Quan algú els recomani un negoci, el millor que poden fer és preguntar-li a l’interlocutor: “Tu hi posaries diners?”. Sempre m’ha vingut aquesta idea quan des d’un banc se t’apropa un especialista per dir-te a on has d’invertir per guanyardiners. La bona educació et priva de dir-li: “Si penses que amb això faré diners, per què no hi inverteixes tu, et fas ric, i així no hauràs de treballar en aquest maleït banc!”. Però bé, tot això són apostes. Els diners busquen sempre seguretat a llarg -amb els anys hi guanyaré en mitjana, encara que en alguns d’ells hi perdi- o bé a l’ample -aposto en nou inversions on potser perdré, però en una hi guanyaré tant que em compensarà les pèrdues de les altres vuit-. Es tracta de la superfície de guanys, que és constant: llarga i estreta, o curta i ampla. No hi ha massa més.
En el món de les inversions estrangeres que es fan en un país el tema és recurrent. Fer-se ric a curt a canvi d’inestabilitat? Aquest és el cas dels països hereus d’Espanya -Hispanoamèrica- el líder dels quals és Argentina. Ara va bé, ara no; ara va bé, ara no, etc. Si l’encertes, et fas ric -la bombolla de la colza ha estat fenomenal- però pel mig pot venir un governant, fer una bajanada i t’aixafa la guitarra. Perquè, no ho oblidem, la riquesa de les nacions està en el gruix humà. La resta, són il·lusions de l’esperit.
Quan algú els recomani un negoci, el millor que poden fer és preguntar-li a l’interlocutor: “Tu hi posaries diners?”
Nosaltres, gràcies a Déu, formem part dels països de la Unió Europea, és a dir d’aquells dels quals hom espera poder-hi invertir per romandre-hi. Perquè, simplement, gaudeixen d’estabilitat a més d’oferir un rendiment raonable. Així ho indica l’estudi d’enguany que, anualment, publica EY, Attractiveness Survey Europe. Ja l’any passat deien una cosa molt interessant.
Quins són els tres conceptes d’Europa que més valoren els inversors internacionals?
- Un bon sistema financer que garanteixi l’accés a capital.
- Fortalesa del mercat domèstic (mercat únic).
- Una política definida sobre la transició energètica.
I una sorpresa. Saben quin és l’aspecte que menys preocupa? Doncs el cost de l’energia. Això sí, que no sigui volàtil. Vist en conjunt, on van a parar les inversions estrangeres? Si ens centrem en Europa, veurem on és cadascú (dades del 2023).
Podríem dir que França atrau quatre vegades més projectes que Espanya i Espanya un 50% més que Itàlia. I, ara anem per les bones notícies. El rànquing de les primeres 10 regions d’Europa per destí de les inversions.
Destaca el Gran Londres, que encara és la capital financera del món i el principal receptor d’inversions immobiliàries. I ja poden veure la bona notícia: Catalunya està entre les 10 primeres regions receptores d’inversió internacional d’Europa. I una altra dada optimista. Sembla que l’estratègia de reindustrialitzar Europa avança. Mirin, si no.
Catalunya està entre les 10 primeres regions receptores d’inversió internacional d’Europa
Podríem fer-ne una síntesi. Malgrat tenir uns governants mediocres, el país, el gruix de la seva gent, té èxit a l’hora d’atraure inversions. Som dels 10 primers! Ara bé, seria fenomenal que, aprofitant els desitjos dels inversors per la indústria, aquests diners fossin per a projectes industrials a Catalunya. El territori necessita reindustrialitzar-se. Per moltes raons: riquesa per càpita, cohesió social, productivitat, orgull professional i d’ofici, etcètera. Hi ha tantes raons que haurien de forçar-nos a invertir en indústria! Al cap i la fi, la indústria ha estat l’arrel de la nostra riquesa en el passat. Ho hauria de ser en el futur.