El Govern rectifica amb el nou impost a l'energia. L'acord de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) amb els comuns sobre els pressupostos ha suposat augmentar la despesa 3.070 milions d'euros. Però si la despesa puja, també ho han de fer els ingressos. I la Generalitat ho ha fet, principalment, amb l'increment de l'IRPF a les rendes més altes i la creació d'un nou tribut, el que grava l'emmagatzematge, la transformació i el transport de l'electricitat. L'anunci d'aquesta mesura, inclosa en l'avantprojecte de llei, va anar acompanyat d'una reacció immediata i contrària per part de certs sectors de la indústria. Entre les exempcions al tribut hi ha l'energia eòlica i la fotovoltaica. Però la resposta de les empreses que produeixen la seva pròpia energia ha fet canviar d'idea la Generalitat, que ampliarà les exclusions a la hidràulica i les companyies que practiquen la cogeneració.
Ha estat el secretari d'Economia i Hisenda, Albert Castellanos, qui ha anunciat el canvi en una entrevista a l'ACN. El Departament d'Economia confirma la notícia, però no sap detallar encara com es concretarà la mesura -si s'aplicarà a totes les empreses que utilitzen el sistema de cogeneració o si serà segons la seva eficiència- ni quina afectació tindrà en la recaptació de l'impost, tot i que asseguren que serà "baixa". També està pendent de decidir-se si serà una mesura transitòria en el marc d'una estratègia més àmplia de transició energètica o si es mantindrà en el temps.
"Recollim bona part del malestar", ha admès Castellanos, després que l'Associació i el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya i el Consell de Treball Econòmic i Social reclamessin "no discriminar" la hidroelèctrica i la cogeneració, responsables del 12,5% de la producció elèctrica a Catalunya. El desconcert entre les empreses afectades és evident, ja que no se'ls ha comunicat la decisió i els arriben informacions incompletes. El secretari d'Economia es va referir concretament a la "cogeneració d'alta eficiència". Fonts del sector industrial indiquen que desconeixen a què es refereix, quin indicador es tindrà en compte per mesurar l'"eficiència" i quins límits es definiran, una informació que des de la Conselleria tampoc no concreten.
Albert Castellanos, secretari d'Economia i Hisenda de la Generalitat durant l'entrevista en què ha confirmat l'exempció de la cogeneració i l'energia hidràulica de l'impost a l'electricitat | ACN
Una mesura transitòria?
Des de l'Institut Català d'Energia (ICAEN), que depèn del Departament d'Empresa i Coneixement, consideren que "hi ha certes tecnologies que haurien de quedar exemptes", i posen d'exemple la cogeneració i l'energia hidràulica. Sobre l'alta eficiència a què feia referència Castellanos, fonts de l'ICAEN asseguren que la distinció està entre les empreses que tenen instal·lacions antigues i, per tant, un rendiment més baix, i les companyies amb una tecnologia més nova i avançada.
"L'objectiu del Govern és avançar cap a un sector 100% renovable i la cogeneració no ho és, fet pel qual la mesura podria ser transitòria"
Una altra qüestió que està sobre la taula és la durada d'aquesta exempció i de la llei en si. I és que les mateixes fonts indiquen que "l'objectiu del Govern és avançar cap a un sector 100% renovable, i la cogeneració no ho és". Així, la mesura podria ser transitòria, un pas previ a la seva desaparició per garantir el total d'energia de fonts renovables. És un pràctica per la qual una empresa genera la seva pròpia energia i, a més, reutilitza el residu que es crea en el procés industrial. Des del sector asseguren que, tot i no ser una font d'energia renovable, "és el que més s'hi acosta d'entre les no renovables". El rendiment de l'energia generada és d'entre un 70% i un 90%.
Les empreses afectades afirmen que el nou impost "no forma part d'un pla de transició energètic més ampli, sinó que és un simple mecanisme per recaptar més diners i poder augmentar les despeses en els pressupostos", però Castellanos nega que aquesta mesura tingui un interès "recaptatori per sobre del compromís de primer nivell d'accelerar el procés de transició energètica". En el cas de ser realment així, defensa el sector industrial, seria "incoherent" fer-los pagar més impostos -fins a 20 milions d'euros anuals en el cas de la cogeneració- i defensar la promoció d'una política d'energia verda a l'hora.
L'estratègia del Govern va ser copiar una llei ja existent a Extremadura per tal que el Tribunal Constitucional no la pogués tombar
Una còpia d'Extremadura
L'origen de l'impost també ha causat polèmica, ja que el text és molt similar a una regulació extremenya que grava la generació, el transport i l'emmagatzematge de l'energia elèctrica. El mateix Govern ha admès que l'estratègia va ser copiar una llei ja existent d'una altra comunitat autònoma per tal que el Tribunal Constitucional no la pogués tombar, com ja ha fet amb altres normes catalanes com l'impost a les begudes ensucrades i la llei de canvi climàtic. La idea inicial era gravar l'activitat de les grans empreses elèctriques, però el resultat no ha estat l'esperat.
Fonts d'una empresa que practica la cogeneració veuen un greu problema en l'estratègia del Govern: "No han tingut en compte que la realitat d'Extremadura i la de Catalunya són molt diferents". De fet, la cogeneració és gairebé inexistent entre les indústries extremenyes; a Catalunya, 132 empreses la practiquen. Davant aquesta evidència, la Generalitat rectifica.