que, al seu torn, té en Deuser “l’única empresa a escala mundial” que ofereix una solució integral de digitalització d’una planta. Així ho assegura el director executiu de la mateixa Deuser, Francisco Jose Adame, també director d’indústria intel·ligent dins de Minsait. L’executiu defineix la seva plataforma com un “bessó digital real” que té en compte “fins a l’últim sensor i els últims volts” de la fàbrica a l’hora de crear una còpia digital de les instal·lacions dels seus clients.
Emprant tecnologia pròpia i integrant programaris de tercers -“el 90% de Siemens”, apunta- estandarditzats dins del sector, el bessó digital capta l’electrònica, la sensòria, la fabricació mecànica, l’automatització i la robòtica de tot el recinte. Aquesta informació s’envia “amb els màxims protocols de ciberseguretat” als sistemes de supervisió i de control de manufactura, que al seu torn es proporcionen als planificadors de la producció i als ERP. “Et permet estudiar els punts fluixos, on perds diners o no en guanyes prou, i com hauries d’escometre un pla de millora futur”, assegura Adame, que remarca el caràcter visual de la plataforma per “ensenyar-ho a consells d’administració que aprovaran les inversions”, i la seva precisió, un factor “molt necessari perquè els enginyers de processos pensin on es poden haver produït avaries o on han de treballar més perquè no es produeixin”.
La intel·ligència artificial també possibilita solucions com LEICOAT, un sistema dissenyat per Leitat de “curat automàtic, segur i continu”, en paraules d’Ibáñez, que permet fer secatges controlats. “Aconseguim reduir un 50% el consum energètic i en 48 vegades el temps respecte als forns industrials”, assegura Ibáñez, unes xifres que s’aconsegueixen substituint els llargs temps d’escalfament i desescalfament del mètode tradicional per un llum infraroig que monitora en tot moment les condicions de les peces. “Ho treballem sobretot quan volem fer recobriments funcionals per a certs materials, com ara superfícies antiadherents”, especifica.
Sostenibilitat i impressió 3D
La tercera tecnologia disruptiva que assenyala Plantà són les que el mateix congrés ha denominat greentech, és a dir, totes aquelles solucions que busquen reduir l’impacte mediambiental del sector industrial, sigui emetent menys emissions o limitant la generació de residus. “Des d’Eurecat estem treballant molt amb el sector tèxtil per reduir-ho”, explica Plantà, subratllant de nou les capacitats de la intel·ligència artificial com a eina predictiva: “Nosaltres no volem detectar els defectes, sinó evitar que es cometin”.
Tres tecnologies amb presència establerta a Catalunya, territori on “estem ben posicionats en la producció”, valora Plantà; això sí, centrats sobretot en “la implementació de tecnologies de tercers d’indústria 4.0”. Una experiència que reflecteix “el que ha sigut sempre la indústria espanyola: una indústria manufacturera”, però que es queda curta en l’àmbit de la fabricació pròpia. “Ens manquen, per exemple, fabricants de robots, que tots es fabriquen fora; ens manquen fabricants de sensors, fabricants d’impressores 3D en tenim poquets… Manca una clara decisió de desenvolupar tecnologia pròpia i no ser només usuaris avançats”, considera el director de l’àrea de Tecnologies Industrials d’Eurecat.
Xavier Plantà (Eurecat): "Manca una clara decisió de desenvolupar tecnologia pròpia i no ser només usuaris avançats”
Per col·laborar a posar-hi remei, des d’Eurecat aposten pel desenvolupament propi de patents tecnològiques en àmbits diversos. Dins del seu estand a l’Advanced Factories, destaquen les dues impressores 3D que hi ha exposades: una d’elles pot intercanviar materials diferents i incorpora un capçal “per millorar l’acabat de la peça”, mentre que l’altra és capaç de treballar amb materials biològics o biocompatibles. També una armilla intel·ligent que incorpora components electrònics i diversos sensors per monitorar les condicions dels empleats, com ara el ritme cardíac o la sudoració. “L’uniforme passa a ser un portador de tecnologia al servei del treballador”, defineix Plantà. Una idea amb què combreguen bona part de les solucions tecnològiques que s’exposen al congrés: la voluntat que la tecnologia faci més productiva i segura tota l’activitat industrial.