• Economia
  • Colom: “Ens hem empassat la tecnologia sense conèixer el veritable impacte”

Colom: “Ens hem empassat la tecnologia sense conèixer el veritable impacte”

La directora de Digital Future Society destaca la importància de Barcelona com a ciutat líder de l’humanisme tecnològic

Cristina Colom, directora de Digital Future Society | Cedida
Cristina Colom, directora de Digital Future Society | Cedida
Gemma Fontseca, cap de redacció de VIA Empresa | VIA Empresa
Cap de redacció
Barcelona
09 de Febrer de 2022

T’imagines que un algoritme escull a un amic teu per accedir a un nou habitatge i a tu no? O que escullen algú altre per una oportunitat laboral a causa d’una segmentació de color de pell més clara? O que et demanen una compensació econòmica molt elevada per no revelar arxius confidencials de la teva empresa? Benvinguts a l’era de l’emergència digital. “Ens hem empassat les grans novetats tecnològiques dels últims anys sense conèixer el veritable impacte”, afirma Cristina Colom, directora de Digital Future Society, en una trobada amb VIA Empresa que ha donat per molts titularsI reflexions.

 

En primer lloc, cal recordar aquest nom, perquè serà la tendència predominant d’aquest 2022: l’humanisme tecnològic. Un concepte que tracta de situar a les persones al centre d’aquesta revolució tecnològica per a reconduir aquest creixement cap a un futur digital sostenible, just i equitatiu per a la ciutadania. “Unes afirmacions en les quals molt possiblement tothom hi estarà d’acord, però l’emergència digital va a la velocitat de la llum. I és el moment de cridar a l’acció. Hem d’actuar perquè ens afecta com a col·lectiu i cal fomentar l’esperit crític des de ben petits”, continua Colom.

Una pausa per reflexionar

Colom és la directora de la iniciativa Digital Future Society del Mobile World Capital Barcelona des del febrer del 2020, tres setmanes abans que el món que coneixem canviés per sempre. De l’antiga normalitat. Quan amb prou feines es parlava del teletreball o de la bretxa digital. “Evidentment, abans d’assumir el càrrec no sabia la situació que vindria poc després. Tanmateix estic en el repte professional i personal més important de la meva vida, després de més de 20 anys d’experiència al sector. Sóc inquieta, curiosa, col·laborativa i m’encanta submergir-me en aquest estímul trepidant. Fa uns anys estava tot per fer i ara Barcelona és la ciutat líder en humanisme tecnològic. No diré cap capital del món com a model exemplar perquè a la ciutat comtal som el model a seguir i a implementar. Tenim l’ecosistema perfecte”, continua Colom.

 

“És el moment de cridar a l’acció contra l’emergència digital. Hem d’actuar perquè ens afecta com a col·lectiu”

Dins de la tendència que marcarà el relat de les tecnologies emergents com la intel·ligència artificial, el big data o el blockchain es vol donar veu als reptes més imminents que pot provocar. Reptes com: les bretxes digitals, una realitat evidenciada durant les primeres setmanes del confinament (no només d’accés, també d’alfabetització, de gènere, d’edat...); el creixent ús de dades i la necessitat de garantir el dret a la privacitat als ciutadans; noves professions en plataformes digitals, en alguns casos precàries i sense l'adequada cobertura, o bé la falta de normatives ètiques entorn l’aplicació de la intel·ligència artificial, per exemple, en l’ús d’algoritmes.

“Atenció a les xifres que mencionaré. El 50% de la població del món encara no té accés a Internet. A més, en uns anys el 90% de les professions de la Unió Europea seran digitals i molts dels ciutadans no disposen de les habilitats per portar-les a terme. Per exemple, un 43% d’ells no saben respondre amb facilitat a reptes digitals, com pot ser enviar un correu electrònic”, afegeix Colom.

“Fa uns anys estava tot per fer i ara Barcelona és la ciutat líder en humanisme tecnològic”

Parlem d’emergències digitals, de xifres preocupants, però també de solucions. Colom està a favor de fomentar el debat, d’investigar, però sobretot d’actuar. “Entre les principals solucions per potenciar l’humanisme tecnològic cal la col·laboració activa de les entitats públiques i privades, la regulació en l’àmbit europeu amb un marc de referència impecable i amb l’empoderament de la ciutadania. L’alfabetització de la societat. I, sobretot, cal més assignatures a les nostres escoles per fomentar el pensament crític i ètic. Per lluitar contra la desinformació i per destacar la part més humanista de la tecnologia”. Tot està per fer i és possible. Comencem amb Barcelona, ciutat líder de l’humanisme tecnològic. I el Mobile World Congress d’enguany, off the record, la primera parada.