El primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, el socialista Jaume Collboni, ha defensat que “Barcelona treballarà per a què el Mobile World Congress (MWC) resti a la ciutat més enllà del 2023” i ha recordat que objectius com aquest s’aconsegueixen quan es combina ambició i col·laboració institucional i quan es compta amb el suport de la societat civil. Collboni ha emmarcat aquesta fita dins l’estratègia global de la ciutat per esdevenir la capital digital d’Europa des de la seva capitalitat de Catalunya i cocapitalitat de l’Estat espanyol.
En una conferència al Cercle d'Economia, Collboni ha exposat el projecte Barcelona Green Deal, basat en fer de la ciutat no només una capital política sino també econòmica perquè “una cosa va lligada a l’altra” i ha aprofitat la presència de la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, per demanar que el Govern central també s’impliqui en aquesta tasca. La ministra, que ha estat l’encarregada de fer la presentació de Collboni als gairebé 300 assistents a l’acte, ha posat també en valor el paper de la fira de tecnologia mòbil, en manifestar que "Barcelona és el Mobile y el MWC és, sens dubte, Barcelona", y ha fet una crida a posar “llums llargues” en lloc d’actuar amb “manca de propostes y actuacions a curt termini”. Aquestes declaracions es produeixen després que la setmana passada la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, assegurés que faria tot el possible per traslladar a la capital de l'Estat el Mobile.
El primer tinent d’alcaldia ha parlat de la nova agenda econòmica de Barcelona per a la propera dècada basada en dos pilars: la sostenibilitat i la digitalització. En aquest sentit, Collboni ha fet un repàs dels sis primers mesos de Govern municipal –amb l’acord de socialistes i comuns- i ha exposat els reptes a futur pels quals, ha dit, cal “un gran pacte socioeconòmic”.
"Barcelona és el Mobile y el MWC és, sens dubte, Barcelona"
"El triangle virtuós"
El projecte Barcelona Green Deal, que es basa en 10 prioritats i es desenvolupa amb 38 mesures concretes, ha de servir per consolidar la ciutat a través “del triangle virtuós” de la competitivitat, la sostenibilitat i l’equitat. Entre les prioritats, destaca la creació de 103.000 llocs de feina en economia verda i digitalització en els propers 10 anys, sectors clau per al futur de l’economia, tot i que partint “de l’economia més tradicional que és el gruix que forma l’ADN de la ciutat”. Com a facilitadora de l’activitat econòmica, Barcelona també es bolcarà en formar i atraure talent amb iniciatives com la formació de 3.000 nous professionals digitals en els propers cinc anys, la creació de nous clústers com el de les indústries creatives i el de l’economia blava, crear tres nous espais d'emprenedoria a Palo Alto, l'Estadi Lluís Companys i el Port Olímpic o la millora de la connectivitat i la competitivitat amb un nou impuls a les infraestructures. Collboni ha recordat a la ministra Maroto que està pendent el nus ferroviari de la Sagrera, l’Alta Velocitat, el Corredor Mediterrani, inversions a la xarxa de Rodalies i la connectivitat del port amb l’aeroport.
L’economia circular, el turisme i la internacionalització també han estat aspectes rellevants de la conferència que ha donat Collboni amb un auditori del Cercle d’Economia ple a vessar, en què no han faltat l'expresident de la Generalitat José Montilla, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, els exalcaldes de Barcelona Jordi Hereu y Joan Clos, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez-Llibre, el secretari general de la UGT, Camil Ros, i destacats representants de sectors com el comerç, el turisme i la hoteleria, la sanitat i empresaris diversos.
L’Hermitage i l’habitatge
El torn de preguntes ha estat l’oportunitat d’alguns dels assistents per retreure al primer tinent d’alcaldia allò que havien trobat a faltar en la seva intervenció. La decisió sobre el futur de l’Hermitage a Barcelona –l’Ajuntament finalment ha vetat l’actual projecte- i las polítiques sobre habitatge. En les dues qüestions, Collboni ha exposat l’opinió “del govern municipal” perquè “és el que ha de fer un primer tinent d’alcaldia”.
L'ajuntament té sobre la taula un pla per a la construcció d’habitatge social a preus assequibles, que preveu 4.000 pisos
En aquest sentit, ha assegurat que “si hi ha un interès cultural en la futura instal·lació d’una franquícia del museu de l’Hermitage a Barcelona, segur que podem trobar llocs alternatius” dins la mateixa ciutat, diferents al que fins ara s’havia proposat a la Nova Bocana portuària, al costat de l'hotel Vela. “No fem del lloc un tot”, ha insistit i ha recordat que el govern municipal sempre ha estat “a favor de les iniciatives culturals privades i les anem a buscar si cal perquè totes les ciutats globals tenen oferta cultural privada”.
Preguntat sobre la manca d’una política d’habitatge dins el projecte Barcelona Green Deal, Collboni ha recordat que l’ajuntament té sobre la taula un pla per a la construcció d’habitatge social a preus assequibles, que preveu que en finalitzar l’actual mandat estiguin acabats o en construcció 4.000 pisos. Ha concretat que no es tracta només de tenir oferta d’habitatge social d’emergència sino de pisos per a les famílies amb pocs recursos i per als joves, que ha qualificat de “problema social de primera magnitud” i que ha vinculat al baix nivell dels salaris.