Fa menys de 10 anys, el coworking era a tot arreu. Les grans ciutats es van omplir d'edificis que disposaven d'oficines compartides. Un fenomen laboral que, en realitat, va ser la porta d'entrada d'una nova forma d'entendre la vida. "El coliving arribarà. És inevitable", vaticinava Oriol Barrachina, CEO de Cushman & Wakefield a Espanya, en un article publicat a VIA Empresa fa poc més de dos anys. Avui, aquest model, que planteja un habitatge compartit amb tots els serveis coberts, ja és una realitat: la consultora Forcadell el considera el "producte estrella" del sector immobiliari per aquest 2024. Però no és l'únic: el cohousing, el build to rent (BTR) i les comunitats saludables són altres branques d'un moviment que desafia el concepte tradicional de l'habitatge i la convivència.
En un context en què la pandèmia i el preu dels lloguers han complicat el fet de trobar pis, han sorgit noves iniciatives que aspiren no només a solucionar la problemàtica, sinó a canviar la nostra perspectiva del concepte de viure. I és que compartir pis no és quelcom nou, s'ha fet des de sempre, però la diferència és que ara les promotores han agafat aquest concepte i l'han escalat. Així va néixer el coliving, una idea que planteja compartir zones comunes i experiències amb els altres inquilins. En aquest cas, no només es lloga una habitació, sinó també un valor afegit: la cobertura dels serveis bàsics i un paquet de propostes amb la idea de fer comunitat. Tot a càrrec de la promotora.
A Catalunya, una de les empreses capdavanteres en aquest sector és Aticco Living. Es tracta d'una divisió d'Aticco, que va fundar-se originalment com a companyia de coworking. És un exemple que il·lustra com un moviment ha motivat l'altre. "Amb la pandèmia, la part d'oficines es va veure afectada i vam haver de pensar quines activitats podien fer valdre el principal actiu que teníem, que és la comunitat", explica a VIA EmpresaDavid Uriarte, CEO de la firma. Aquesta solució era el coliving, una proposta amb què satisfer un segment de persones relacionades amb el sector tecnològic i d'startups.
Jove i estudiant o nòmada digital, el perfil de 'coliver'
Quin és el perfil de coliver? "L'edat mitjana és d'uns 30 anys, normalment entre 23 i 45 anys, encara que cada cop estem rebent gent més gran", admet Uriarte. Els colivings intenten crear espais per segments d'edat homogenis. En el cas d'Aticco Living, és l'únic indicador pel qual agrupen els seus clients, ja que compten amb 46 nacionalitats de totes les cultures i de diferents àmbits laborals. Per cada habitatge, Aticco Living ofereix unes 10 activitats setmanals amb la intenció de crear comunitat: formacions en IA, tasts de vins, tallers de cuina, propostes esportives o afterworks per fer contactes a la ciutat. "El món de les comunitats busca enriquir-se personalment i professionalment. Per tant, tot el que organitzem ha d'anar en aquesta línia", assegura Uriarte.
L'altre perfil de client és el del jove estudiant que arriba a Catalunya a residir temporalment. A TikTok podem trobar molts casos de persones que han utilitzat el coliving com a recurs per trobar pis a Barcelona. "És una experiència que tothom ha de viure alguna vegada a la vida", apunta Lucas, un estudiant neerlandès de 25 anys. "Als Països Baixos, quan era becari anava de nou a cinc a l'oficina i era avorrit. En canvi, això és una gran lliçó perquè vius sense els pares i és un pas intermig abans de viure sol", afegeix. Però no només agrada als estrangers; també la tiktoker Delia Morgó, de 30 anys, recomana el coliving com a alternativa a viure sola o en un pis compartit qualsevol. "És la millor inversió que es pot fer amb aquesta edat", assegura en un vídeo viral.
Això sí, el coliving no és precisament assequible. Si busquem a Idealista, l'habitació d'Aticco Living més barata a Barcelona es troba en 670 euros mensuals. L'estudi Informe del Mercat Immobiliari, Actualitat i Perspectives 2023, elaborat conjuntament per Forcadell i la Universitat de Barcelona (UB), pronostica unaugment del 10% del preu de cada habitació de cara al 2024. En el cas d'Aticco Living, el repunt ha estat d'un 30% en només tres anys i mig. L'oferta puja, però la demanda també. La consultora internacional Savills xifra en 35.565 les noves unitats que es crearan entre aquest any i el 2025 entre formats coliving, BTR i flex living. Aquests últims ocuparan un 16% de la nova oferta prevista a l'Estat, un nombre que la consultora encara considera "residual", però sí que representa un increment considerable.
'Cohousing', comunitats saludables o BTR, les alternatives
El coliving és el tronc d'un arbre que té diferents branques. En els últims anys, les immobiliàries han observat diversos moviments en el mercat internacional que ara estan important a l'Estat. Un d'ells és el cohousing, un model similar al del coliving que es basa en l'autoorganització dels mateixos inquilins. És a dir, ells mateixos decideixen què fer amb l'habitatge i les zones comunes (cuina, tallers, menjador...) segons les seves necessitats i gustos. En aquest cas, el paper de la promotora queda en un segon pla.
Un altre a destacar és el build to rent (BTR). En aquest cas, parlem d'una promoció d'obra nova que es construeix específicament per llogar sencera. Aquest model, nascut fa 12 anys al Regne Unit amb motiu dels Jocs Olímpics, ha crescut un 27% en només un any, segons un estudi d'Activum. A l'Estat ja hi ha 11.000 habitatges d'aquest tipus i el passat 2023, el 6% dels projectes al conjunt d'Espanya ja van ser BTR.
A Catalunya, la gran precursora d'aquesta idea va ser BeCorp, de la companyia Corp. Tot i això, a principis de 2022 van vendre 1.700 habitatges al fons alemany Patrizia a canvi de 600 milions d'euros. Després d'aquesta operació, tot i mantenir encara immobles BTR, Corp va canviar de plans i va apostar per un altre concepte: les comunitats saludables. "Amb aquest projecte buscàvem un valor diferencial", explica Eduardo Martín, CCO i CMO de la promotora. La idea era buscar el terreny, fer la promoció, construir-la... i quedar-s'hi. "És molt disruptiu, a Europa no hi ha ningú que ho hagi fet encara", assegura Martín, que s'ha mudat a la primera promoció que han estrenat a Esplugues de Llobregat.
Martín: "Creem calendaris mensuals amb classes de diferents àmbits cada dia de la setmana per als veïns"
En concret, busquen construir una comunitat de veïns que estigui unida no només pel seu lloc de residència, sinó per activitats en comú. Gimnàs, piscines, zones de coworking, cursos... Corp ofereix tots els serveis de forma gratuïta als seus veïns. "Creem calendaris mensuals amb classes de diferents àmbits cada dia de la setmana. Per exemple, una setmana fem nutrició els dimarts, activitat física al gimnàs el dijous i partits de pickleball el dissabte", comenta Martín. Aquest ventall d'activitats ha atret "tota classe de persones", des de joves fins a jubilats. El preu? En el cas de la segona promoció, que inclou Porta Barcelona, situada a la Verneda, es troba a partir de 275.000 euros.
El 30% de VPO i la precarietat, els punts de fricció
L'esclat d'aquestes noves propostes de convivència, encapçalades per les mateixes immobiliàries, xoca frontalment amb una realitat: i és que no tothom es pot permetre pagar aquest "valor afegit" que ofereixen. Algunes entitats, com ara el Sindicat de Llogateres, denuncien que aquestes propostes generen precarietat, primer perquè plantegen conceptes com viure en comunitat, un fet que "no és res nou", per aquestes associacions, que critiquen que facin servir anglicismes per disfressar una altra realitat.
L'altra protesta té a veure amb els preus. Amb el pretext del valor afegit, el preu mitjà d'una habitació a grans ciutats com Barcelona pot enfilar-se als 800 o 900 euros, un preu que encareix encara més l'oferta. A més, la necessitat de construir més espais de coliving i derivats a causa de la seva demanda té un impacte en el veïnat. "Els fons i inversors desallotgen els veïns que vivien allà anteriorment, i destrueixen el teixit comunitari del barri", subratllen des del Sindicat de Llogateres, en declaracions a Público.
Casualment, aquesta circumstància està directament relacionada amb la principal protesta de les immobiliàries a Barcelona. I és que la capital catalana compta amb el famós topall del 30% dels immobles de protecció oficial (VPO). Això vol dir que els promotors estan obligats a destinar el 30% de les noves construccions o grans rehabilitacions per fer habitatge protegit. Aquesta mesura, a la qual s'hi ha oposat prèviament l'actual alcalde Jaume Collboni, ha aturat la construcció d'habitatges a la ciutat comtal.
Uriarte: "Conec molts constructors, i ningú està construint res. Al final, si li han de dedicar el 30% a les VPO i vendre-les a un preu relativament més baix, no surten els números"
"El problema és que hi ha molta demanda i no hi ha oferta", assegura David Uriarte. "Conec molts constructors, i ningú està construint res. Al final, si li han de dedicar el 30% a les VPO i vendre-les a un preu relativament més baix, no surten els números", critica. Aquest és un dels motius que, segons Uriarte, explica l'alt cost del coliving a Barcelona. "El nostre preu està molt correlacionat perquè en molts casos lloguem i subarrendem, i per tant hem de cobrar més, lògicament", explica.
En el cas de Corp, però, aquesta llei no suposa un gran escull. Totes les seves promocions són a la primera corona metropolitana de Barcelona, i no tenen cap intenció de canviar la seva estratègia. "Estem centrats en Barcelona, som una empresa catalana i en els pròxims tres anys farem uns 2.000 habitatges més a la ciutat", anuncia Eduardo Martín.
A la normativa barcelonina se li ha de sumar la que es fa des de l'Estat. Tot i que hi ha ciutats com Madrid que sí que estan facilitant l'aparició de més habitatges de coliving, el govern espanyol aprovarà en els pròxims dies una llei sobre els lloguers de temporada. Aquesta mesura obligarà les immobiliàries a "ajustar i aclarir" els termes en què han de participar les comunitats de veïns perquè tinguin capacitat de decisió sobre si permeten o no l'establiment d'aquesta classe de pisos a l'edifici. El boom ja és aquí, però el camí és llarg: els nous models d'habitatge primer hauran de conviure amb les regulacions vigents.