09
de Gener
de
2016
Gabriel Jené (@gabrieljene) és el director general de La Mallorquina, i des de fa un any i mig també presideix Barcelona Oberta. Es tracta de la unió d'11 eixos comercials de la capital catalana, els més turístics de la ciutat com el Born, la Rambla, Barna Centre, Pelai, Passeig de Gràcia o l'Eixample. "Tenim l'interès de defensar el comerç de proximitat i la seva singularitat. És un pol d'atracció turística important", defensa Jené. Té clar que "si no preservem la identitat comercial acabarem amb una estandardització de l'oferta i tindrem el mateix que a qualsevol altra ciutat del món".
L'objectiu és atreure turisme internacional de compres a través de la singularitat de Barcelona. Una fita on hi intervenen factors com la promoció internacional de la ciutat, els horaris comercials o la gestió del turisme. De tot això en parla en aquesta entrevista amb VIA Empresa, on es mostra crític amb l'actitud de les grans marques en les àrees comercials urbanes i amb l'actual gestió municipal.
Com valoreu la trajectòria de Barcelona Oberta fins al moment?
Som una entitat molt jove, però amb un any i mig ens hem consolidat en el mapa associatiu comercial del país. Representem uns eixos comercials molt potents on està representada la zona prime comercial de la ciutat. Està molt bé i és important defensar el comerç perifèric i de barri perquè crea cohesió social; però això no significa que el comerç de centre ho tingui tot fet. Si no cultivem la seva singularitat, estarem matant una font de riquesa important.
En el primer Summit que va realitzar recentment Barcelona Oberta, va assegurar que "no pot ser que al centre de la ciutat hi hagi una presència depredadora de grans marques". Encara som a temps d'evitar una homogeneïtzació total dels eixos comercials?
Aquí hi ha d'haver una implicació de totes les administracions, no només és un tema municipal. S'ha de desplegar una llei de BID's (ndlr: acrònim en anglès de Business Improvement District) que permeti dibuixar plans d'usos com es fa en un centre comercial. Allà el seu propietari té clar quantes botigues vol de moda, electrodomèstics o alimentació per crear un mix comercial equilibrat per fer una oferta atractiva i diferenciada. En els eixos urbans, si ens deixem emportar per l'oferta i la demanda, el propietari voldrà llogar-ho al millor postor independentment de si a la cantonada hi ha una botiga igual. Hi ha d'haver tota classe de comerç i les grans cadenes sumen, però com en tot hi ha d'haver un cert equilibri. Calen unes normes que permetin delimitar unes línies vermelles que generin aquest equilibri.
Quins són els principals valors a preservar en la singularitat comercial de Barcelona?
El més bàsic és que tenim una trama comercial molt integrada a l'arquitectura, la cultura i la gastronomia de la ciutat. Aquesta combinació és molt atractiva. Anar pel carrer i veure la Pedrera o la Catedral, i al costat tenir una oferta comercial potent ho fa molt agradable i atractiu. Hem de preservar que hi hagi un equilibri entre el comerç autòcton i les grans cadenes.
Una altra crítica habitual és que aquestes grans cadenes no s'impliquen amb les associacions d'eixos comercials. Quina relació hi ha actualment entre el comerç tradicional i les grans marques?
La relació és molt justa, són empreses molt individualistes. Suposo que es defensen als despatxos de l'Íbex i no amb organitzacions com les nostres. Això és objecte de gran crítica perquè són els primers interessats a ser als centres comercials i allà els obliguen a pagar unes despeses comunitàries molt importants, que no es poden ni comparar amb les contribucions irrisòries que se'ls demana per participar en esdeveniments de dinamització de les àrees urbanes. Poden ser els llums de Nadal o qualsevol altre esdeveniment. No és una actitud generalitzada, però sí majoritària. Les grans cadenes no atenen aquest tipus de demandes i ens sembla vergonyós.
Com es pot reconduir aquesta relació?
Mentre sigui voluntari no ens queda res més que establir diàleg. I el diàleg, com a més alt nivell es pugui establir, millor. Com que són empreses molt potents, li correspon més a l'Administració, com a gran interlocutor d'interessos públics, que no a nosaltres. Nosaltres hem de reivindicar-ho si no ho fan, però fer-los entrar en raó requereix interlocucions d'alt nivell que quan a l'administració li han interessat les ha fet, i les ha fet bé. Que aquesta no és la via definitiva? Segur. La definitiva és aprovar una llei de BID's com tenen molts països.
Un altre tema polèmic en l'òrbita comercial ha estat el debat sobre la protecció dels comerços històrics o emblemàtics...
Aquí hem caigut en el parany d'intentar preservar determinats contractes que vencien amb el pretext que eren històrics. Això em sembla un frau important pel propi sistema. El que hem de preservar és la identitat dels comerços o marques emblemàtiques que creen singularitat a la ciutat, independentment dels anys que tinguin d'història. Tot el que crea una singularitat i dóna identitat a la ciutat cal promocionar-ho i donar-li una consideració, ja sigui d'emblemàtic o algun altre terme. No podem caure en una catalogació de peces arquitectòniques antigues que només volen salvar els mobles d'una situació contractual dificultosa per a l'operador. No s'està treballant com a ciutat el valor que li aporten algunes marques. N'hi ha d'innovadores i diferencials, que no tenen anys, però aporten aquesta diferència a la ciutat. Això és tan emblemàtic com el que ven confits des de fa 150 anys.
Més polèmiques. Aquestes festes ha estat habitual veure Top Manta als eixos principals de Barcelona. Com ho viuen els comerciants? Hi ha una solució factible o és un tema enquistat?
Considerem que és un problema que continua enquistat i sobre el que no s'actua amb la determinació adequada. L'alcaldessa no dóna la cara amb aquest tema. Ens passem el dia fent reunions amb l'Ajuntament sobre aquest tema on no sabem quin paper hi juga l'alcaldessa perquè no ha aparegut mai. Quan li interessa s'hi posa, i aquest és un problema greu de ciutat que s'ha de tractar des de la perspectiva social amb un recorregut a llarg termini, però també des de la policial amb un recorregut taxatiu a curt termini. Això es fa d'una manera molt tímida i poc eficaç.
La Guàrdia Urbana ha fet algunes actuacions decomissant material de Top Manta...
Sens dubte és un avenç, però l'Ajuntament no pot pretendre crear una taula com la que ha fet intentant asseure els comerciants i els manters. No ens reunirem amb una activitat il·legal. La gent ha d'actuar de manera legal, pagar els seus impostos, fer una competència lleial i no vendre productes falsificats. A partir d'aquí, si tenim problemes de mercat, ja seurem a parlar-ne i si l'Administració ens ha d'acompanyar, ja ho farà. Però el que ha de fer és ser molt taxativa amb els que no compleixen la llei, i no ho està sent.
En aquest tema juga en contra dels comerciants la mala fama que acostuma a tenir en aquest país el concepte d'empresari?
Sens dubte. Aquest és un tema endèmic que arrosseguem no només en el Top Manta, sinó en qualsevol àmbit que explica que generar riquesa i ocupació no és només lucrar-se des d'una perspectiva de l'empresari amb la gran panxa i el puro a la boca. El que es fa realment és fer pròsper el país, generar riquesa, beneficis i impostos que milloren l'estabilitat social del sistema. La figura de l'empresari dins la societat està sacralitzada de manera injusta, i amb un Ajuntament com aquest, on els valors de l'empresari no són gaire reconeguts, val la pena encara dir-ho amb més força.
Pel que fa als horaris comercials i l'obertura de festius, hi ha alguna via per arribar a un acord que satisfaci totes les parts?
Aquesta és una altra de les coses tremendes que estem vivint per part d'aquest Ajuntament. Es va obrir un procés participatiu perquè veïns i empresaris contestessin una sèrie de preguntes relacionades amb l'obertura de festius. Van contestar 1.500 veïns i 300 empreses sobre una població d'1.700.000 censats. Una resposta absolutament ridícula. Es va tancar al novembre i se suposa que havien de convocar el sector per explicar-ho i obrir un debat. Si mires el web de l'Ajuntament, es pot veure que no han complert cap de les dates posteriors al tancament del procés participatiu; i per tant, és un tema on estan incomplint els seus propis compromisos.
Quina explicació hi veu?
Això ho va començar el Miquel Ortega, que era el comissionat. Com el van treure i van assignar el regidor Agustí Colom, no sé si és que ell no vol seguir el procés, però el cert és que està totalment aturat.
Quin podria ser un bon començament per aconseguir una entesa en aquest tema?
D'entrada s'ha demostrat que el procés participatiu ha estat un autèntic fracàs i que el que ha de fer l'Ajuntament és fer seure totes les parts. Nosaltres, evidentment, som els més aperturistes, que no vol dir neoliberals en les obertures en diumenge; però sí que entenem que hi ha d'haver una sèrie de festius vinculats a la demanda turística necessaris per obrir. Hem de seure per buscar un consens que nosaltres també volem. Entenem que hi ha molts operadors mitjans i petits que han de fer un esforç important d'adaptació i cal avançar tots junts mica en mica. Si no, ens trobarem 15 dies abans de la temporada i no haurem fet res.
Per acabar. Estem en ple període de rebaixes, tot i que hem vist com alguns comerços ja en feien abans de Reis. S'està desvirtuant aquest concepte?
Ho veiem com una adaptació necessària a la situació del mercat. Amb llei o sense, tots els operadors estan fent promocions durant tota la temporada. Si no ho fas, la gent compra per Internet, on totes les webs van a preu i fan descomptes importants vinculats a marques que són presents als nostres eixos. A més, també hi ha els outlets que estan tot l'any de rebaixes. Cada empresa ha de saber adaptar el seu producte i oferta a les condicions de preu que li siguin més favorables per atendre la seva activitat. Si desvirtua les rebaixes? Independentment que cadascú faci el que li sembli, hi ha unes dates determinades que s'han instituït com a rebaixes: el 7 de gener i l'1 de juliol. Això no canviarà. Aquest 7 de gener ha tornat a ser un gran dia de venda perquè el consumidor entén que és el dia d'inici de rebaixes encara que abans hi hagi hagut promocions. És el dia que té la certesa que el 100% de l'oferta comercial està de rebaixes.
L'objectiu és atreure turisme internacional de compres a través de la singularitat de Barcelona. Una fita on hi intervenen factors com la promoció internacional de la ciutat, els horaris comercials o la gestió del turisme. De tot això en parla en aquesta entrevista amb VIA Empresa, on es mostra crític amb l'actitud de les grans marques en les àrees comercials urbanes i amb l'actual gestió municipal.
Com valoreu la trajectòria de Barcelona Oberta fins al moment?
Som una entitat molt jove, però amb un any i mig ens hem consolidat en el mapa associatiu comercial del país. Representem uns eixos comercials molt potents on està representada la zona prime comercial de la ciutat. Està molt bé i és important defensar el comerç perifèric i de barri perquè crea cohesió social; però això no significa que el comerç de centre ho tingui tot fet. Si no cultivem la seva singularitat, estarem matant una font de riquesa important.
En el primer Summit que va realitzar recentment Barcelona Oberta, va assegurar que "no pot ser que al centre de la ciutat hi hagi una presència depredadora de grans marques". Encara som a temps d'evitar una homogeneïtzació total dels eixos comercials?
Aquí hi ha d'haver una implicació de totes les administracions, no només és un tema municipal. S'ha de desplegar una llei de BID's (ndlr: acrònim en anglès de Business Improvement District) que permeti dibuixar plans d'usos com es fa en un centre comercial. Allà el seu propietari té clar quantes botigues vol de moda, electrodomèstics o alimentació per crear un mix comercial equilibrat per fer una oferta atractiva i diferenciada. En els eixos urbans, si ens deixem emportar per l'oferta i la demanda, el propietari voldrà llogar-ho al millor postor independentment de si a la cantonada hi ha una botiga igual. Hi ha d'haver tota classe de comerç i les grans cadenes sumen, però com en tot hi ha d'haver un cert equilibri. Calen unes normes que permetin delimitar unes línies vermelles que generin aquest equilibri.
Quins són els principals valors a preservar en la singularitat comercial de Barcelona?
El més bàsic és que tenim una trama comercial molt integrada a l'arquitectura, la cultura i la gastronomia de la ciutat. Aquesta combinació és molt atractiva. Anar pel carrer i veure la Pedrera o la Catedral, i al costat tenir una oferta comercial potent ho fa molt agradable i atractiu. Hem de preservar que hi hagi un equilibri entre el comerç autòcton i les grans cadenes.
Una altra crítica habitual és que aquestes grans cadenes no s'impliquen amb les associacions d'eixos comercials. Quina relació hi ha actualment entre el comerç tradicional i les grans marques?
La relació és molt justa, són empreses molt individualistes. Suposo que es defensen als despatxos de l'Íbex i no amb organitzacions com les nostres. Això és objecte de gran crítica perquè són els primers interessats a ser als centres comercials i allà els obliguen a pagar unes despeses comunitàries molt importants, que no es poden ni comparar amb les contribucions irrisòries que se'ls demana per participar en esdeveniments de dinamització de les àrees urbanes. Poden ser els llums de Nadal o qualsevol altre esdeveniment. No és una actitud generalitzada, però sí majoritària. Les grans cadenes no atenen aquest tipus de demandes i ens sembla vergonyós.
Com es pot reconduir aquesta relació?
Mentre sigui voluntari no ens queda res més que establir diàleg. I el diàleg, com a més alt nivell es pugui establir, millor. Com que són empreses molt potents, li correspon més a l'Administració, com a gran interlocutor d'interessos públics, que no a nosaltres. Nosaltres hem de reivindicar-ho si no ho fan, però fer-los entrar en raó requereix interlocucions d'alt nivell que quan a l'administració li han interessat les ha fet, i les ha fet bé. Que aquesta no és la via definitiva? Segur. La definitiva és aprovar una llei de BID's com tenen molts països.
Un altre tema polèmic en l'òrbita comercial ha estat el debat sobre la protecció dels comerços històrics o emblemàtics...
Aquí hem caigut en el parany d'intentar preservar determinats contractes que vencien amb el pretext que eren històrics. Això em sembla un frau important pel propi sistema. El que hem de preservar és la identitat dels comerços o marques emblemàtiques que creen singularitat a la ciutat, independentment dels anys que tinguin d'història. Tot el que crea una singularitat i dóna identitat a la ciutat cal promocionar-ho i donar-li una consideració, ja sigui d'emblemàtic o algun altre terme. No podem caure en una catalogació de peces arquitectòniques antigues que només volen salvar els mobles d'una situació contractual dificultosa per a l'operador. No s'està treballant com a ciutat el valor que li aporten algunes marques. N'hi ha d'innovadores i diferencials, que no tenen anys, però aporten aquesta diferència a la ciutat. Això és tan emblemàtic com el que ven confits des de fa 150 anys.
Més polèmiques. Aquestes festes ha estat habitual veure Top Manta als eixos principals de Barcelona. Com ho viuen els comerciants? Hi ha una solució factible o és un tema enquistat?
Considerem que és un problema que continua enquistat i sobre el que no s'actua amb la determinació adequada. L'alcaldessa no dóna la cara amb aquest tema. Ens passem el dia fent reunions amb l'Ajuntament sobre aquest tema on no sabem quin paper hi juga l'alcaldessa perquè no ha aparegut mai. Quan li interessa s'hi posa, i aquest és un problema greu de ciutat que s'ha de tractar des de la perspectiva social amb un recorregut a llarg termini, però també des de la policial amb un recorregut taxatiu a curt termini. Això es fa d'una manera molt tímida i poc eficaç.
La Guàrdia Urbana ha fet algunes actuacions decomissant material de Top Manta...
Sens dubte és un avenç, però l'Ajuntament no pot pretendre crear una taula com la que ha fet intentant asseure els comerciants i els manters. No ens reunirem amb una activitat il·legal. La gent ha d'actuar de manera legal, pagar els seus impostos, fer una competència lleial i no vendre productes falsificats. A partir d'aquí, si tenim problemes de mercat, ja seurem a parlar-ne i si l'Administració ens ha d'acompanyar, ja ho farà. Però el que ha de fer és ser molt taxativa amb els que no compleixen la llei, i no ho està sent.
En aquest tema juga en contra dels comerciants la mala fama que acostuma a tenir en aquest país el concepte d'empresari?
Sens dubte. Aquest és un tema endèmic que arrosseguem no només en el Top Manta, sinó en qualsevol àmbit que explica que generar riquesa i ocupació no és només lucrar-se des d'una perspectiva de l'empresari amb la gran panxa i el puro a la boca. El que es fa realment és fer pròsper el país, generar riquesa, beneficis i impostos que milloren l'estabilitat social del sistema. La figura de l'empresari dins la societat està sacralitzada de manera injusta, i amb un Ajuntament com aquest, on els valors de l'empresari no són gaire reconeguts, val la pena encara dir-ho amb més força.
Pel que fa als horaris comercials i l'obertura de festius, hi ha alguna via per arribar a un acord que satisfaci totes les parts?
Aquesta és una altra de les coses tremendes que estem vivint per part d'aquest Ajuntament. Es va obrir un procés participatiu perquè veïns i empresaris contestessin una sèrie de preguntes relacionades amb l'obertura de festius. Van contestar 1.500 veïns i 300 empreses sobre una població d'1.700.000 censats. Una resposta absolutament ridícula. Es va tancar al novembre i se suposa que havien de convocar el sector per explicar-ho i obrir un debat. Si mires el web de l'Ajuntament, es pot veure que no han complert cap de les dates posteriors al tancament del procés participatiu; i per tant, és un tema on estan incomplint els seus propis compromisos.
Quina explicació hi veu?
Això ho va començar el Miquel Ortega, que era el comissionat. Com el van treure i van assignar el regidor Agustí Colom, no sé si és que ell no vol seguir el procés, però el cert és que està totalment aturat.
Quin podria ser un bon començament per aconseguir una entesa en aquest tema?
D'entrada s'ha demostrat que el procés participatiu ha estat un autèntic fracàs i que el que ha de fer l'Ajuntament és fer seure totes les parts. Nosaltres, evidentment, som els més aperturistes, que no vol dir neoliberals en les obertures en diumenge; però sí que entenem que hi ha d'haver una sèrie de festius vinculats a la demanda turística necessaris per obrir. Hem de seure per buscar un consens que nosaltres també volem. Entenem que hi ha molts operadors mitjans i petits que han de fer un esforç important d'adaptació i cal avançar tots junts mica en mica. Si no, ens trobarem 15 dies abans de la temporada i no haurem fet res.
Per acabar. Estem en ple període de rebaixes, tot i que hem vist com alguns comerços ja en feien abans de Reis. S'està desvirtuant aquest concepte?
Ho veiem com una adaptació necessària a la situació del mercat. Amb llei o sense, tots els operadors estan fent promocions durant tota la temporada. Si no ho fas, la gent compra per Internet, on totes les webs van a preu i fan descomptes importants vinculats a marques que són presents als nostres eixos. A més, també hi ha els outlets que estan tot l'any de rebaixes. Cada empresa ha de saber adaptar el seu producte i oferta a les condicions de preu que li siguin més favorables per atendre la seva activitat. Si desvirtua les rebaixes? Independentment que cadascú faci el que li sembli, hi ha unes dates determinades que s'han instituït com a rebaixes: el 7 de gener i l'1 de juliol. Això no canviarà. Aquest 7 de gener ha tornat a ser un gran dia de venda perquè el consumidor entén que és el dia d'inici de rebaixes encara que abans hi hagi hagut promocions. És el dia que té la certesa que el 100% de l'oferta comercial està de rebaixes.